Dues q¨¹estions palpitants

Ciutat morta. ?s probable, com enuncia el ministeri fiscal, que el documental em¨¨s dissabte passat al Canal 33 sobre els fets esdevinguts el 4 de febrer del 2006 no pugui aportar proves concloents sobre la culpabilitat o no de les persones que es van veure involucrades en els mateixos fets. Per¨° que aix¨° sigui aix¨ª no vol dir que el documental no hagi creat entre els que el vam veure una inquietud propera a l'incomprensible, per no dir tamb¨¦ al p¨¤nic, at¨¨s que qualsevol de nosaltres o dels nostres fills es podrien haver vist compromesos en aquesta pel¡¤l¨ªcula de terror.

El documental Ciutat morta, a part del seu valor intr¨ªnsec, ens va emocionar i tamb¨¦ va copejar la nostra consci¨¨ncia de ciutadans molt c¨°modes a la vila idealitzada en la qual vivim. Ciutat morta ¨¦s un exemple de versemblan?a art¨ªstica, per¨° no haur¨ªem d'oblidar que si aix¨° ¨¦s aix¨ª, a m¨¦s de la compet¨¨ncia del seu director i guionista, ¨¦s perqu¨¨ aquesta versemblan?a es basa en una veritat hist¨°rica i humana incontestable: el 4 de febrer va passar una cosa molt trista i gaireb¨¦ irreversible (com el fet, entre d'altres, que un policia va quedar discapacitat per sempre per obra d'una agressi¨® de culpabilitat, de moment, ignota) i va ser l'inici d'un assumpte tenebr¨®s, que no s'hauria hagut de produir mai, primer policial, despr¨¦s judicial i al final pol¨ªtic.

La intransig¨¨ncia judicial que va succeir als fets, recolzat sobre atestats replets de llacunes, inexactituds i confirmacions policials sospitoses, no fa res m¨¦s que alarmar-nos amb fonament. I per si tot aix¨° no fos prou, acampa en el si de la policia local, amb rampant determinaci¨®, una impunitat indigna d'un cos de proximitat creat per posar-se al servei de la comunitat i no per venjar-se'n quan alguns dels seus membres incorre en una falta, delicte o fins i tot crim. Molt de corporativisme mal ent¨¨s, molta f¨²ria venjativa de conniv¨¨ncia amb alguns membres del cos judicial i el silenci injustificable dels caps pol¨ªtics han acabat amb gent innocent a la pres¨®, sense comptar amb la poeta madrilenya Patricia Heras, que destrossada an¨ªmicament, no va saber sin¨® trobar en el su?cidi la millor soluci¨® per escapar del kafki¨¤ assumpte en el qual es va veure fatalment implicada.

El cos policial de l'Ajuntament de Barcelona ha demostrat en aquest i en altres casos no tan extrems que practica la filosofia de la ¡°mala pinta¡±, una llei que es va treure de la m¨¤niga Sarkozy quan era ministre de l'Interior de Fran?a. Si portes arracades, si el color de la teva pell resulta altament sospit¨®s, si fas mostres de simpatitzar amb moviments alternatius o de sexualitat inclassificable per a la moral p¨²blica, si tot aix¨° aflora desfigurant la teva condici¨® de ciutad¨¤ lliure de tota sospita, ets mort. I ¨¦s possible que algun jutge que participi del mateix dec¨¤leg moral s'avingui a rematar la feina.

El cas Charlie Hebdo. Fa uns dies, una escriptora espanyola de reconegut prestigi va afirmar que hem de defensar el dret a riure¡¯s del poder i de la religi¨®. I dilluns l'escriptor franc¨¨s Michel Houellebecq va sentenciar que ¡°tothom t¨¦ dret a escriure una novel¡¤la islam¨°foba si vol¡±. Davant de tanta seguretat, jo m'inclino pel dubte. I el meu no ¨¦s un dubte ret¨°ric. Ara que se cita tant a Voltaire, i no sense ra¨®, jo apel¡¤lar¨¦ al matem¨¤tic i pensador franc¨¨s Blaise Pascal. Per¨° abans vull explicar-vos una petita hist¨°ria que t¨¦ a veure amb la meva reflexi¨®. Fa uns quants anys vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb els familiars d'un amic meu americ¨¤. Aix¨° va passar a Nord-am¨¨rica. El meu amic em va avisar que els seus pares tenien per costum beneir la taula. En el moment del ritual, que va durar amb prou feines uns segons, amb el cap cot mirant el plat, vaig recordar una frase de Lenin que sempre em va fer pensar: ¡°Quan escolto Bach m¡¯agafen ganes de creure en D¨¦u¡±. Aix¨° em va fer entendre algunes conversions espirituals, des de sant Agust¨ª fins a la famosa conversi¨® del poeta franc¨¨s Paul Claudel una nit de Nadal a Notre-Dame. El ritual de la taula al qual vaig assistir em va semblar alguna cosa m¨¦s que la rutina religiosa, que tamb¨¦; vaig entendre que darrere d'aquest acte s'hi amagava un dubte existencial: no saber exactament a qui devem, a banda de la nostra composici¨® gen¨¨tica i a la nostra estructura bioqu¨ªmica, la nostra realitat espiritual. Hi ha gent que t¨¦ aquest dubte i que tamb¨¦ t¨¦ dret a portar-lo. I que t¨¦ dret a portar-lo sense que vingui ning¨² a dir-li que la seva creen?a ¨¦s una pallassada digna d'escarni i ja no diguem digna de ser interpretada com una fe de ramat o de masses alienades.

Ara torno a Pascal. Molta gent viu com si D¨¦u exist¨ªs. Pascal en els seus Pensaments explica la seva famosa prova de l'exist¨¨ncia de D¨¦u, que no ¨¦s res m¨¦s que una arriscada aposta existencial. No sabem si D¨¦u existeix, i si exist¨ªs? Davant d¡¯un dubte tan transcendent, quin dret tenim a riure¡¯ns de les religions? I quin dret tenim a odiar-les?