El BCE comprar¨¤ 60.000 milions mensuals en actius

Ja ha arribat l'esperat dia D. El Banc Central Europeu acaba d'anunciar l'esperada compra de deute a gran escala per tractar de bregar amb el fosc panorama de l'eurozona i amb els riscos associats a un sistema financer disfuncional que segueix patint en silenci els efectes secundaris de la Gran Recessi¨®. Entre actius p¨²blics i privats, les compres arribaran als 60.000 milions d'euros mensuals fins al setembre del 2016, per¨°, en qualsevol cas, fins a fer que la inflaci¨® aconsegueixi els objectius de l'eurobanc: a prop per¨° per sota del 2%.

El cap del BCE, Mario Draghi, ja va salvar l'euro el 2012 amb un bon grapat de paraules m¨¤giques i sense cap tret. Amb cinc anys de retard respecte a la resta de grans centrals mundials, incomplint clarament el seu mandat (l'IPC ha entrat en territori negatiu a l'eurozona) i sobretot amb una fero? oposici¨® des d'Alemanya que ho complica tot, Draghi traspassa avui una fina per¨° fonamental l¨ªnia vermella: passa de les paraules als fets i activa l'esperat quantitative easing (QE, per les seves sigles en angl¨¨s), una de les decisions m¨¦s arriscades de la UE en molts anys, per evitar el pou negre de la deflaci¨®, al qual conviden des de fa mesos el fred i la densa boira associats a l'estancament secular a qu¨¨ es veu abocada l'eurozona. I deixa aix¨ª de ser un banc central especial, molt ortodox, per arribar a la majoria d'edat.

Draghi ha explicat que les compres comen?aran al mar? i inclouran actius que ja adquireix actualment, com c¨¨dules o actius de deute titulitzats (empaquetats i convertits en valors), aix¨ª com deute em¨¨s pels Estats al mercat secundari. S¨®n susceptibles de compres els actius en grau d'inversi¨®, ¨¦s a dir, que es deixen fora els bons porqueria, tot i que el president del BCE ha afegit que "alguns criteris addicionals s'utilitzaran als pa?sos amb programes de la UE i l'FMI".

En resum, comprar¨¤ pr¨¤cticament de tot, per¨° b¨¤sicament deute p¨²blic a 10 anys ¨Camb grau d'inversi¨®, la qual cosa descarta Gr¨¨cia si no es garanteix un programa de la troica¨C en funci¨® del pes de cada pa¨ªs a l'eurosistema (una mica per sota del 13% en el cas espanyol), tot i que el BCE no tanca la porta a reevaluar la dimensi¨® i els terminis del sistema en funci¨® de l'efectivitat d'aquestes adquisicions de bons, en una seq¨¹¨¨ncia semblant a la que van seguir bancs centrals com el dels Estats Units (que ja ha fet tres versions del QE). Aquest programa actuar¨¤ per diversos canals: si conven? els mercats pot devaluar encara m¨¦s l'euro (facilitant aix¨ª una sortida de la crisi via exportacions), tirar unes d¨¨cimes a l'al?a de la inflaci¨®, posar diners en mans dels bancs ¨Cels grans posse?dors de deute¡ªamb el desig que es posin a fer pr¨¦stecs d'una vegada i, en fi, estimular l'economia financera amb l'ambici¨® que almenys una part d'aquest diluvi de diners creats electr¨°nicament arribi fins a l'economia real.