El BCE es planteja comprar fins a 50.000 milions mensuals de deute

Europa t¨¦ un passat llumin¨®s i asfixiant alhora: ¨¦s el lloc on el jard¨ª de Goethe gaireb¨¦ confronta amb el camp de concentraci¨® de Buchenwald. L'eurozona comen?a a deixar anar aquest dijous un dels seus llasts m¨¦s pesats, m¨¦s asfixiants: els traumes econ¨°mics d'Alemanya, aquella hiperinflaci¨® de la Rep¨²blica de Weimar i que d'alguna manera encara condiciona en part la gesti¨® de l'eurozona. El BCE s'embarcar¨¤ poc despr¨¦s de migdia en un programa de compra de deute p¨²blic a gran escala, malgrat l'oposici¨® alemanya i amb un lustre de retard respecte a la resta de grans bancs centrals. Amb els ¨ªndexs de preus ja en territori negatiu, l'¨²nica cosa que queda ¨¦s con¨¨ixer-ne els detalls: les fonts consultades la nit de dimecres parlaven d'adquisicions d'entre 35.000 i 50.000 milions d'euros mensuals per combatre el risc de deflaci¨®.

Draghi s'inclina per comprar deute amb una qualificaci¨® de risc que eviti els bons porqueria

Aix¨° elevaria el volum total per sobre dels 600.000 milions ¡ªsegons el per¨ªode que es fixi, que pot allargar-se fins a finals del 2016¡ª, encara que el BCE, segons les fonts consultades, no tancar¨¤ la porta a un segon programa si les coses no milloren, en una seq¨¹¨¨ncia semblant a la que han aplicat els Estats Units i el Regne Unit. En una reuni¨® a principis de gener, el BCE va donar a entendre que compraria 40.000 milions mensuals des de la reuni¨® del mar? fins al setembre del 2016 (data en qu¨¨ ven? la barra lliure de liquiditat): 600.000 milions en total. Draghi es decanta per comprar deute amb una qualificaci¨® de risc suficient com per evitar els bons porqueria: aix¨° deixaria fora els pa?sos rescatats ¡ªXipre i Gr¨¨cia¡ª tret que segueixin sota tutela de la troica, en un missatge teledirigit al gran favorit de les eleccions gregues, el l¨ªder de Syriza, Alexis Tsipras. El BCE aconseguiria aix¨ª una expansi¨® del balan? d'1,1 bilions, segons Bloomberg.

El moviment de Draghi ¨¦s fonamental i t¨¦ un fort component pol¨ªtic: la prova s¨®n les dissensions al mateix BCE. L'humanista George Steiner, autor d'aquesta comparaci¨® entre el jard¨ª de Goethe i Buchenwald, deia que si es dibuix¨¦s un mapa dels caf¨¨s apareixeria un dels indicadors essencials de la ¡°idea d'Europa¡±: aquestes s¨®n les claus del programa que es debatr¨¤ des d'aquest dijous als caf¨¨s des de La Corunya fins a Sant Petersburg; des d'Estocolm fins a Messina.

? Quan i com

La cita ¨¦s aquest dijous a Frankfurt. El BCE podria marcar un objectiu d'inflaci¨® m¨¦s que no pas un volum de compres tancat, encara que Draghi ha indicat que elevar¨¤ el balan? entorn d'un bili¨® d'euros. Les claus s¨®n el volum de les compres de deute p¨²blic, els tipus d'actius (i terminis) finalment inclosos i, sobretot, el ritme. Per¨° el BCE es donar¨¤ certa flexibilitat, per accelerar amb un segon programa o frenar-lo si fos necessari.

? Funcionar¨¤?

Ja ha funcionat: el mer anunci de Draghi ha abaratit l'euro i ha tirat a la baixa els interessos del deute, fins al punt que hi ha diversos pa?sos que cobren per emetre; endeutar-se els surt gratis. Per¨° el quantitative easing (QE, per les sigles en angl¨¨s) no ¨¦s la panacea. Perqu¨¨ faci efecte, Draghi ha de batre les expectatives del mercat, i en tot cas no tindr¨¤ massa conseq¨¹¨¨ncies sobre els interessos del deute, que ja s¨®n molt baixos. Els experts diuen que el QE hauria d'anar acompanyat d'una expansi¨® fiscal als pa?sos que poden permetre-s'ho: Alemanya, Holanda i companyia; per¨° aix¨° est¨¤ descartat. I d'un pla d'inversions potent. S'esperen, b¨¤sicament, millores per la via del tipus de canvi de l'euro i que el BCE insufli una dosi extra de confian?a. I que elevi les expectatives d'inflaci¨®: una expansi¨® d'un bili¨® pot elevar quatre desenes els preus.

? Qu¨¨ es compra?

B¨¤sicament, deute p¨²blic a llarg termini en funci¨® del pes de cada pa¨ªs a l'eurosistema (26% a Alemanya, 13% a Espanya). Hi ha qui diu que nom¨¦s comprar¨¤ deute de la m¨¤xima qualificaci¨®: ¨¦s poc probable perqu¨¨ aix¨° suposaria un gran estigma per al deute perif¨¨ric. Els ¨²ltims dies s'ha especulat sobre qui assumir¨¤ els riscos, per¨° les fonts consultades apunten que aquesta ¨¦s una maniobra de distracci¨®: encara que comprin els bancs centrals nacionals i no es mutualitzi el risc en cas de quitaci¨® de deute en algun pa¨ªs, ¨¦s molt poc probable que el BCE pugui encapsular les p¨¨rdues d'una reestructuraci¨® de deute al pa¨ªs que es decanti per aquesta soluci¨®.

? Hi influeixen les eleccions gregues?

¡°Sens dubte¡±, diu un informe de l'Eurocambra sobre aquest tema. El BCE nom¨¦s comprar¨¤ bons grecs si Atenes continua sota la tutela de la troica, cosa que redueix el marge de negociaci¨® de Syriza, que lidera les enquestes. Frankfurt no vol veure ni en pintura una reestructuraci¨® unilateral, i barreja diverses opcions per restar-li atractiu. Per¨° b¨¤sicament deixar¨¤ els detalls relatius a Gr¨¨cia per a m¨¦s endavant, per donar-li temps a formar govern i negociar.