Els investigadors creuen que les restes trobades s¨®n de Cervantes

No hi ha un esquelet sencer. Ni hi ser¨¤. Han passat quatre segles. Per¨°, segons ha pogut saber EL PA?S, l'Ajuntament de Madrid anunciar¨¤ en breu la troballa de restes fragment¨¤ries de Miguel de Cervantes?localitzades per un equip d'especialistes durant la recent exploraci¨® de n¨ªnxols i tombes a la cripta del convent madrileny de les religioses trinit¨¤ries.

B¨¤sicament l'equip municipal de Govern revelar¨¤, primer, que tant documentalment com realment, el cad¨¤ver de Cervantes no va sortir mai dels murs del convent madrileny, tot i que s¨ª que es van traslladar dins mateix de la cripta, que pr¨¨viament va ser esgl¨¦sia conventual, demolida i reedificada entre el 1673 i el 1690.

En segon lloc, mostrar¨¤ que un ampli fragment de la mand¨ªbula de Cervantes i diversos ossos seus es van trobar al ta¨¹t signat amb les inicials M. C. barrejats amb nombroses restes infantils, al primer n¨ªnxol explorat dels 36 que hi ha en un mur de la cripta del cenobi trinitari. El nombre de restes ¨°ssies indica que van ser m¨¦s de 200 nens els soterrats a la cambra funer¨¤ria subterr¨¤nia.

I, en tercer lloc, anunciar¨¤ que preveu, entre altres opcions, instal¡¤lar a la mateixa cripta un t¨²mul digne i idoni, amb un nou disseny, com a possible lloc on les restes cervantines es puguin visitar. Aix¨° tindr¨¤ lloc despr¨¦s de l'adaptaci¨® d'aquest espai subterrani mitjan?ant un acc¨¦s nou, suposadament pel carrer de Las Huertas, de manera que es respecti el mateix lloc on va ser inhumat el Pr¨ªncep dels Enginys, i s'eviti causar mol¨¨sties a les religioses de clausura que habiten al convent i alterar l'activitat di¨¤ria del grup parroquial a l'esgl¨¦sia, a la qual s'accedeix al carrer de Lope de Vega, paral¡¤lel al de Las Huertas.

Els terminis que preveu l'equip municipal de Govern per completar el projecte tenen com a data final l'abril del 2016, que marcar¨¤ el 400¨¨ aniversari de la mort de l'escriptor universal. No obstant aix¨°, tot sembla indicar que la gesti¨® de la informaci¨® m¨¦s recent s'insereix dins del calendari electoral que s'obre en les properes setmanes, amb la campanya per als comicis municipals i auton¨°mics.

Segons fonts que volen romandre en l'anonimat, l'equip municipal de Govern, que fins ara s'ha vist secundat pels partits d'oposici¨® PSOE i IU, es proposa revelar aquesta informaci¨® en dates imminents, despr¨¦s de mesos d'estricte silenci al qual ha sotm¨¨s, mitjan?ant un pacte de confidencialitat, l'equip d'una trentena d'investigadors d'alta qualificaci¨®, des de forenses fins a experts en t¨¨xtils. Dirigeix l'actual fase investigadora Francisco Etxeberria i la titular de la investigaci¨®, Almudena Garc¨ªa Rubio, etapa precedida el passat mes d'abril per l'exploraci¨® del subs¨°l del temple conventual pel georadarista Luis Avial. L'excavaci¨® in situ, dins de la cripta, va finalitzar fa dues setmanes i des de llavors, els treballs de recerca han continuat en laboratoris exteriors al recinte conventual. Aix¨ª mateix s'han desplegat converses interdisciplin¨¤ries sobre l'estrat¨¨gia a seguir a l'hora de presentar els resultats.

La principal dificultat te¨°rica fins ara ha estat la minsa base documental que el projecte investigador inclo?a inicialment. Fins fa tot just quatre setmanes aquest d¨¨ficit no s'havia pal¡¤liat, amb la incorporaci¨® de l'historiador especialista en Hist¨°ria Moderna i de Madrid Francisco Jos¨¦ Mar¨ªn Perell¨®n. Fonts eclesi¨¤stiques van assenyalar que Mar¨ªn Perell¨®n ha acarat, a trav¨¦s del convent, decisius textos i bit¨¤coles que les religioses trinit¨¤ries conservaven a la seva biblioteca, tot i que segons les mateixes fonts, les investigacions documentals s'han ampliat als fons del ducat de Medinaceli, l'Arxiu Dioces¨¤ de Toledo i l'Arxiu Hist¨°ric Nacional.

Un altre dels obstacles principals ha estat, a la pr¨¤ctica, l'elevat nombre d'ossos d'infants barrejats amb els de persones adultes, ossificacions que han inundat fins i tot el f¨¨retre signat amb les inicials de Miguel de Cervantes, on s'han trobat les restes fragmentades. Segons va assenyalar fa unes setmanes el sacerdot L¨®pez Teul¨®n, tanta mortaldat infantil podria haver estat causada per les epid¨¨mies consecutives de verola, pesta i febres tercianes que van castigar Madrid durant els segles XVII, XVIII i XIX.

Crida l'atenci¨® el fet que l'equip investigador no hagi indagat la recerca de referents gen¨¨tics, ADN, amb els quals contrastar la identitat dels ossos de Cervantes, tenint en compte que una germana de l'escriptor, Luisa de Saavedra, es troba enterrada en un c¨¨ntric convent carmelita situat a Alcal¨¢ de Henares. Alguns experts externs a l'equip investigador pensen que, com que es tracta d'una ordre descal?a, religioses com Luisa de Saavedra van ser inhumades directament a terra, sense cap f¨¨retre, tot i que amb una mortalla senzilla, fets que podrien haver accelerat la descomposici¨®. No obstant aix¨°, els ossos, en diferents tipus de s¨°l, poden perdurar amb cert grau d'integritat. D'altra banda, la fam¨ªlia dels Saavedra, cognom primigeni de Cervantes, t¨¦ tant a Lugo com a Sevilla panteons centenaris propis dels quals no hi ha const¨¤ncia que hagin estat examinats.

Resulta dif¨ªcil entendre la ra¨® per la qual les dues sepultures situades als peus de l'altar de la Immaculada, al costat de l'ep¨ªstola del temple conventual madrileny de les religioses trinit¨¤ries, que s¨®n a poca dist¨¤ncia del sostre de la cripta, no han estat explorades amb microc¨¤meres en l'¨²ltima actuaci¨®, com s'ha fet amb els n¨ªnxols abans de l'extracci¨® d'ossos. Cal deduir, en el millor dels casos, que les troballes que s'han fet fins ara ofereixen prou entitat i definici¨® per atribuir-les a Miguel de Cervantes.