Mas, Ortega i Rigau recorren contra la querella pel 9-N

El president catal¨¤, Artur Mas, ha recorregut contra la decisi¨® del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) d'investigar-lo per desobedi¨¨ncia el 9-N, al¡¤legant que el Govern central i la Fiscalia "van consentir" la consulta alternativa en no for?ar-ne la prohibici¨® "expressa" per part del Tribunal Constitucional (TC).

El president de la Generalitat, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han presentat avui recursos de s¨²plica davant la sala civil i penal del TSJC contra la seva decisi¨® d'admetre a tr¨¤mit les querelles pel 9-N, davant dels indicis que van desobeir el TC en mantenir la consulta alternativa. En els seus recursos, els membres del Govern addueixen que no va existir "un mandat expr¨¦s, concret i terminant" del Constitucional que prohib¨ªs la consulta alternativa, malgrat que aquest tribunal va dictar el 4 de novembre una provid¨¨ncia que suspenia cautelarment el proc¨¦s participatiu, com ¨¦s preceptiu sempre que el Govern interposa recurs.

Els recursos esgrimeixen els arguments addu?ts per la Junta de Fiscals del TSJC, que es va oposar per unanimitat a la presentaci¨® d'una querella pel 9-N, tot i que l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce va imposar finalment la seva tesi amb el suport de la Junta de Fiscals de Sala i va for?ar la den¨²ncia.

Les defenses recorden que la resoluci¨® del TC no anava acompanyada d'un advertiment expr¨¦s que es podria inc¨®rrer en desobedi¨¨ncia si s'incomplia la seva resoluci¨®, sense que el Govern espanyol i la Fiscalia instessin "un incident d'execuci¨® amb la finalitat d'aconseguir el compliment efectiu de la provid¨¨ncia citada". En no fer-ho, les defenses interpreten que l'Executiu central o b¨¦ acceptava que els actes preparatoris del 9-N no constitu?en un incompliment de la resoluci¨® del TC ¨Ccom en la seva opini¨® sembla desprendre's 'de les declaracions p¨²bliques efectuades per alguns membres del Govern aquests dies'¨C o b¨¦ "va fallar en la dilig¨¨ncia deguda i va consentir aquesta situaci¨®".

"Les mateixes observacions tamb¨¦ s¨®n extrapolables al ministeri fiscal", afegeixen els recursos, que subratllen que l'acusaci¨® p¨²blica "no va emprendre cap acci¨® legal sobre aquest tema fins a la formulaci¨® d'aquesta querella, i va consentir d'aquesta manera que es duguessin a terme tots els actes que ara es presenten com a constitutius de delicte".

Els recursos, que reprodueixen fragments de l'acord de la Junta de Fiscals del TSJC reticents a la querella del 9-N, insisteixen que el mandat del TC era "imprec¨ªs i general" i que, a m¨¦s, "ignorava la sol¡¤licitud de l'Advocacia de l'Estat que la seva resoluci¨® inclogu¨¦s m¨¦s precisi¨®, aix¨ª com un advertiment al Govern de la Generalitat". Les defenses al¡¤leguen, a m¨¦s, que el Govern catal¨¤ va demanar el 7 de novembre un aclariment al TC sobre la seva provid¨¨ncia, per considerar que estava redactada de forma "indeterminada i abstracta", per¨° que aquesta petici¨® no va ser resolta pel Constitucional fins al 4 de desembre passat. "Per tant, la no resoluci¨® de l'aclariment redunda en la inconcreci¨®", agrega l'escrit de Mas, que retreu que es traslladi al president catal¨¤ una responsabilitat penal per uns actes que el mateix TC "no deixava clar si estaven inclosos en el seu ¨¤mbit d'aplicaci¨® o no".

Un altre dels arguments esgrimits en els recursos ¨¦s que la provid¨¨ncia del Constitucional del 4 de novembre no va ser notificada a Artur Mas fins dos dies despr¨¦s a trav¨¦s d'una carta certificada, per la qual cosa segons les defenses "nom¨¦s poden tenir rellev¨¤ncia penal els fets esdevinguts amb posterioritat a aquesta data". Per tot aix¨°, el recurs presentat per la defensa de Mas conclou que les conductes imputades al president catal¨¤ "no se subsumin en la negativa oberta, contuma? i reiterada, disposada en el delicte de desobedi¨¨ncia".

El recurs d'Ortega denuncia que la causa pel 9-N t¨¦ un "biaix marcadament pol¨ªtic", amb el qual es busca la seva imputaci¨® per una actuaci¨® en la seva opini¨® democr¨¤tica, pac¨ªfica i legal. Segons l'escrit, amb la causa oberta contra Mas, Ortega i Rigau "el que es pret¨¦n ¨¦s la imputaci¨® dels leg¨ªtims representants d'un govern, per la seva actuaci¨® pol¨ªtica vehiculada de manera democr¨¤tica, responsable, pac¨ªfica i respectuosa amb la legalitat". Ortega al¡¤lega a m¨¦s en el recurs que els processos pol¨ªtics que es desenvolupen pac¨ªficament i democr¨¤ticament "han de ser resolts en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica, a trav¨¦s del di¨¤leg i la negociaci¨® i, si ¨¦s necessari, per mitj¨¤ del debat, la mobilitzaci¨® i el refer¨¨ndum de les urnes".

La consellera Rigau sost¨¦ en el seu recurs que no va rebre cap mandat "expr¨¦s, concret i terminant" del Tribunal Constitucional per suspendre la consulta alternativa, i recorda que la Generalitat va demanar un aclariment sobre l'abast de la resoluci¨® del TC, que mai els va arribar. "Sorpr¨¨n notablement que qui en el seu moment no es va preocupar per vetllar pel compliment de la resoluci¨® pretesament desobe?da, ara argumenti que ens trobem davant d'un fet penalment rellevant", insisteix Rigau sobre el paper de la Fiscalia.