Vinyetes explosives

Els assassinats dels dibuixants de Charlie Hebdo s¨®n, sens dubte, un moment d'inflexi¨®?terrible?per a la hist¨°ria de les vinyetes sat¨ªriques de conseq¨¹¨¨ncies?incertes. No obstant aix¨°, el succ¨¦s?tr¨¤gic?forma part d'un llarg relat de desafeccions entre la ironia i les mentalitats reaccion¨¤ries, que en molts casos han ent¨¨s que l'¨²nica resposta a l'humor ¨¦s la viol¨¨ncia.

L'any 1905, una vinyeta del dibuixant catal¨¤ Junceda a la revista Cu-Cut! encendria l'espurna d'una reacci¨®?violenta?davant la s¨¤tira. Durant els anys anteriors, el setmanari i el diari La veu de Catalunya s'havien convertit en portaveus de l'insurgent nacionalisme que s'articulava al voltant de la Lliga Regionalista, enfrontant-se a Lerroux i els poders f¨¤ctics amb una ¨²nica arma: l'humor. Despr¨¦s de les eleccions de novembre, l'¨¨xit del partit nacionalista es va plasmar en una vinyeta del llavors?ja?fam¨®s il¡¤lustrador que va ser interpretada pels militars com la gota que feia vessar el got de la provocaci¨®. Malgrat que l'acudit dibuixat per Junceda era molt menys incisiu que la majoria dels publicats abans, la reacci¨® a la seva publicaci¨® va ser brutal: m¨¦s de quatre-cents militars van prendre i van destrossar la impremta i la redacci¨® de Cu-Cut!, van treure tot el que van trobar als locals al carrer i van fer una gran foguera.

L'episodi va tenir conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques?importants, que van acabar en la tristament c¨¨lebre Llei de Jurisdiccions, que deixava els delictes contra la p¨¤tria adscrits ¨²nicament a la jurisdicci¨® militar. La relaci¨® de l'humor sat¨ªric amb el poder durant el segle XX ha estat tibant i sotmesa a tot tipus de censures. No cal anar gaire lluny: la dictadura franquista va perseguir pr¨¤cticament totes les publicacions sat¨ªriques aparegudes a Espanya, des de la m¨ªtica La Codorniz a Hermano Lobo,?Barrab¨¢s i, per descomptat, El Papus. La revista neurast¨¨nica nascuda l'any 1973 va rebre multes, suspensos i segrestos per part del Govern durant els seus primers anys de vida, per¨° l'episodi m¨¦s dur seria l'atemptat perpetrat contra la redacci¨® l'any 1977. L'excusa van ser les cr¨ªtiques abocades en un n¨²mero contra les manifestacions del 20-N, per¨° la bomba de la Triple-A, que va assassinar una persona i va deixar 16 ferits, era el resultat final d'una llarga llista d'amenaces i odis previs.

A Fran?a, la revista Charlie hebdo va publicar les famoses caricatures convertint-se autom¨¤ticament en objectiu de les ires integristes. El seu humor morda? mai es va esporuguir davant les amenaces i les p¨¤gines van continuar publicant cr¨ªtiques?ferotges?a la pol¨ªtica i, per descomptat, a les religions. Per desgr¨¤cia, la s¨¤tira solament va obtenir la resposta de la viol¨¨ncia: el novembre de 2011, la seu de la publicaci¨® va ser atacada amb un c¨°ctel Molotov i, el trist 7 de gener de 2015, dotze persones van ser assassinades a la redacci¨® de la revista, incloent el director Charb i col¡¤laboradors?m¨ªtics?com Wolinski, Cabu, Honor¨¦ o Tignous.