Un atleta pot ser veg¨¤?

Durant d¨¨cades, els termes atleta i vegetari¨¤ s'han considerat gaireb¨¦ excloents, per¨° la veritat ¨¦s que cada vegada m¨¦s professionals i aficionats a l'esport mantenen el seu bon estat f¨ªsic a c¨°pia de dietes en qu¨¨ no tenen cabuda les prote?nes animals. La hist¨°ria de m¨¦s ¨¨xit esportiu relacionada amb aquest tipus d'alimentaci¨® restrictiva ¨¦s, sens dubte, la de Carl Lewis, que la va adoptar el 1990 (prescindia, tamb¨¦, de llet i ous). Un any m¨¦s tard, durant el Campionat Mundial de T¨°quio del 1991, aconseguia el r¨¨cord dels 100 metres. El fill del vent, com se'l coneix popularment, ha reconegut: "El meu millor any de competici¨® a la pista va ser el que vaig seguir una dieta vegana ¡ªvegetariana estricta¡ª¡±. No ¨¦s l'¨²nic. Una icona de l'atletisme, Bart Yasso, ¨¦s vegetari¨¤. Tamb¨¦ ho s¨®n Scott Jurek, un dels corredors d'ultramaratons m¨¦s importants de tots els temps;?Brenda Brazier, triatleta Ironman; i el culturista Robert Cheeke, entre molts altres. Llavors, sembla que la resposta a la pregunta ¨¦s senzilla: "S¨ª, es pot competir al m¨¦s alt nivell esportiu alimentant-se nom¨¦s de vegetals", deveu pensar. Doncs les coses no s¨®n tan clares.

El 2009, l'Associaci¨® Americana de Diabetis (ADA) admetia: ¡°Les dietes vegetarianes adequadament planificades, incloses les totalment vegetarianes o veganes, s¨®n saludables, nutricionalment adequades i poden proporcionar beneficis per a la salut en la prevenci¨® i el tractament de certes malalties. Ben planificades s¨®n apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incl¨°s l'embar¨¤s, la lact¨¤ncia, la inf¨¤ncia i l'adolesc¨¨ncia, aix¨ª com per als atletes¡±.

No obstant aix¨°, l'ADA, juntament amb els Nutricionistes del Canad¨¤ i el Col¡¤legi Americ¨¤ de Medicina de l'Esport, sostenen en un document conjunt la necessitat que els esportistes fidels a aquesta mena de dietes secundin una alimentaci¨® correctament planejada. En l'informe s'insisteix, a m¨¦s, que aquest tipus d'alimentaci¨®, lliure de prote?nes animals, pot vincular-se a determinades mancances, com la de vitamina B-12, important per als atletes de resist¨¨ncia, ja que afecta a la producci¨® de gl¨°buls vermells. Primera pista: vegetarianisme, s¨ª, per¨° tutelat per un especialista.

Pista n¨²mero 1: vegetarianisme s¨ª, per¨° tutelat per un especialista. Pista n¨²mero 2: dep¨¨n del tipus de competici¨® que es practiqui

Alguns prestigiosos experts en nutrici¨® i esport, com Nancy Clark, han reconegut recentment a?The New York Times: ¡°En l'¨²ltima reuni¨® anual a San Francisco del Col¡¤legi Americ¨¤ de Medicina de l'Esport es va fer una presentaci¨® sobre els atletes vegetarians. B¨¤sicament, conclo?a que no hi ha prou investigaci¨® per saber com aquest tipus de dieta afecta els esportistes. ?s possible que alguns tinguin nivells baixos de creatina, un nutrient que s'obt¨¦ exclusivament de la carn i que pot ajudar durant sessions curtes d'exercici intens, com les curses de velocitat. Per¨° no cal, al meu entendre, consumir aquesta mena de suplements. La meva sensaci¨® ¨¦s que l'entrenament dur supera tots els obstacles. La dieta, si ¨¦s saludable, no ha de marcar gaires difer¨¨ncies¡±. No ¨¦s de la mateixa opini¨® Amil L¨®pez Vi¨¦itez, doctora en Farm¨¤cia, nutricionista i autora de Dieta coherente, que s¨ª advoca pels suplements nutricionals en el cas dels esportistes vegans, "per evitar mancances de vitamina B-12, B-2, ferro, calci, vitamina D, zinc, omega-3, etc¨¨tera¡±.

"Aix¨ª, per exemple, les dones atletes han d'incloure aliments rics en calci, com algues (hiziki, wakame, arame, kombu), llegums, fruits secs, llavors de s¨¨sam i sal de s¨¨sam. Molt important ¨¦s, tamb¨¦, associar la vitamina D al consum de l¨¤ctics. En el cas de la seva falta d'ingesta, es recomana el rovell d'ou o les margarines enriquides. Els nivells de ferro i vitamina B-12 han de supervisar-se anal¨ªticament per refor?ar l'alimentaci¨® amb aliments enriquits en tots dos nutrients, com llegums, fruits secs, bledes, espinacs, civada i julivert, acompanyats d'una amanida amb vinagre o amb un suc de taronja per afavorir-ne l'absorci¨®¡±, prossegueix l'especialista.

Encara que realment hi ha pocs treballs cient¨ªfics amb la dieta vegetariana i l'esport com a protagonistes, un dels ¨²ltims a arribar (l'an¨¤lisi d'una triatleta vegana publicat a Cardiology l'any passat) conclou: ¡°El cas cl¨ªnic d'una triatleta vegana nom¨¦s pot proporcionar indicis que una dieta vegetariana, almenys, no ¨¦s perjudicial per a la salut. Fins i tot en relaci¨® amb un triatl¨® de llarga dist¨¤ncia, les dades mostren que el rendiment ¨¦s similar als aconseguits per esportistes que segueixen una dieta mixta. Aquestes conclusions no poden extrapolar-se a dist¨¤ncies curtes i competicions ol¨ªmpiques, ja que en les dues cal un rendiment explosiu que requereixi la intervenci¨® de l'¨¤cid l¨¤ctic". Segona pista: dep¨¨n del tipus de competici¨® que es practiqui.

Manuel Villanueva, director m¨¨dic d'avanfi-tulesiondeportiva.com, reconeix la import¨¤ncia del debat. "L'alimentaci¨® ¨¦s un factor molt important a tenir en compte per a tothom qui fa una activitat f¨ªsica moderada o elevada. Si aquest aspecte no es cuida, el rendiment ser¨¤ pobre, apareixer¨¤ la fatiga, no es millorar¨¤ la forma f¨ªsica i s'elevar¨¤ el risc de sofrir lesions o malalties¡±, diu. Per Antonio R¨ªos Luna, de l'equip m¨¨dic del club de futbol AD Almer¨ªa, ¨¦s prioritari personalitzar la nutrici¨® en funci¨® de l'activitat f¨ªsica. "I al final de tot es tracta, simplement, que l'organisme pugui reposar les reserves al m¨¦s aviat possible despr¨¦s d'un esfor? intens, i estigui preparat aix¨ª per al seg¨¹ent entrenament o competici¨®¡±, insisteixen els dos experts. De manera que, m¨¦s enll¨¤ de menjar o no carn, per al doctor ?lvaro Iborra aquests s¨®n els errors essencials en els quals un atleta mai no ha de caure: abusar dels sucres de r¨¤pida absorci¨® (xocolates o dol?os), continuar menjant igual en per¨ªodes de menys entrenament, no hidratar-se correctament o excedir-se en el consum d'alcohol i caf¨¨.