Els condemnats del ¡®cas 4-F¡¯ pugnen per una revisi¨®

L'emissi¨®, a la televisi¨® p¨²blica catalana, del documental Ciutat morta ha ressuscitat un fosc succ¨¦s que va tenir lloc a Barcelona el 4 de febrer del 2006. El cas 4-F, que va deixar un agent de la Gu¨¤rdia Urbana en estat vegetatiu, es va saldar amb la condemna de nou joves; una d'aquestes persones, la madrilenya Patricia Heras, es va su?cidar mentre estava de perm¨ªs penitenciari. Heras i els altres condemnats han defensat la seva innoc¨¨ncia, han detallat irregularitats en la investigaci¨® i han denunciat tortures policials durant les detencions.

Malgrat la seva perseveran?a i les mostres de suport de diversos col¡¤lectius, gaireb¨¦ no s'havia mogut res fins dissabte, quan Ciutat morta va tenir un notable ¨¨xit d'audi¨¨ncia a Catalunya (20%) i va aconseguir una ¨¤mplia repercussi¨® a les xarxes socials impulsada, en part, per la prohibici¨® d'una jutge d'emetre cinc minuts del documental. L'impacte social i els interrogants que planteja el reportatge han for?at l'Ajuntament de Barcelona a enviar la cinta a la Fiscalia perqu¨¨, si ho veu oport¨², insti una revisi¨® del cas, malgrat que ja hi ha sent¨¨ncia ferma i que els condemnats han complert les penes. El ministeri p¨²blic ja ha advertit que no ho far¨¤ tret que apareguin proves noves, i en aix¨° treballen els advocats

Els fets. Van passar a les 6.30 hores en un carrer de Ciutat Vella. Un grup de 20 joves van intentar accedir, sense ¨¨xit, a una festa que celebraven en un pis persones ¡°simpatitzants del moviment okupa¡±, segons la sent¨¨ncia. Quatre agents, que s'havien despla?at a la zona per prevenir incidents, els van convidar a marxar i va comen?ar una discussi¨®. Alguns joves van llan?ar objectes contra els policies, que all¨¤ mateix van detenir tres persones: Rodrigo Lanza, ?lex Cisternas i Juan Pintos, els tres condemnats a les penes m¨¦s altes.

Pedra o test. Un gu¨¤rdia urb¨¤ de 39 anys, casat i amb quatre fills, va caure fulminat a terra perqu¨¨ va rebre l'impacte d'un objecte al cap. Va quedar en ¡°estat vegetatiu persistent¡± i dep¨¨n d'altres persones per a ¡°totes les activitats de la vida di¨¤ria¡±. Els jutges conclouen que la causa de les lesions va ser una pedra llan?ada per Lanza. Al documental, els joves sostenen que l'objecte que va ferir el policia podria ser un test llan?at des del balc¨® de l'edifici on se celebrava la festa. Aquesta va ser la tesi que, p¨²blicament, va defensar al principi l'exalcalde Joan Clos. Els advocats creuen que Clos disposava d'un informe policial que apuntava en aquesta direcci¨®, per¨° que es va ocultar. En qualsevol cas, no consta a la causa. Els magistrats rebutgen la tesi del test d'acord amb els p¨¨rits, que al judici van defensar que les lesions del policia eren compatibles amb el llan?ament d'una pedra.

Policies viciats. La condemna es basa, fonamentalment, en la declaraci¨® de tres gu¨¤rdies urbans que van viure els fets. Els jutges creuen que van declarar ¡°de forma contundent, coincident i sense fissures¡± i que van recon¨¨ixer ¡°sens dubte¡± els joves, motiu pel qual els atorguen ¡°la qualitat de prova de c¨¤rrec¡±. El documental subratlla que dos dels policies ¨CV¨ªctor Bayona i Bakari Samyang¨C van ser condemnats m¨¦s tard per haver torturat un detingut de Trinitat i Tobago i, sobretot, per haver falsejat un atestat en atribuir-li un delicte de tr¨¤fic de drogues. Els advocats creuen que, si van mentir llavors, tamb¨¦ ho haurien pogut fer en el cas 4-F, de manera que el seu relat est¨¤ desacreditat.

Den¨²ncies de tortures. La primera part de Ciutat morta relata les presumptes tortures que, despr¨¦s de ser detinguts, van patir a la comissaria Lanza, Cisternas i Pintos. Els joves denuncien a m¨¦s que la jutge instructora no va fer res per aclarir aquest episodi. La magistrada, en realitat, s¨ª que va obrir dilig¨¨ncies, tot i que les va arxivar per les ¡°contradiccions¡± que va apreciar en els denunciants. En una de les seves actuacions, reconeix que Lanza va ser ferit aquella nit, per¨° mentre fugia per evitar ser detingut. I li retreu que va recon¨¨ixer el policia agressor nom¨¦s mesos m¨¦s tard i pel seu nom de placa; no va fer esment, en canvi, a una ¡°especial circumst¨¤ncia¡± evident de l'agent (Samyang): que ¨¦s mulat.

La detenci¨® d'Heras. La sent¨¨ncia veu provat que Heras (condemnada a tres anys de pres¨®) i un altre jove van llan?ar una tanca als policies quan van sortir al carrer, despr¨¦s de l'incident inicial del gu¨¤rdia urb¨¤. Tots dos van ser detinguts a l'Hospital del Mar despr¨¦s de ser identificats per la seva particular tallada de cabells: Heras, en concret, portava mig cap rapat i l'altra meitat amb els cabells en forma de tauler d'escacs. Les seves amigues denuncien, al documental, que els agents la van detenir nom¨¦s pel seu aspecte. La jove va al¡¤legar que havia acudit a l'hospital perqu¨¨ havia caigut amb la bicicleta. Per¨° els magistrats conclouen que les seves lesions no s¨®n compatibles amb un accident d'aquest tipus i que van ser perfectament ¡°identificades¡± a l'hospital.

L'esperan?a del testimoni. Ciutat morta apunta a l'exist¨¨ncia d'un testimoni que, despr¨¦s del su?cidi d'Heras, va explicar que un amic li havia confessat que era el responsable d'haver llen?at el test. Els advocats intenten localitzar-lo per conv¨¨ncer-lo que declari davant la Fiscalia com a possible via per reobrir el cas.