La Federaci¨® Catalana de Tennis, colpejada pels deutes

El creixement de la Federaci¨® Catalana de Tennis (FCT) va ser espectacular entre els anys vuitanta i el 2000. De malviure en una instal¡¤laci¨® obsoleta en un pis del llavors carrer Infanta Carlota, van passar a unes oficines modernes i ben assolellades a les instal¡¤lacions municipals del Centre de Tennis Ol¨ªmpic de la Vall d¡¯Hebron, que gestionen des dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992. Aquest creixement va arribar al seu punt culminant l¡¯any 2007, quan el pressupost es va situar en els 9 milions d¡¯euros, superant fins i tot el de la Federaci¨® Espanyola de Tennis. Ara, en canvi, els deutes ¨Cal voltant de sis milions¨C colpegen la FCT, que ha hagut de reduir el pressupost fins als 5,5 milions, rebaixar la plantilla a menys de la meitat, deixar de becar jugadors i limitar de forma dr¨¤stica els serveis als clubs, als t¨¨cnics i als jugadors.

¡°El nostre principal i quasi ¨²nic objectiu era salvar la FCT, que va ser declarada en fallida pels auditors el 2012¡±, explica Joan Navarro, president de la FCT. ¡°Quan vam entrar, el deute que ens vam trobar era de 6 milions d¡¯euros i els recursos per fer-hi front s¡¯havien anat reduint. No ens va quedar cap m¨¦s remei que retallar per tots els costats. Mesures que no agraden ning¨². I ara, tot i que la situaci¨® ¨¦s complicada, hem negociat amb els bancs una car¨¨ncia, que ens permet pagar els interessos sense retornar el capital, i podem comen?ar a pensar en els temes esportius, que ¨¦s la nostra ra¨® de ser¡±.

El creixement de la FCT es va basar en l¡¯explotaci¨® de les instal¡¤lacions de Sant Joan Desp¨ª, l'Hospitalet i Vall d¡¯Hebron, que havien aconseguit amb acords de cessi¨® a llarg termini amb els ajuntaments. Les llic¨¨ncies dels jugadors, que van arribar a ser 40.000, eren un altre dels elements que ajudaven al bon finan?ament de l¡¯entitat. Per¨° llavors, es va decidir la construcci¨® de l'obra m¨¦s emblem¨¤tica de la FCT, el Centre Internacional de Tennis de Cornell¨¤. I llavors van comen?ar els problemes econ¨°mics.

¡°Ja m¡¯agradaria tenir alguna cosa semblant a Su?ssa¡±

La construcci¨® de la instal¡¤laci¨® de Cornell¨¤ va tenir un cost d'uns 12 milions d¡¯euros entre el 2003 i el 2005, quan es va acabar. Sis milions provenien de fons p¨²blics, per¨° 6,5 milions els havia d¡¯assumir la FCT. Es tractava d¡¯un gran projecte que hauria de convertir-se en la millor acad¨¨mia de tennis de Barcelona i que acolliria jugadors becats per la Federaci¨® Internacional i altres particulars. Al marge de les pistes, la instal¡¤laci¨® disposa d'habitacions (47 llits) per als jugadors, una cl¨ªnica, una piscina coberta amb zona d¡¯aig¨¹es i espais per a l¡¯ensenyament i la preparaci¨® f¨ªsica. L'ex-n¨²mero u del m¨®n, Martina Hingis, va dir quan hi va ser: ¡°Ja m¡¯agradaria tenir alguna cosa semblant a Su?ssa¡±.

Ten¨ªem una plantilla de 180 persones i ara ens hem quedat amb la meitat

Per¨° en lloc de prestigiar la FCT, aquella instal¡¤laci¨® es va convertir en la seva creu. ¡°Era una obra d¡¯elit, per¨° el cost va ser molt elevat¡±, explica Toni Cuadrada, director general de la FCT. ¡°Ara ens l¡¯han taxat en sis milions i la nostra intenci¨® ¨¦s vendre-la aquest any per 4,2 milions, per tal de liquidar els deutes amb els bancs i iniciar una nova etapa a la federaci¨®, treballant per als nostres clubs i els nostres jugadors amb els recursos que som capa?os de generar¡±.

Era evident que Cornell¨¤ no es podia autofinan?ar, requeria d¡¯una ajuda anual d¡¯uns 200.000 euros. I la situaci¨® es va agreujar amb l¡¯arribada de la crisi, que va tancar bona part de les fonts d¡¯ingressos: les subvencions p¨²bliques van caure 1,1 milions d¡¯euros, fins a 275.000. Els abonats a les instal¡¤lacions van caure en picat i les llic¨¨ncies s¡¯han quedat en 27.000. I el deute va cr¨¦ixer notablement com a conseq¨¹¨¨ncia dels acomiadaments del gerent de l¡¯entitat i de diversos t¨¨cnics destacats en l¡¯anterior legislatura, amb un cost d'1,1 milions d¡¯euros.

¡°Tot aix¨° ens va obligar a ajustar molt les despeses generals i tamb¨¦ les de personal¡±, afegeix Toni Cuadrada. ¡°Ten¨ªem una plantilla de 180 persones. I ara ens hem quedat amb la meitat. Hem hagut de fer dos ERO i ara plantegem un tercer expedient de regulaci¨® ¨Creducci¨® de jornada i de sou al voltant d¡¯un 20%, que s¡¯est¨¤ negociant amb els treballadors¨C que suposar¨¤ un estalvi de 200.000 euros. Per¨° el que ens ha de permetre regularitzar la situaci¨® ¨¦s que ja ens hem alliberat de la instal¡¤laci¨® de Sant Just Desvern, i esperem vendre aviat les instal¡¤lacions de l¡¯Hospitalet, que ens ha de reportar uns 500.000 euros d¡¯ingressos, i la de Cornell¨¤, 4,2 milions¡±.

La FCT va entrar en preconcurs de creditors el 30 de juny del 2014 i en va sortir el 30 d¡¯octubre, despr¨¦s d¡¯obtenir un acord amb els bancs. Van poder pagar els prove?dors i negociar una car¨¨ncia que els permetia ajornar el deute i pagar nom¨¦s els interessos. ¡°Ara paguem 15.000 euros mensuals d¡¯interessos i negociem un any m¨¦s de car¨¨ncia¡±, diu Navarro. ¡°Ara, en el marge de negoci fem les paus, tot i que paguem els interessos. Per¨° vam entrar a la federaci¨® el 2012 amb l¡¯expectativa de dur a terme un projecte esportiu esperan?ador que no hem pogut acomplir. Ara veiem un punt d¡¯inflexi¨® i ens plantegem un futur de servei m¨¦s ampli als clubs, als jugadors i als tornejos de la FCT i transformar la instal¡¤laci¨® de la Vall d¡¯Hebron en un dels millors centres internacionals de tennis¡±.