L¡¯FMI retalla de nou la previsi¨® de creixement econ¨°mic global

La rebaixa de les previsions de creixement per part del Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha convertit en un ritual que es repeteix cada tres mesos de manera inquietant des que va comen?ar la gran crisi econ¨°mica. Quan l'economia del Jap¨®, la Xina i la zona euro no d¨®na sorpreses positives, el m¨®n nom¨¦s pot confiar la seva expansi¨® a la que encara ¨¦s la primera pot¨¨ncia, els Estats Units, per¨° amb aquesta embranzida no n'hi ha prou. La instituci¨® que dirigeix Christine Lagarde confirma el que tots els analistes esperaven: el m¨®n creixer¨¤ menys del que havien calculat a l'octubre. I les expectatives de llavors ja s'havien rebaixat respecte a les anteriors.

El PIB dels EUA augmentar¨¤ un 3,6% aquest any i un 3,3% el 2016, cosa que representa un increment de mig punt i tres d¨¨cimes, respectivament, en relaci¨® amb els pron¨°stics de fa tres mesos. L'altra ¨²nica gran economia l'horitz¨® de la qual millora ¨¦s l'espanyola, que el 2015 avan?aria un 2%, segons l'FMI, tres d¨¨cimes m¨¦s que el calculat fins ara, mentre que per al 2016 es mant¨¦ l'estimaci¨® de l'1,8%.

Per¨° aquestes bones not¨ªcies contrasten amb una nova retallada per al conjunt de la zona euro, l'economia nipona, la xinesa, els emergents llatinoamericans i, en definitiva, la resta del m¨®n. ¡°Els nous factors en qu¨¨ es basa el creixement, com el baix preu del petroli o la depreciaci¨® de l'euro i el ien, estan m¨¦s que compensats per altres forces negatives persistents, incloses el perllongat llegat de la crisi i un creixement potencial m¨¦s baix en molts pa?sos¡±, segons l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard. L'organisme ha presentat aquesta matinada les noves estimacions a Pequ¨ªn, la capital d'un gegant que fa uns quants anys era capa? d'emp¨¨nyer les economies desenvolupades, per¨° que tamb¨¦, com la resta de noves pot¨¨ncies en desenvolupament, ha posat el fre.

L'economia xinesa avan?ar¨¤ aquest any tres d¨¨cimes menys del previst a l'octubre i mig punt menys el 2015, fins a un 6,8% i un 6,3%, mentre que la velocitat de creuer superava el 7% fins al 2014. La zona euro, per part seva, creixer¨¤ un 1,2% el 2015 i un 1,4% el 2016, fet que suposa una retallada de dues i tres d¨¨cimes respecte a l'¨²ltima estimaci¨®, que tamb¨¦ es va rebaixar. L'FMI espera un impuls de les noves mesures monet¨¤ries que aprovar¨¤ el Banc Central Europeu (BCE), el qual donar¨¤ llum verda a la compra massiva de deute p¨²blic. El Fons insisteix en aquesta l¨ªnia sense referir-se a la zona euro: ¡°Si un nou descens de la inflaci¨®, encara que sigui temporal, fa baixar m¨¦s les expectatives inflacion¨¤ries en les grans economies, la pol¨ªtica monet¨¤ria ha de conservar l'orientaci¨® acomodat¨ªcia a trav¨¦s d'altres mitjans per impedir que augmentin les taxes d'inter¨¨s reals¡±, assenyala.

R¨²ssia s¡¯emporta la tisorada m¨¦s dura en la correcci¨® d¡¯estimacions

Al Jap¨®, que va entrar en recessi¨® el tercer trimestre del 2014, ni tan sols la gran expansi¨® monet¨¤ria duta a terme fins ara ha evitat la rebaixa del consum. L'equip de Blanchard ha redu?t en dues d¨¨cimes el que esperava dels nipons per aquest any, fins a deixar l'augment del PIB en el 0,6%.

