Amics i (sobretot) enemics

"El nostre gran aliat, el gran aliat dels independentistes, era l'ADN espanyol, perqu¨¨ ells no poden evitar¡­ aquesta actitud dictatorial, impositora, de mala llet, de gu¨¤rdia civil¡­, no la poden evitar i per tant eren incapa?os de negociar res. I per tant, aix¨° era el que donava for?a, i a m¨¦s aquesta actitud insultant, denigrant¡­, i com m¨¦s parlaven m¨¦s independentistes feien¡­, i era el nostre gran aliat, que no ens ha fallat: Espanya ha fet la seva part".

Qui s'expressava aix¨ª el mat¨ª del 13 de gener al programa m¨¦s escoltat de la r¨¤dio a Catalunya no era un indocumentat qualsevol, sin¨® un referent d'un sector important de l'independentisme catal¨¤ i, per m¨¦s detalls, catedr¨¤tic d'Economia a la Universitat de Col¨²mbia. El pas ¨¦s interessant perqu¨¨ desmunta algunes coses s¨°lidament assentades en el relat independentista, com que l'anomenat proc¨¦s no t¨¦ res a veure ni amb les identitats ni amb l'odi a Espanya, o el car¨¤cter amable i democr¨¤tic dels sobiranistes, tan diferent del dels seus detractors. Fa anys que una aguerrida colla de locutors i tertulians de r¨¤dio, articulistes de diari i pol¨ªtics assilvestrats i ben col¡¤locats en els mitjans d'opini¨® s'obstinen dia rere dia a enverinar la vida p¨²blica espanyola. ?s el que s'ha anomenat ¡°la caverna medi¨¤tica¡±. Les seves f¨°bies s¨®n m¨²ltiples i els temes catalans, en les seves verinoses intervencions, recurrents. Recurrents, per¨° no ¨²nics, com demostra la dedicaci¨® a fer caure Podem del pedestal a la qual s'han lliurat aquests ¨²ltims mesos. Tot aix¨° ¨¦s ben sabut i, per aquestes latituds, constantment repetit.

Menys comentada ¨¦s l'exist¨¨ncia d'una caverna catalana que, amb afirmacions com la que encap?ala aquest article, contribueix igualment a fer l'ambient irrespirable. Es troba especialment en els mitjans digitals, on el hooliganisme independentista adquireix una viol¨¨ncia verbal extraordin¨¤ria, que connecta amb l'¨²s intimidatori que aquests mateixos sectors solen fer de les xarxes socials. El cas de Joaquim Brugu¨¦ ¨¦s prou proper perqu¨¨ no necessiti m¨¦s explicacions. Com ho ¨¦s tamb¨¦ el recent linxament d'Ada Colau per la gosadia de dirigir-se en un v¨ªdeo als barcelonins exclusivament en castell¨¤.

Per¨° tamb¨¦ als mitjans seriosos es donen situacions vergonyoses. L'endem¨¤, la pel¡¤l¨ªcula d'Isona Passola, ¨¦s un exemple de grollera i ofensiva propaganda cavern¨ªcola projectada en prime time per la nostra televisi¨® p¨²blica. L'assetjament a Javier Cercas propiciat per una informaci¨® no contrastada d'un rellevant diari de Girona ¨¦s un cas de pura pretensi¨®. I fins i tot el diari de refer¨¨ncia a Catalunya publica articles com el de Luis Racionero ¡°La insolid¨¤ria Andalusia¡± que avergonyiria, per la seva xenof¨°bia expl¨ªcita, fins i tot un militant de la Lliga Nord o del Front Nacional franc¨¨s.

En aquestes mateixes p¨¤gines, indicar que el sistema electoral catal¨¤ vigent afavoreix determinats partits i que seria avantatj¨®s comptar escons i no vots en unes eleccions a les quals se'ls vol donar el car¨¤cter d'un refer¨¨ndum va convertir l'autor de l'argument (qui subscriu aix¨°) en un espanyolista amb mentalitat de sergent del cigr¨® del franquisme. Esclar que aquesta desqualificaci¨® diu m¨¦s de qui la fa que de qui la rep, per¨° ¨¦s una bona mostra de la l¨°gica schmittiana de l'amic/enemic que s'est¨¤ apoderant dels discursos i les pr¨¤ctiques de molts dels actors pol¨ªtics i intel¡¤lectuals en escena.

Un altre exemple d'aix¨° ¨¦s la tend¨¨ncia a homogene?tzar el camp propi i, sobretot, el dels adversaris, amb la corresponent negaci¨® de la pluralitat que en realitat caracteritza les societats espanyola i catalana. I en aix¨°, gaireb¨¦ ning¨² est¨¤ lliure de culpa. Alguns a Madrid s¨®n incapa?os d'entendre el que est¨¤ passant, la transversalitat social i pol¨ªtica del fenomen sobiranista i el fet que no es tracta d'un problema inventat, sin¨® que respon a raons de fons que s'arrosseguen des de fa molt de temps. No volen ni saben distingir entre Artur Mas, Oriol Junqueras o David Fern¨¢ndez. Insulten a tort i a dret, barren el pas a qualsevol possible soluci¨® negociada i exigeixen que els qui lideren el proc¨¦s acabin al m¨¦s aviat possible entre reixes.

Aqu¨ª, independentistes rellevants, a m¨¦s de fer el sord a les lleis quan conv¨¦, no desisteixen en la descripci¨® d'una Espanya compacta, impassible, per descomptat desagradable, sempre anticatalana i amb la qual no hi ha res a fer. En el mateix paquet va l'extrema dreta espanyolista i els qui defensen una reforma constitucional que ofereixi una sortida al laberint en qu¨¨ ens trobem. Rosa D¨ªez ¨¦s el mateix que Alberto Garz¨®n. El president Monago el mateix que Ram¨®n J¨¢uregui. La Sexta ¨¦s igual que 13TV. La Raz¨®n equival a EL PA?S. Jim¨¦nez Losantos no es distingeix d'El Gran Wyoming. Sense anar m¨¦s lluny: Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho ¨¦s el mateix que Miquel Iceta. Pablo Iglesias ¨¦s, per descomptat, Alejandro Lerroux.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB