¡°Hem de sortir de la falda de la mare i emancipar-nos¡±
Sergi Vicente diu que vol definir "un estil propi BTV, que s¡¯identifiqui el producte¡±
Confessa que se li fa una mica estrany respondre a les preguntes i no preguntar ell, que ¨¦s el que ha fet en els ¨²ltims 11 anys com a corresponsal de TV3 a la Xina. Sergi Vicente (Barcelona, 1975) ha assumit la direcci¨® de Barcelona Televisi¨® (BTV) ¡ªsubstituint ?ngel Casas¡ª i ara el seu objectiu ¨¦s portar els fils d¡¯una televisi¨® local per¨° d¡¯una ciutat de pes com Barcelona. ?s el cinqu¨¨ director d¡¯una televisi¨® jove amb ganes de cr¨¦ixer m¨¦s.
Pregunta. Un canvi notable, d¡¯estar al davant d¡¯una c¨¤mera a dirigir una televisi¨® sencera...
Resposta. S¨ª, tenia ganes d¡¯un canvi radical. Tant personalment com professionalment, crec que val la pena llan?ar-se, t¡¯ajuda en l¡¯autoaprenentatge. ?s bo encarar situacions d¡¯incertesa que, a m¨¦s, en el periodisme s¨®n necess¨¤ries. A les corresponsalies n¡¯hi ha molts que fan informaci¨® des del balc¨®, i jo crec que s¡¯ha de trepitjar molt carrer, no val si no tens contacte amb la gent.
P. Ho vol aplicar a BTV? M¨¦s contacte directe amb el ciutad¨¤?
¡°A les corresponsalies
R. S¨ª, ho tinc clar¨ªssim. Potser ens obsessionem massa en el producte acabat, sobretot si cal aconseguir la immediatesa i la proximitat.
P. Quin model de BTV vol?
R. Cal canviar la mentalitat, hem d¡¯obrir totes les finestres que fa servir la nostra audi¨¨ncia: la televisi¨® cl¨¤ssica, a la carta, YouTube, Vimeo, Twitter, Instagram... Crec que hem de buscar altres canals de comunicaci¨®, i jo pretenc comen?ar aquest model. Encara que tampoc d¡¯un dia per l¡¯altre.
Buscar-se la vida
Autodidacte. Sergi Vicente ¡ªllicenciat en Ci¨¨ncies de la Informaci¨® a l¡¯Aut¨°noma el 1999¡ª va estudiar xin¨¨s alguns mesos a Barcelona, i el 2002, despr¨¦s de treballar a TVE, es va quedar sense projecte: ¡°No em vaig voler acomodar i me¡¯n vaig anar a la Xina per aprendre sobre el terreny, intentant-me integrar. De seguida vaig veure que podia treballar-hi, encara que em vaig haver de buscar la vida perqu¨¨ no tenia material¡±. Despr¨¦s d¡¯11 anys de corresponsal va voler girar full i va estar a punt d¡¯entrar a Silicon Valley amb un projecte d¡¯investigaci¨® i periodisme, relacionat amb drones.
Conflicte laboral. Ha pres possessi¨® del c¨¤rrec amb una den¨²ncia de cessi¨® il¡¤legal de treballadors de Lav¨ªnia ¡ªla principal productora de BTV¡ª sobre la taula: ¡°No mirar¨¦ a una altra banda i, si puc, intentar¨¦ ajudar. Per¨° el meu objectiu ¨¦s dirigir BTV, fer-ho tan b¨¦ com pugui i en aix¨° concentrar¨¦ les meves energies¡±.
P. La televisi¨® actual ¨¦s anacr¨°nica?
R. ?s el model que hem conegut, i ens fa molta por deixar l¡¯¨¤rea de seguretat. Estem obsessionats amb els ¨ªndexs d¡¯audi¨¨ncia, quan la gent est¨¤ utilitzant molts altres canals. Hem de sortir de la falda de la mare i emancipar-nos.
