Un c¨¤stig est¨¨s a Europa

Diversos pa?sos europeus inclouen en les seves legislacions figures semblants a la pena de pres¨® permanent revisable que aquest dimecres ha aprovat el Congr¨¦s dels Diputats:

Fran?a

Aquesta figura es va instaurar a Fran?a el 1994 (despr¨¦s de l'assassinat d'una nena de vuit anys per un criminal reincident), al principi nom¨¦s per a casos d'assassinat de menors de 15 anys amb violaci¨® o tortura. Des del 2011 tamb¨¦ pot aplicar-se a casos d'assassinat amb premeditaci¨® o en banda organitzada d'una autoritat p¨²blica. Va ser una iniciativa del llavors president, Nicolas Sarkozy, com a reacci¨® a l'assassinat a c¨¤rrec d'ETA d'un policia a Fran?a el mar? del 2010.

En els dos casos ¡ªels assassinats agreujats de menors i els d'autoritats¡ª el pres pot demanar la llibertat condicional al cap de 30 anys, despr¨¦s de sotmetre's a un estudi psiqui¨¤tric. Hi ha, a m¨¦s, altres crims molt greus que poden ser castigats amb cadena perp¨¨tua ¨Cassassinats amb circumst¨¤ncies agreujants i violacions acompanyades de tortura, entre d'altres¨C, per¨° en aquests casos la revisi¨® es fa abans: al cap de 18 o, com a molt, 22 anys de pres¨®.

Nom¨¦s quatre persones han estat condemnades a aquesta pena m¨¤xima, la primera el 2007 i l'¨²ltima el 2013, i totes per assassinat i violacions de menors. El novembre passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va donar el vistiplau a la legislaci¨® francesa, ja que va considerar que obre la porta a la possibilitat d'una revisi¨® de pena.

Alemanya

¡°La llei alemanya no t¨¦ res a veure amb la que acaba d'aprovar el grup parlamentari popular a Espanya¡±, assevera el catedr¨¤tic de Penal a la Universitat Aut¨°noma i especialista en dret alemany Manuel Cancio. A Alemanya hi ha cadena perp¨¨tua revisable, per¨° una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 1977 va establir que estava en el l¨ªmit del que era admissible i hi va posar algunes traves, que segons Cancio no apareixen en la norma espanyola. A efectes pr¨¤ctics ¨¦s que hi ha dues categories de penes en qu¨¨ s'aplica la cadena perp¨¨tua: els crims d'assassinat o genocidi i la uni¨® de diversos delictes molt greus contra la vida i que, per algun motiu, es considerin amb una culpa especialment greu.

La revisi¨® es produeix com a norma general al cap de 15 anys, per¨° es pot allargar per motius d'especial gravetat. El resultat final ¨¦s que la mitjana de compliment de condemnes se situa en uns 19 anys, molt per sota del que va a establir la norma espanyola. ¡°A Espanya la primera revisi¨® ser¨¤ al cap de 25 anys, moment en qu¨¨ Alemanya ja estan alliberats gaireb¨¦ tots els condemnats¡±, continua el catedr¨¤tic. A m¨¦s, els principis que regeixen una norma i l'altra s¨®n molt diferents. ¡°En el cas alemany ¨¦s el tribunal el que ha d'establir que hi ha circumst¨¤ncies excepcionals que justifiquen allargar la cadena perp¨¨tua m¨¦s enll¨¤ de 15 anys, mentre que a Espanya ser¨¤ a l'inrev¨¦s: per alliberar un pres el tribunal ha de determinar que no hi ha possibilitat que torni a delinquir¡±, conclou Cancio.

It¨¤lia

A It¨¤lia no nom¨¦s hi ha la cadena perp¨¨tua, sin¨® que dista molt de ser una pena simb¨°lica. Dels 34.033 presos que, segons dades del 31 de desembre del 2014, omplen de gom a gom les sempre saturades presons italianes, 1.584 compleixen cadena perp¨¨tua (86, d'estrangers). La legislaci¨® italiana estableix que el condemnat a ergastolo ¨Cerg¨¤stul es deia el camp de treball en qu¨¨ es tancava els esclaus subjectes a condemna¡ª nom¨¦s pot demanar la revisi¨® de la seva situaci¨® carcer¨¤ria despr¨¦s de 26 anys de pres¨® continuada, i que, en qualsevol cas, la privaci¨® de llibertat no pot allargar-se m¨¦s enll¨¤ dels 30 anys. La situaci¨®, no obstant aix¨°, es pot suavitzar en el cas que el reu es mostri disposat a col¡¤laborar amb la just¨ªcia. Una q¨¹esti¨® molt delicada en el cas dels mafiosos: un capo o un sicari que col¡¤labora amb la just¨ªcia es converteix autom¨¤ticament en ¡°un penedit¡±, o sigui, en un delator, i la seva integritat f¨ªsica ¨Ci la de la seva fam¨ªlia¡ªja no dep¨¨n tant de l'Estat sin¨® de les feroces fam¨ªlies de les quatre grans m¨¤fies que operen a It¨¤lia.