En global, l'expansi¨® econ¨°mica mundial per a aquest exercici i el seg¨¹ent se situa en el 3,5% i el 3,7%, tres d¨¨cimes menys que l'estimat fa tres mesos. La recuperaci¨® s'estanca un informe rere l'altre. El mateix FMI va recon¨¨ixer aquesta tardor que les seves previsions a un any per al per¨ªode 2011-2014 eren ¡°massa optimistes¡± en general, unes sis d¨¨cimes ¨C0,6 punts percentuals¨C superiors als resultats.

Ara, ni tan sols l'abaratiment del preu del petroli anima els economistes del Fons a afegir unes d¨¨cimes a les seves ja rebaixades previsions d'octubre. La caiguda dels preus del cru, d'un 55% des del setembre, ¨¦s un estimulant en tota regla per a l'activitat econ¨°mica, per¨° l'FMI conclou que ¡°aquest est¨ªmul es veur¨¤ ¨¤mpliament superat per factors negatius¡±, com ¡°la debilitat de la inversi¨® a mesura que moltes economies avan?ades i de mercats emergents continu?n adaptant-se a un creixement a mitj¨¤ termini que ofereix expectatives menys encoratjadores¡±.

L¡¯organisme defensa m¨¦s expansi¨® monet¨¤ria per apujar la inflaci¨®

A mitj¨¤ termini, aix¨° ¨¦s el que cada vegada preocupa m¨¦s en el Fons, el risc d'un ¡°estancament secular¡± que ha posat en el centre de l'an¨¤lisi l'antic secretari del Tresor nord-americ¨¤ Larry Summers. No ¨¦s nom¨¦s que l'economia global creixi menys, sin¨® que la capacitat d'aquesta per cr¨¦ixer, si pos¨¦s tots els seus recursos en marxa, tamb¨¦ retrocedeix: en les economies avan?ades, per exemple, l'output potencial era d'una mitjana del 2,5% en el per¨ªode 1996-2003, mentre que entre el 2004 i el 2011 va baixar a l'1,6%.

L'empenta que pot significar el petroli m¨¦s barat es dilueix en el temps i, a m¨¦s, t¨¦ efectes asim¨¨trics. No nom¨¦s llasta els exportadors i impulsa els importadors, sin¨® que entre aquests ¨²ltims, les simulacions realitzades pel Fons xifren l'augment del PIB entre el 0,4% i el 0,7% el 2015 en el cas de la Xina i entre el 0,2% i el 0,5% en el dels Estats Units. En paraules de Blanchard, el descens del cost del cru i la depreciaci¨® de l'euro i el ien ¡°creen un mosaic complicat¡±, impliquen ¡°bones not¨ªcies per als importadors i dolentes per als exportadors¡±, aix¨ª com ¡°bones not¨ªcies per a les economies vinculades a l'euro i al ien i dolentes a les vinculades al d¨°lar¡±.

La tisorada m¨¦s dura de l'FMI se l'emporta R¨²ssia, molt castigada precisament per la caiguda del preu del petroli des de fa uns mesos per¨°, sobretot, pels efectes del conflicte a Ucra?na, les sancions econ¨°miques i la p¨¨rdua de confian?a. Les previsions per aquest any han caigut 3,5 punts percentuals, fins a calcular una recessi¨® del 3%, i en 2,5 punts percentuals el 2016, fins al -1%. Tamb¨¦ l'experimenten els exportadors d'Am¨¨rica Llatina.

El pitjor ¨¦s que, segons el Fons, en moltes economies de mercats emergents ¡°la pol¨ªtica macroecon¨°mica segueix tenint un marge limitat per ajudar el creixement¡±. Malgrat aix¨°, hi ha una finestra oberta, ja que l'abaratiment del petroli ¡°suavitzar¨¤ la pressi¨® inflacion¨¤ria i les vulnerabilitats externes, cosa que donar¨¤ als bancs centrals l'oportunitat de mantenir sense alces els tipus de pol¨ªtica monet¨¤ria o d'apujar-los de manera m¨¦s gradual¡±.

Blanchard deixa un bri d'esperan?a: ¡°Quan ens tornem a reunir a la primavera, espero que els nostres pron¨°stics hagin estat massa pessimistes¡±.