Mor l¡¯hel¡¤lenista i poeta Carles Miralles, baula de transmissi¨® de la gran cultura cl¨¤ssica

De qu¨¨ serveixen la cultura i el saber si no hi ha qui transmeti el bagatge d¡¯unes generacions a d¡¯altres? Aix¨° ho tenia molt clar, amb tota la mod¨¨stia que sempre tenen els savis de deb¨° per¨° tamb¨¦ amb tota la for?a del convenciment que els caracteritza, Carles Miralles, hel¡¤lenista de refer¨¨ncia i poeta, que ha mort avui, als 70 anys, a Barcelona, on va n¨¦ixer el 1944.

Catedr¨¤tic de Literatura Grega de la Universitat de Barcelona (on va rebre fa tot just quatre mesos un sentit homenatge d¡¯un grapat de generacions de fil¨°legs que van passar pel seu mestratge), la seva vida professional va anar des de la traducci¨® d'Herodes o Xenofont d¡¯Efes a disseccionar l¡¯obra d¡¯Homer, la de Llull, la de Carles Riba o la de J.V. Foix, que li va comportar el premi Serra d¡¯Or el 1994 (Sobre Foix). Aix¨° sense oblidar la reivindicaci¨® o l¡¯an¨¤lisi de la tasca de la col¡¤lecci¨® dels cl¨¤ssics de la Bernat Metge o de figures com Nicolau d¡¯Olwer, un dels darrers grans intel¡¤lectuals sobre els quals havia treballat, condu?t per la seva tasca a l'Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), on va presidir la Comissi¨® de Lexicografia. El mateix IEC el premiaria ja el 1980 per la seva seminal Lectura de les ¡®Elegies de Bierville¡¯ de Carles Riba.

El fil conductor de tot plegat podria ser la bellesa del m¨®n i la seva funci¨®, d¡¯alguna manera el leit motiv de la seva notable vocaci¨® de poeta, que va arrencar de ben jove, amb prou feines amb 23 anys, quan va aconseguir amb el poemari La terra humida un acc¨¨ssit en una de les grans pedreres de la poesia en catal¨¤ com ha estat el premi Amadeu Oller. Dos anys despr¨¦s guanyaria el Salvat-Papasseit per On m'he fet home.?Trigaria a seguir-lo un altre recull, important en la seva traject¨°ria, Cam¨ª dels arbres i de tu i Per fi la tortuga (ambd¨®s de 1981). Hi havia en aquells versos dolor, ¡°la m¨¦s caracter¨ªstica, segurament, de la condici¨® humana i la m¨¦s inevitable¡±, com li agradava definir. Es tractava d¡¯un dolor, per¨°, que no podia fer que un es tanqu¨¦s a la vida i, sobretot, que no es visqu¨¦s como si no exist¨ªs.

L¡¯exercici de despullament devia ser de tal magnitud que el silenci va tornar a ser de tota una d¨¨cada. ¡°Em costa molt escriure, per mi ¨¦s molt dif¨ªcil¡±, va admetre en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® qui tenia durant anys versos als calaixos, dels quals despr¨¦s tot just en salvava una met¨¤fora o potser uns mots: una coherent conseq¨¹¨¨ncia de la seva meticulosa naturalesa. Amb La m¨¤ de l¡¯arquer (1991), potser un dels seus llibres m¨¦s densos, amb el to greu i for?a farcit de referents literaris i culturals, va obtenir el reconeixement m¨¦s alt de la seva carrera, el Premi Nacional de Literatura Catalana.

Des de llavors, la seva poesia va agafar un to m¨¦s obert (La ciutat dels pl¨¤tans, del 1995, i sobretot Mans lentes d¡¯aigua, del 2002, aquest despr¨¦s d¡¯haver superat un c¨¤ncer), per¨° la reflexi¨® sobre la pr¨°pia poesia, de qu¨¨ calia fer-ne i de com s'havia de relacionar amb el m¨®n que l¡¯envolta i del paper del poeta en aquest mateix m¨®n, seguia sent un riu subterrani. El volum unitari que va aplegar tota la seva producci¨® po¨¨tica, D¡¯aspra dolcesa, ho deixa veure ben clar i ¨¦s la millor manera d'esbrinar com era Miralles. ¡°La poesia ¨¦s la meva biografia moral¡±, defensava qui va aprofundir en la llengua grega (i va ensenyar-la gaireb¨¦ durant mig segle) per ¡°l¡¯alt¨ªssima qualitat i dist¨¤ncia de la poesia grega antiga¡±.

Premi Nacional de la Cr¨ªtica catalana de poesia 2010 per L¡¯ombra dels dies roja i Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona fa dos anys per Hi ha feres d¡¯altre temps. A hores d'ara incre?bles, Miralles es mostrava incansable, com va demostrar la seva activa participaci¨® a la rebotiga dels mastod¨°ntic Any Espriu, un dels seus referents com Riba. Tot aix¨° malgrat que es trobava ja molt castigat des de feia temps per una malaltia cardiovascular. Sobre la taula treballava darrerament en les trag¨¨dies d¡¯?squil i en un nou poemari, Tres suites. ¡°La meva poesia no ¨¦s testimoni del meu temps sin¨® d¡¯all¨° que perdurar¨¤ en la intel¡¤lig¨¨ncia, all¨° que queda en l'¨¤nima dels homes que no escombra el temps, la pluja¡±, deia. All¨° que cal transmetre, doncs.