Igualtat i diversitat en el problema catal¨¤

Un jurista tan eminent, l¨²cid i experimentat com Francisco Rubio Llorente, que entre altres feines va exercir de president del Consell d'Estat, advertia no fa gaire a?La Vanguardia (29/09/2014) que ¡°seria injust parlar nom¨¦s dels desprop¨°sits del Govern de la Generalitat, perqu¨¨ desprop¨°sit ¨¦s tamb¨¦ la reacci¨® del Govern d'Espanya". No cometr¨¦ la gosadia de glossar els desprop¨°sits jur¨ªdics dels uns i els altres, que bons glossadors tenen, per¨° subratllo que Rubio Llorente, en aquesta ocasi¨® i en articles posteriors, sost¨¦ que el problema catal¨¤ no ¨¦s un problema jur¨ªdic, ni pot solucionar-se ¡ªsin¨® m¨¦s aviat complicar-se¡ª per la via de la judicialitzaci¨®, en la qual gasta energies el Govern espanyol. El problema catal¨¤ ¨¦s un problema pol¨ªtic la soluci¨® del qual, inexorablement, nom¨¦s pot arribar per la via de la reforma de l'encadenament de Catalunya amb la resta d'Espanya plasmat en la Constituci¨® del 1978, encadenament que ja ha donat de si tot el que podia donar despr¨¦s de la progressiva recentralitzaci¨® d'algunes de les seves baules.

Siguin quins siguin els desprop¨°sits del Govern de la Generalitat, l'element in¨¨dit a tenir en compte ¨¦s que la ciutadania catalana ha fet palesa, amb una rotunditat cada vegada m¨¦s robusta, el seu profund malestar, primer davant la situaci¨® creada i despr¨¦s davant la insensibilitat sobre aix¨° del Govern presidit per Mariano Rajoy.

El 10 de juliol del 2010, el malestar es va manifestar, de manera pac¨ªfica i silenciosa, davant la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya del 2006, dictada el mes de juny. Despla?at a l'oposici¨® el 2004, el Partit Popular liderat per Mariano Rajoy, que aglutina des del nacionalisme espanyolista m¨¦s ranci fins a la dreta m¨¦s moderna, va desfermar una campanya contra la reforma de l'Estatut catal¨¤, inclosa la promoci¨® del boicot als productes originaris de Catalunya. Entrat en vigor l'Estatut l'agost del 2006, la campanya es va traduir en la presentaci¨® d'un recurs d'inconstitucionalitat adm¨¨s a tr¨¤mit el mes de setembre. En contrast amb aquesta rapidesa, anys de dilacions i maniobres internes i externes que afectaven la composici¨® del tribunal que havia de resoldre la q¨¹esti¨® van precedir la sent¨¨ncia, que va acollir la part substancial del recurs. Amb aix¨°, probablement quedar¨¤ per a la hist¨°ria com el punt final posat al deteriorament progressiu sofert per l'encaix Catalunya/Espanya de la Constituci¨® del 1978. Un Tribunal Constitucional, sacsejat per lluites pol¨ªtiques netament partidistes, va poder corregir el 2010 l'Estatut del 2006, l'elaboraci¨® del qual havia obtingut successivament el vot favorable del Parlament de Catalunya i del Congr¨¦s dels Diputats (diputats que, segons la Constituci¨®, representen el poble espanyol, on resideix la sobirania nacional) i que, al seu torn, havia estat confirmat pels ciutadans catalans. El sol fet que tal aberraci¨® fos possible clamava per la urgent modificaci¨® del procediment constitucional d'aprovaci¨® dels estatuts d'autonomia.

La ciutadania ha fet patent el seu profund malestar

A aquesta poderosa motivaci¨® del malestar ciutad¨¤ es va afegir la indifer¨¨ncia de qu¨¨ faria gala i virtut el Govern presidit per Mariano Rajoy, despr¨¦s de guanyar les eleccions de novembre del 2011 amb majoria absoluta. La indifer¨¨ncia va prosseguir despr¨¦s de la manifestaci¨® de la Diada del 2012, expressi¨® rotunda de l'amplitud que anava aconseguint el malestar ciutad¨¤; amb tal for?a que Artur Mas es va sentir impel¡¤lit a posar-se al capdavant de l'independentisme, malgrat sortir elegit el novembre del 2010 amb el programa de CiU que remetia al catalanisme pol¨ªtic moderat corresponent al perfil dominant en la seva milit¨¤ncia i entre els ciutadans dels quals atreu el vot. Mariano Rajoy va continuar sense donar-se per assabentat i, arg¨¹int que la seva obligaci¨® era respectar les lleis amb la Constituci¨® al capdavant, va respondre amb la judicialitzaci¨® del problema. Sota aquesta amena?a va arribar la jornada del 9-N del 2014, en qu¨¨ 2,3 milions de ciutadans van considerar obligat dipositar una papereta que sabien vana per aconseguir les seves aspiracions, dins d'una urna que tamb¨¦ sabien inn¨°cua per a aix¨°. Aquesta exhibici¨® de civisme va demostrar, segons Mariano Rajoy, que ¡°nom¨¦s¡± un ter? dels votants catalans avalava l'opci¨® independentista, com si un suport d'aquesta magnitud fos cosa menyspreable per qui exerceix la responsabilitat del Govern d'Espanya. La judicialitzaci¨® ha deixat pel cam¨ª la dimissi¨® del fiscal general de l'Estat, i nom¨¦s queda esperar pl¨¤cidament que el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, m¨¦s tard que aviat, fabriqui o no nous m¨¤rtirs de l'independentisme catal¨¤.

