Viure en una novel¡¤la pessimista

Ara fa vuit anys, el desembre del 2006, l¡¯edici¨® simult¨¤nia de Benissanet i Gent de la Ribera d¡¯Ebre i de L¡¯exiliada encetava el projecte de l¡¯Obra completa d¡¯Artur Blad¨¦ i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995). El desembre de 2012, el dotz¨¨ volum, Viure a Tarragona, tancava la s¨¨rie, publicada per Cosset¨¤nia amb suport institucional. Quedaven aix¨ª a l¡¯abast, endre?ats i incorporant alguns in¨¨dits, els escrits d¡¯un autor excepcional per¨° no prou conegut. Cronista, bi¨°graf, dietarista, Blad¨¦ ¨¦s un autor clau per entendre el nostre segle XX, des de la vida i la gent a les Terres de l¡¯Ebre ¡ªel seu pa¨ªs natal¡ª fins a l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯exili i el retorn a la Catalunya sotmesa. Per¨° Blad¨¦ ¨¦s important, a m¨¦s de com a testimoni d¡¯una ¨¨poca, sobretot pel seu considerable talent literari. Es tracta d¡¯un escriptor atractiu per a qualsevol lector, no nom¨¦s per als historiadors: un gran lletraferit.

No deixa de sorprendre que, al cap de dos anys d¡¯enllestida l¡¯obra completa, es publiqui aquest dietari in¨¨dit i se n¡¯anunci? encara un altre. Potser el fet que aquests materials van ser utilitzats en part en altres escrits de Blad¨¦ explica que quedessin al marge d¡¯aquell projecte. El seu fill i hereu ha realitzat una excel¡¤lent tasca d¡¯edici¨® de quatre llibretes que, un cop ordenades i molt ben anotades per completar dades de context, aporten un grapat de p¨¤gines del bo i millor de Blad¨¦. Despr¨¦s de llegir De Fran?a a M¨¨xic, que recull les detallades i amenes anotacions di¨¤ries fetes durant les travessies que el porten, amb la fam¨ªlia i centenars d¡¯exiliats, de Marsella a Casablanca, primer, i despr¨¦s fins a Veracruz, a M¨¨xic, resulta evident que no es tracta de materials menors ni d¡¯esc¨¤s valor literari i que l¡¯obra de Blad¨¦ perdria sense la seva publicaci¨®.

Aquest dietari comen?a all¨¤ on acaben els dos volums de L¡¯exiliada, viv¨ªssim i colpidor relat de la fugida a Fran?a a la fi de la Guerra Civil i dels primers anys a l¡¯exili, fins que la pressi¨® dels nazis obliga molts refugiats a buscar una sortida m¨¦s segura a Am¨¨rica.

De Fran?a a M¨¨xic presenta un espl¨¨ndid cat¨¤leg de les virtuts liter¨¤ries de Blad¨¦. ?s efica? en la descripci¨® de llocs (¡°Hi ha un moment ¨²nic en qu¨¨ el reflex de la lluna coincideix amb la ruta del vaixell. Aleshores sembla que anem per una ruta marcada¡±) i en el retrat de personatges (¡°Antoni M. Sbert, assegut b¨²dicament, sobre les fustes del pis, amb un plat de llenties entre les cames les quals engorjava amb una gran dosi d¡¯evident resignaci¨®¡±). Les anotacions sobre la psicologia humana s¨®n esmolades: ¡°Alg¨² va comen?ar per posar-se sucre sobre la mantega salada. El mimetisme ¨¦s consubstancial en l¡¯home i m¨¦s en espais redu?ts. Ja no hi ha ning¨² que no es posi sucre a la mantega¡±. I no mostra menys agudesa en la visi¨® sobre la societat i la pol¨ªtica: ¡°El catal¨¤ ¨¦s un sentimental que reacciona per ironies brutals¡±; ¡°A Espanya els presidis han estat sempre m¨¦s famosos que les universitats¡±.

Per¨°, per damunt de tot, el tremp narratiu ¨¦s imbatible, fins al punt que aquest dietari es llegeix, igual que L¡¯exiliada, gaireb¨¦ com una novel¡¤la d¡¯aventures. De fet, el mateix Blad¨¦ ho reconeix en certa manera quan, arribant a Veracruz, sentencia: ¡°Hem estat els personatges d¡¯una novel¡¤la simb¨°lica i pessimista¡±. Una novel¡¤la crua a estones, tamb¨¦, per¨° que atrapa el lector. Sens dubte, cal situar Artur Blad¨¦ entre els grans noms de la nostra prosa.