P. Una televisi¨® local i p¨²blica ¨¦s el lloc per experimentar?
R. Tenim molta sort, perqu¨¨ la plantilla de gent ¨¦s molt jove i bona, i la nostra mesura, la d¡¯una televisi¨® local, ens permet provar coses. Cal assumir riscos i provar nous formats transm¨¨dia que de vegades no estan clars en els mitjans tradicionals. I obrir-nos m¨¦s a la participaci¨® del ciutad¨¤, el Fotomat¨®n va ser un bon experiment de la primera ¨¨poca de BTV. Tot aix¨° cal accelerar-ho, cal donar-li mitja volta. Per exemple, ens hem de poder descarregar per app els programes que s¡¯han fet.
P. Ja est¨¤ preparant alguna cosa?
R. S¨ª, estem treballant en diverses coses, sobretot amb relaci¨® als grans esdeveniments de la ciutat. Tecnol¨°gicament es pot gravar amb drones en situacions d¡¯emerg¨¨ncia, perqu¨¨ et d¨®na una perspectiva molt bona. Cal intentar treballar d¡¯una manera diferent, vull definir un estil propi BTV, que s¡¯identifiqui el producte. Amb drones, per¨° tamb¨¦ em refereixo a c¨¤meres GoPro i smartphones, tot el que suposi alleugerir els processos de producci¨® i ser m¨¦s atrevits.
P. L¡¯¨²s dels drones est¨¤ regulat? Es pot utilitzar lliurement?
R. Encara no, en alguns pa?sos, com als Estats Units, s¨ª que s¡¯ha regulat. Aqu¨ª encara no, i hi va haver un petit ensurt, perqu¨¨ en va caure un a la Sagrada Fam¨ªlia l¡¯11 de setembre, quan es va fer la V.
P. Quines televisions ho fan?
R. N¡¯hi ha algunes, com New York 1, que ¨¦s local tot i que privada. I una altra d¡¯interessant quant a participaci¨® ¨¦s London Life, que ha aconseguit obrir la tele a la ciutat. Tenen un autob¨²s que es va passejant. A Barcelona tenim molts esdeveniments de ciutat, de barri, i cal plantejar la seva cobertura amb una voluntat m¨¦s transm¨¨dia, de la tele tradicional al web, el podcast, les xarxes socials.
P. Programes en angl¨¨s?
R. S¨ª, per sentit com¨². No nom¨¦s per als estrangers que viuen aqu¨ª, els estudiants, el turisme, les convencions, sin¨® perqu¨¨ hi ha molta gent al m¨®n interessada per aquesta ciutat, i aquest ¨¦s el nostre potencial d¡¯audi¨¨ncia, que no t¨¦ sostre. Ser¨¤ un programa d¡¯entreteniment i d¡¯agenda de la ciutat que arrencar¨¤ al setembre.
P. Arriba en un any amb, almenys, dues convocat¨°ries electorals. Quina opini¨® t¨¦ de la situaci¨® pol¨ªtica?
R. Fins ara estava alliberat de la contaminaci¨® directa. Personalment crec que hi ha molts malentesos en les coses que passen en aquest pa¨ªs. Es veu en clau identit¨¤ria, i jo crec que a Barcelona aix¨° queda m¨¦s desdibuixat. Jo he votat diferents opcions en eleccions diferents. Professionalment, les eleccions solen ser temps m¨¦s convulsos; demano confian?a, i si no ho fem b¨¦ estic disposat a assumir responsabilitats. Per¨° el punt de partida ¨¦s bo i la informaci¨® de BTV ¨¦s plural i vera?, no ¨¦s tendenciosa.
P. Sembla que d¨®na m¨¦s pes a la informaci¨® que no pas als programes.
R. No, no. Per¨° la difer¨¨ncia ¨¦s que en informatius la nostra vocaci¨® ¨¦s local, i el prop¨°sit ¨¦s donar veu a tots els racons i sectors de la ciutat.
P. El seu antecessor, ?ngel Casas, es queixava de la caiguda de pressupost any rere any.
R. Ara tenim un contracte programa blindat de 17 milions anuals acordat per tots els grups municipals per consens, i a aix¨° ens hem de cenyir. La part m¨¦s important ¨¦s la de personal. Per¨° amb la resta s¨ª que es pot fer de m¨¦s i de menys.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.