L¡¯envit grec

Gr¨¨cia, l'Estat membre de la Uni¨® Europea (UE) que ha sofert el grau m¨¦s devastador de la crisi econ¨°mica i el seu conseg¨¹ent daltabaix social, afronta avui una nova elecci¨® anticipada que aixeca passions oposades.

Es dirimeix, a primera vista, la continu?tat de la pol¨ªtica econ¨°mica d'austeritat i estabilitat financera, que ja recull fruits, encara massa incipients, per¨° que ha generat una preocupant inestabilitat social i tensi¨® als carrers; o b¨¦, el seu abrupte final. Aix¨ª que l'aparen?a inicial apunta matisos i contrapunts: la simple continu?tat econ¨°mica no garanteix la sortida del col¡¤lapse social; com m¨¦s programa de benestar, m¨¦s versemblan?a guanya la hip¨°tesi d'un seri¨®s enfonsament financer i monetari.

Com a tel¨® de fons, el futur immediat de l'estrat¨¨gia fiscal de la UE i de la traject¨°ria de la uni¨® monet¨¤ria, fa poc recanalitzada amb seny cap a l'expansi¨® gr¨¤cies al BCE. Des de l'¨°ptica grega conv¨¦ que les opinions dels altres europeus no siguin invasives. I que la festa de la democr¨¤cia en qu¨¨ consisteix qualsevol elecci¨® se celebri sense reserves en el marc de la Uni¨®, a la pertinen?a de la qual una majoria aclaparadora de ciutadans no est¨¤ disposada a renunciar, ni t¨¦ per qu¨¨ fer-ho.

Des de la perspectiva europea resulta imprescindible subratllar a la ciutadania i als propers Parlament i Govern grecs que l'inter¨¨s de la Uni¨® rau a consolidar l'estabilitat de l'euro, i no a posar-la en perill. I que sempre els anhels de cada part a la Uni¨® s'han d'incardinar ¡ªcom en qualsevol construcci¨® federal¡ª en l'inter¨¨s del conjunt.

Una eventual vict¨°ria de l'esquerra radical, in¨¨dita en la hist¨°ria europea m¨¦s recent, tamb¨¦ ha d'incorporar aquest element. No tan sols perqu¨¨ figura en el pacte fundacional de la UE i s'ha solemnitzat als tractats, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ una opci¨® de ruptura de l'entramat de la uni¨® monet¨¤ria deixaria els seus postulants sense marge de maniobra. Aix¨° afebliria l'euro, s¨ª, per¨° tamb¨¦ generaria una gran frustraci¨® i perjudicis dom¨¨stics. Aix¨ª mateix, un hipot¨¨tic triomf de la continu?tat hauria de garantir el reequilibri de la factura de la crisi en favor dels m¨¦s perjudicats, perqu¨¨ Europa tamb¨¦ ha de ser un espai social com¨².

Hi ha moltes vies per assegurar que qualsevol opci¨® discorri entre debats, i no fractures. Mitjan?ant negociacions, i no exabruptes unilateralistes. De ning¨².