Xarnegos pujolians per al segle XXI

Una mica com li passa al Casanova que Dylan va immortalitzar a Desolation Row, que acaba morint despr¨¦s d¡¯haver estat enverinat amb paraules, una bona part del nacionalisme catal¨¤ perd del tot l¡¯oremus quan cau emmetzinat per una paraula molt concreta. La paraula en q¨¹esti¨® ¨¦s xarnego. ?s el que va passar amb el discurs pronunciat pel guionista Eduard Sola a la cerim¨°nia dels premis Gaud¨ª de fa uns dies. Si no fos pel ver¨ª que la paraula els inocula, s¡¯adonarien que el discurs de Sola nom¨¦s va ser l¡¯actualitzaci¨®, per al segle XXI, de la idea d¡¯integraci¨® segons el credo nacionalista de Jordi Pujol.

Qu¨¨ va dir Sola? En un al¡¤legat contra la xenof¨°bia, va suggerir que si ell, un orgull¨®s guionista xarnego que venia de baix de tot, havia pogut escriure grans hist¨°ries catalanes, tamb¨¦ ho podrien fer d¡¯altres immigrants que arribessin a Catalunya. Vull fer ¨¨mfasi en el substrat, probablement inconscient, del seu discurs. ?s significatiu que no digu¨¦s que ell escrivia grans hist¨°ries universals, sin¨® grans hist¨°ries catalanes. En aquest sentit, les seves no serien hist¨°ries universals fetes en catal¨¤ o fetes per un catal¨¤; serien, segons les seves pr¨°pies paraules, grans hist¨°ries catalanes.

D¡¯on ve aquesta necessitat de remarcar que les seves hist¨°ries s¨®n catalanes? Del desig, suposo, d¡¯allunyar la sospita que, com que ¨¦s xarnego, no ¨¦s catal¨¤. Cap artista catal¨¤ amb cognoms catalans sentiria que li cal demostrar que ¨¦s un artista catal¨¤ (i, en aquest sentit, podria passar directament a produir grans hist¨°ries universals, si vol). La idea que legitima el discurs de Sola ¨¦s que, per tal de ser acceptat com a catal¨¤ a Catalunya, els qui s¨®n com Sola hauran de demostrar alguna cosa que no han de demostrar els catalans de cognoms inequ¨ªvocament catalans. Un xarnego que es present¨¦s com a tal i que defens¨¦s que escriu hist¨°ries universals no seria, en l¡¯imaginari que inconscientment pregona Sola, un artista catal¨¤.

Sona francament peculiar que alg¨² els pares del qual ja van n¨¦ixer a Catalunya, que parla i escriu catal¨¤ perfectament i l¡¯aspecte del qual ¨¦s mim¨¨tic al dels catalans de cognoms catalans, senti la necessitat inconscient de demostrar que ¨¦s catal¨¤. Trobo que ¨¦s una p¨¨rdua de temps intentar demostrar el que hom ja ¨¦s. Per¨° cadasc¨² deixa passar el poc temps que ens ¨¦s donat com bonament pot.

En un interessant passatge de les excepcionals mem¨°ries de Jordi Pujol, l¡¯expresident explica una an¨¨cdota d¡¯un viatge oficial que va fer a l¡¯Argentina. A Buenos Aires visita el casal catal¨¤, farcit de gent nascuda a Catalunya i dels seus descendents. Pujol els diu que el manteniment de la catalanitat est¨¤ molt b¨¦, per¨° que no s¡¯equivoquin: ells s¨®n argentins, no catalans. Pujol ¨¦s un fervor¨®s creient de la idea d¡¯integraci¨®. Se la pren seriosament fins i tot quan, per dir-ho d¡¯alguna manera, no beneficia Catalunya. El discurs de Sola s¡¯imbrica perfectament en la doctrina de Pujol. Per¨° amb un afegit¨® que l¡¯actualitza. La declaraci¨® de ser orgullosament xarnego nom¨¦s ¨¦s un banal reflex de com es concep la identitat ¨Dqualsevol identitat¨D al segle XXI. D¡¯una banda, la meva identitat consisteix a identificar i difondre molt solemnement aquelles difer¨¨ncies menors que em distingeixen d¡¯aquells a qui m¨¦s m¡¯assemblo. Es tracta del narcisisme de les petites difer¨¨ncies que caracteritza la nostra ¨¨poca. En el cas de Sola, aix¨° es tradueix a ressaltar que, a difer¨¨ncia dels catalans de soca-rel, els seus avis no van n¨¦ixer a Catalunya. ?s la sobreexplotaci¨® p¨²blica d¡¯aquest narcisisme el que va provocar que el concepte de xarnego, talment com un Ll¨¤tzer casp¨®s, s¡¯aixequ¨¦s de la seva tomba ara deu fer uns deu anys. I ¨¦s probablement aquest mateix narcisisme de les petites difer¨¨ncies el que, en part, explica el creixement, tretze anys enrere, de l¡¯independentisme.

D¡¯altra banda, la identitat al segle XXI est¨¤ constru?da sobre greuges. Aix¨° no ha estat sempre ni a tot arreu aix¨ª. Per¨°, des de fa un temps, tota identitat ¨¦s, d¡¯una manera o d¡¯una altra, la d¡¯una v¨ªctima. A vegades es tracta de greuges reals, d¡¯altres de greuges ficticis o, com a m¨ªnim, exagerats. Fa de mal dir, en ple 2025, qu¨¨ significa ser un xarnego nascut als anys vuitanta, com Sola (o com jo mateix). Per¨° sigui el que sigui, estic moderadament segur que no significa, com va dir Sola, ¡°venir de baix de tot¡±. Pel que fa a una biografia ¨¨pica, abundant en situacions de mis¨¨ria s¨°rdida o de vida lumpenprolet¨¤ria, els xarnegos entrats en la trentena o navegant els quaranta anys tenim m¨¦s aviat mala pe?a al teler.

El discurs de Sola ¨¦s producte d¡¯haver incorporat a la doctrina nacionalista de Pujol del segle XX el recargolat concepte d¡¯identitat del segle XXI. En el nostre temps, la integraci¨® nacional llueix com el discurs de Sola. Q¨¹esti¨® a banda ¨Dque deixarem per a un altre dia o per a una altra vida¨D ¨¦s la veritat inc¨°moda que, a Catalunya o fora de Catalunya, la idea d¡¯integraci¨® al segle XXI segueix sent tan reaccion¨¤ria i sinistra com ja ho era al segle XX.