Salvatges o civilitzats?

Moltes societats desenvolupades tenen problemes amb l¡¯entrada al seu pa¨ªs de col¡¤lectius d¡¯altres contrades ¡ªhabitualment, vinguts de pa?sos menys, o gens, desenvolupats¡ª, i ara prosperen partits pol¨ªtics, arreu del continent, tamb¨¦ a Catalunya, que basen els seus programes en la suposici¨® que els immigrants ¡ªno direm ¡°migrants¡±, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s propi dels ocells, que van i venen d¡¯un lloc a un altre, cada any¡ª no fan m¨¦s que destorbar, si no ¨¦s que roben, violen i maten. S¡¯ha sentit fins i tot gent que diu que quan arriba una colla d¡¯immigrants a un lloc, els instal¡¤len en hotels de quatre estrelles, mentre els ind¨ªgenes que no tenen res ¡ª¨¦s a dir, els natius del lloc¡ª no reben cap ajuda i dormen al ras: pura imaginaci¨® racista.

L¡¯¨²nic problema de deb¨° que generen els immigrants ¡ªimprescindibles avui per a unes feines que potser no faria cap de nosaltres¡ª ¨¦s el fet que no parlen cap de les nostres lleng¨¹es, i que ¨¦s labori¨®s aconseguir que s¡¯acomodin als costums i les lleis del pa¨ªs en qu¨¨ han immigrat. (Tamb¨¦ es fa servir la paraula ¡°integrar-se¡±, quan de fet hi ha molta gent que no s¡¯integra mai ni al propi pa¨ªs: s¨®n persones singulars, un tret del car¨¤cter que cada vegada considerarem m¨¦s lloable en vista de l¡¯anomia col¡¤lectiva.) Per¨° aquests arguments n¡¯amaguen un de m¨¦s poder¨®s i dif¨ªcil de resoldre. El que costa d¡¯acceptar ¨¦s que una colla d¡¯homes, dones i criatures que pertanyen a una determinada civilitzaci¨® vagin a parar a una altra de molt diferent i consolidada. Ras i curt: el que molesta a aquells que estan en contra de l¡¯arribada i l¡¯arrelament dels immigrants ¨¦s que representin una radical ¡°alteritat¡± respecte a la societat ben lligada (?) i homog¨¨nia (?), a qu¨¨ han anat a parar.

Montaigne va ser un dels primers a parlar de la q¨¹esti¨®, i ho va fer amb tant de seny com de sentit moral. Al cap¨ªtol I.31 dels seus Assaigs (trad. de Vicent Alonso, Proa, 2022), que es diu ¡®Dels can¨ªbals¡¯, l¡¯humanista franc¨¨s precisava que tota civilitzaci¨®, del lloc que sigui, considera b¨¤rbara qualsevol civilitzaci¨® forana. Aix¨° potser era rec¨ªproc al seu temps, per¨° ara ja no. Nom¨¦s nosaltres considerem b¨¤rbars els immigrants; ells creuen, equivocadament, que nosaltres som m¨¦s civilitzats que ells, perqu¨¨ admiren el nostre nivell de benestar. Per¨° tots els pobles del m¨®n amb una llengua, una religi¨®, uns rituals, unes lleis i uns costums quotidians constitueixen una civilitzaci¨®. Escrivia Montaigne: ¡°No hi ha res de b¨¤rbar o salvatge en les nacions can¨ªbals, segons el que m¡¯han explicat [els viatgers impregnats d¡¯antropologia]; el que succeeix ¨¦s que cada poble considera b¨¤rbar all¨° que no pertany als seus costums¡±. Poseu al compte d¡¯aquests costums el sacrifici pasqual dels musulmans, l¡¯¨²s de t¨²niques que amaguen de vegades el rostre d¡¯una dona, o certs rituals de mutilaci¨® (n¡¯hi ha de tota mena), per posar exemples molt coneguts. Ens costa entendre¡¯ls i uns quants els rebutgem absolutament, per¨° tenen ple sentit en el marc de la seva cultura d¡¯origen. Deia encara Montaigne: ¡°Certament, sembla que no tenim cap altre punt de vista sobre la veritat d¡¯aquesta q¨¹esti¨® que el model, les opinions i els usos del pa¨ªs en qu¨¨ vivim nosaltres. Aqu¨ª hi ha sempre la religi¨® perfecta, el govern perfecte, i les pr¨¤ctiques perfectes i ben definides de tot plegat¡±.

Gran visi¨® de la cosa a mitjan segle XVI!

Dos segles m¨¦s tard, Fontanelle, un acad¨¨mic franc¨¨s que havia escrit un llibre sobre la ¡°pluralitat dels mons¡±, va escriure una carta a una amiga seva que s¡¯havia desmaiat un dia que havia vist un salvatge ¡ªaneu a saber on¡ª completament nu: Lettre a la Marquise de *** sur la nudit¨¦ des sauvages. La dama pensava que tots els pobles tenien els mateixos costums, i que ensenyar les parts era pertot senyal d¡¯indec¨¨ncia, com si amagar-les fos un h¨¤bit innat en tots els homes i dones. Fontenelle li va demostrar que aix¨° era una idea preconcebuda, pr¨°pia de pa?sos que es consideren m¨¦s civilitzats que uns altres. El pudor de la dama, en suma, era conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una formaci¨® moral que, com a tal, varia enormement d¡¯un lloc a un altre. I el savi acabava la carta amb aquestes paraules: ¡°Us asseguro, Madame, que tot plegat no ¨¦s sin¨® fruit del costum, la prevenci¨® i l¡¯efecte d¡¯una educaci¨® determinada, i que no hi ha res d¡¯innat en els homes¡±. No ens consta si la dama va tornar a desmaiar-se quan va veure, potser al seu dormitori, un home ensenyant sense manies les vergonyes.