De Conca al camp, vint anys despr¨¦s

Vint anys despr¨¦s, ?lvaro Fern¨¢ndez Armero podria estar de tornada. Etiquetat com el que els brit¨¤nics anomenen en mat¨¨ria musical one-hit wonder (grup o cantant d'¨¨xit de curt abast, conegut nom¨¦s per una gran can?¨® o ¨¤lbum), el director de Todo es mentira, aquella fresqu¨ªssima opera prima que va arribar a concursar a Sant Sebasti¨¤ i que va marcar certa joventut amb un missatge tan espontani i complex com c¨°mic i quotidi¨¤ (anar a viure a Conca com a s¨ªmbol d'engegar-ho tot a rodar), sembla haver trobat novament el to. O, almenys, acostar-s'hi, al to i els personatges, per¨° amb dues d¨¨cades m¨¦s. Las ovejas nunca pierden el tren?recupera alguns dels seus millors di¨¤legs i situacions i, malgrat lleugeres caigudes i que es veu amb tanta facilitat com amb tota probabilitat s'oblidi, estem davant del seu millor treball despr¨¦s d'un llarg per¨ªode de relliscades i, despr¨¦s, silenci.

Fins i tot a risc d'aventurar-se massa, no ¨¦s dif¨ªcil veure el mateix Armero en un dels seus protagonistes, escriptor i periodista en crisi creativa que, sent un jove al voltant de la vintena, va publicar una ¨²nica novel¡¤la d'¨¨xit. Al seu costat, entorn de la quarantena, un fant¨¤stic repartiment coral que es debat entre els nens i la parella, l'abs¨¨ncia de nens i de parella, el fet de trobar el lloc al m¨®n dels adults o rememorar l'energia juvenil.

El director sap de qu¨¨ parla, ho exposa amb gr¨¤cia i algun toc nost¨¤lgic (Por las noches, de Los Ronaldos, com a paradigma d'aquells temps). Si Armero ha deixat de ser un one-hit wonder ja no dep¨¨n d'ell ni de la cr¨ªtica, sin¨® dels espectadors.