Aquesta perspectiva preocupant no ¨¦s ast¨²cia de governant que confia que el pas del temps pot resoldre els problemes, ja que Mariano Rajoy, en un recent missatge, ha recordat que els governs tenen com a missi¨® resoldre problemes, no crear-los. ?s la seva proposta davant el problema catal¨¤, basada tant en la convicci¨® de roca que no s'ha de reformar res de la Constituci¨® com en una governaci¨® di¨¤ria que mereix com a m¨ªnim el qualificatiu de poc amable amb els ciutadans catalans. Dues actuacions que afecten Catalunya i que les Illes Balears il¡¤lustren en aquest ¨²ltim punt. Una, que afecta a l'idioma, element molt sensible i important en el pacte constitucional del 1978, va alterar el sistema escolar de les dues comunitats amb mesures que semblen ideades per originar un conflicte ling¨¹¨ªstic on mai no havia existit. Una altra, una proposta de distribuci¨® de la inversi¨® p¨²blica entre comunitats aut¨°nomes per al 2015 que, en inversi¨® p¨²blica per habitant, deixa les Balears en l'¨²ltim lloc que ja ocupaven, malgrat un increment simb¨°lic; i deixa Catalunya en l'¨²ltim lloc de les comunitats peninsulars, maltractada amb la xifra m¨¦s baixa en 17 anys i amb la retallada relativa m¨¦s gran. Actuacions que poc contribuiran a apaivagar el malestar de Catalunya, on conviuen catalans d'origen i catalans d'adopci¨®, tan pac¨ªficament que ha pogut veure's a Jos¨¦ Montilla, d'origen andal¨²s, exercir amb absoluta normalitat el seu mandat com a president de la Generalitat.

El nucli de les campanyes del PP, amb Mariano Rajoy de l¨ªder, primer a l'oposici¨® i despr¨¦s des del Govern, ¨¦s la difusi¨® d'un estat passional contra la Catalunya victimista i insolid¨¤ria, imatge inspirada en l'error dels pol¨ªtics catalans que esgrimeixen l'espoli sofert apel¡¤lant a l'anomenat d¨¨ficit fiscal. Sobre la naturalesa d'aquest error he escrit anys enrere i no ¨¦s el moment de tornar-hi. En el costat dels impostos i taxes fiscals, Catalunya nom¨¦s ha de reivindicar una redistribuci¨® m¨¦s equilibrada del seu rendiment entre l'Administraci¨® central i el conjunt de les comunitats aut¨°nomes, i si aix¨° procedeix, la correcci¨® de privilegis que suposarien una compet¨¨ncia deslleial des d'altres comunitats. ?s en l'¨¤mbit de la despesa p¨²blica on es produeix la gran injust¨ªcia amb Catalunya, els ciutadans de la qual, que s¨®n els que paguen impostos i taxes, tenen dret a serveis p¨²blics d'educaci¨®, sanitat i assist¨¨ncia social i a infraestructures de nivell igual al dels ciutadans d'altres comunitats. L'actual discriminaci¨® que es tradueix, per exemple, en m¨¦s pagaments a escoles concertades, assegurances sanit¨¤ries o peatges d'autopista, perjudica sobretot els ciutadans de rendes m¨¦s baixes que tamb¨¦ existeixen a Catalunya.

Els catalans d'origen i els d'adopci¨® conviuen perfectament

En el seu missatge de Cap d'Any, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana D¨ªaz, va insistir que ¡°el reconeixement de la diversitat no pot ser excusa ni per a privilegis ni per a discriminacions¡±. Paraules dictades pel sentit com¨² i constitucionalment impecables. El reconeixement de la diversitat, inscrit en l'article 2 de la Constituci¨®, que distingeix entre les nacionalitats i les regions que integren la unitat d'Espanya, no pot emparar privilegis.

La Constituci¨® admet en un altre article l'exist¨¨ncia de ¡°difer¨¨ncies entre els estatuts de les diverses comunitats aut¨°nomes¡± i disposa que aquestes difer¨¨ncies ¡°no podran implicar, en cap cas, privilegis econ¨°mics i socials¡± (art. 138). Susana D¨ªaz tamb¨¦ va proclamar en el seu missatge que Andalusia ¨¦s la comunitat que ¡°amb m¨¦s coratge i determinaci¨® est¨¤ apostant per la igualtat entre tots els ciutadans del nostre pa¨ªs, visquin on visquin¡±. Sens dubte, la igualtat ha d'abastar tots els ciutadans, sigui quina sigui la comunitat en qu¨¨ resideixin i, a m¨¦s, ha de respectar la diversitat: tractar de la mateixa manera dues situacions diferents seria tan injust com tractar diferent dues situacions iguals.

Josep Llu¨ªs Sureda va ser assessor de Josep Tarradellas en la seva negociaci¨® amb Adolfo Su¨¢rez per al restabliment de la Generalitat de Catalunya