La situaci¨® dels condemnats a cadena perp¨¨tua ¨Cels ¡°homes ombra¡±, com s'autodefineixen¨C ha suscitat cert debat els ¨²ltims anys, ja que d'alguna manera l'Estat renuncia a l'objectiu de reinserir els delinq¨¹ents. Els m¨¦s d'un centenar de condemnats a cadena perp¨¨tua que havien superat els 26 anys a la pres¨® es van dirigir fa un parell d'anys al papa Benet XVI i a diferents organitzacions humanit¨¤ries perqu¨¨ intercedissin per la seva situaci¨® davant l'Estat itali¨¤. El Vatic¨¤, d'altra banda, no va eliminar del seu Codi Penal la cadena perp¨¨tua fins al juliol del 2013. Va ser el papa Francesc qui, mitjan?ant la publicaci¨® d'un motu proprio, la va substituir per una pena m¨¤xima de 30 a 35 anys de pres¨®.

Regne Unit

A Anglaterra i Gal¡¤les, tot assassinat com¨¨s per persones de m¨¦s de 21 anys ¨¦s cadena perp¨¨tua, des que el 1965 va ser abolida la pena de mort. En la majoria dels casos, no obstant aix¨°, el condemnat pot sortir de la pres¨® en llibertat condicional despr¨¦s d'un temps m¨ªnim fixat pel jutge. Per¨° hi ha casos ¡°excepcionalment¡± greus, en qu¨¨ el jutge pot determinar que aquesta cadena perp¨¨tua duri, efectivament, tota la vida del pres. A Esc¨°cia no hi ha cadena perp¨¨tua, i a Irlanda del Nord les condemnes per a tota la vida estan sotmeses a revisi¨®.

La Criminal Justice Act, una llei del 2003, va establir una s¨¨rie de criteris objectius sobre la durada del compliment de la condemna abans que el pres pugui sortir en llibertat condicional. Aquesta llei no obliga els jutges a res, per¨° aquests han de fer un escrit motivat si decideixen no seguir les seves recomanacions. La llei indica que el condemnat no surti mai de pres¨® en casos d'assassinats m¨²ltiples que siguin reincidents o impliquin abusos sexuals, segrest, premeditaci¨® o terrorisme.

Aquest sistema de cadenes perp¨¨tues a Anglaterra i Gal¡¤les ¨¦s font d'un conflicte aferrissat amb la Just¨ªcia Europea, i est¨¤ en la base dels reiterats desafiaments del Govern de David Cameron a l'autoritat del Tribunal d'Estrasburg. El 2013, aquest tribunal va declarar contr¨¤ria a la Convenci¨® Europea de Drets Humans aquesta legislaci¨® per negar als condemnats el dret a una revisi¨® de la seva condemna. La sent¨¨ncia, que no t¨¦ efectes pr¨¤ctics per¨° va encetar una important tempesta pol¨ªtica al pa¨ªs, es va produir despr¨¦s d'una demanda interposada per tres dels 49 assassins que han estat condemnats a perpetu?tat.

B¨¨lgica

La legislaci¨® belga preveu la cadena perp¨¨tua revisable per als crims m¨¦s greus, com assassinats o violacions. En un pa¨ªs de poc m¨¦s d'11 milions d'habitants, una mitjana de 20 persones s¨®n condemnades a cadena perp¨¨tua cada any. El 2003, quan es va publicar l'¨²ltima dada disponible, el nombre de reus que complien aquesta condemna a les presons belgues ascendia a 237 persones. "?s una cosa extraordin¨¤ria; no ¨¦s una sent¨¨ncia comuna", explica Sonja Snacken, investigadora de la facultat de Dret i Criminologia de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les.

Els condemnats poden sol¡¤licitar la llibertat condicional despr¨¦s de passar a la pres¨® un temps m¨ªnim, que oscil¡¤la entre els 15 anys que s'exigeix als sentenciats que no havien estat condemnats amb anterioritat i els 23 anys que han d'haver complert els qui ja havien estat sentenciats per un delicte greu. La decisi¨® de concedir la llibertat condicional a aquests presos ha de ser adoptada, per unanimitat, en un tribunal espec¨ªfic compost per tres jutges, un funcionari de presons i un agent de reinserci¨® social.