El que els uneix

Comprenc molt b¨¦ que cert distingit col¡¤lega i coinquil¨ª en aquest espai d'opini¨® li molesti sentir la pr¨¨dica segons la qual hi ha ¡°una Espanya compacta, gran¨ªtica, per descomptat desagradable, sempre anticatalana i amb la qual no hi ha res a fer¡±. Ho comprenc a la perfecci¨®, perqu¨¨ a mi em passa exactament el mateix quan sento o llegeixo ¡ªcada dia, i fins i tot de la ploma del col¡¤lega al¡¤ludit¡ª que l'aspiraci¨® independentista s'alimenta, en bloc, del frau, el parany, l'oportunisme i l'engany, que ¨¦s cavern¨ªcola, fer¨¦stega i intr¨ªnsecament antidemocr¨¤tica, que trenca la conviv¨¨ncia i altres missatges semblants.

Per¨° no som aqu¨ª ¡ªo aix¨° penso¡ª per deplorar all¨° que de les tesis dels contraopinadors ens incomoda o fereix, ni tampoc per posar l'altra galta, sin¨® per donar-los resposta dial¨¨ctica, defensar les pr¨°pies posicions i, en tot cas, sotmetre les unes i les altres al contrast de la realitat. Prenguem, doncs, la hip¨°tesi que hi ha, no una Espanya monol¨ªtica enfrontada a Catalunya, per¨° s¨ª una s¨°lida transversalitat pol¨ªtica i ideol¨°gica a Espanya, que ¨¦s frontalment hostil al proc¨¦s sobiranista catal¨¤. I verifiquem-la.

?Hi ha cap difer¨¨ncia substancial entre la reacci¨® de Mariano Rajoy (¡°la constataci¨® i evid¨¨ncia d'un frac¨¤s¡±, ¡°un contrasentit¡±, ¡°un nou intent d'enganyar els ciutadans de Catalunya...¡±) i la de Pedro S¨¢nchez (¡°Ja n'hi ha prou!¡±,¡±Mas ¨¦s incapa? de governar¡±, ¡°Mas i Junqueras menteixen als catalans¡±) davant l'anunci d'eleccions pel 27 de setembre? Les dues desqualifiquen de la mateixa manera; les dues neguen emf¨¤ticament a aquests comicis qualsevol valor plebiscitari; les dues s'abracen al car¨¤cter intangible i tot¨¨mic de la sobirania nacional espanyola; les dues dramatitzen el fet d'escur?ar un any la legislatura catalana, mentre que fer el mateix a Andalusia no suposa cap mena de frac¨¤s ni d'engany.

El de moment l¨ªder de l'oposici¨®, Pedro S¨¢nchez, matisa l'immobilisme de Rajoy amb la vaga promesa de reforma federal de la Constituci¨®. Vaga en el contingut, m¨¦s vaga encara en el calendari i et¨¨ria quant a les majories que podrien donar-hi suport. Per¨°, si les coses es posessin realment lletges per a l'statu quo, S¨¢nchez subscriuria una gran coalici¨® amb el PP. I, si ell s'hi resist¨ªs, ho faria en lloc seu Susana D¨ªaz, qui ja va deixar clar fa unes setmanes que, ¡°per sobre del PSOE, el que m¨¦s em preocupa ¨¦s Espanya, que est¨¤ per sobre de tot¡±.

El de moment l¨ªder de l'oposici¨®, Pedro S¨¢nchez, matisa l'immobilisme de Rajoy amb la vaga promesa de reforma federal de la Constituci¨®

No obstant aix¨°, la transversalitat antisobiranista no es limita al duopoli que governa alternativament Espanya des del 1982, sin¨® que est¨¤ treballant per estendre's molt m¨¦s all¨¤. I ¨¦s aqu¨ª on hem de situar la not¨ªcia pol¨ªtica m¨¦s sensacional de la setmana passada: la revelaci¨® de la trobada secreta celebrada la tardor del 2014 entre el l¨ªder de Podem, Pablo Iglesias, i l'expresident Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero.

Resulta curi¨®s ¡ªo nom¨¦s m'ho sembla a mi?¡ª que l'abra?ada p¨²blica entre Artur Mas i el diputat de la CUP David Fern¨¤ndez fos una escandalosa tra?ci¨® del segon als principis de l'esquerra i, en canvi, una cordial vetllada privada d'Iglesias amb el president que va constitucionalitzar?el d¨¨ficit zero i va posar Espanya en mans de l'odiosa troica no tingui per al primer res de reprotxable. Per¨° deixem aquesta q¨¹esti¨® de banda i centrem-nos en el nucli significant de la reuni¨® Zapatero-Iglesias.

L'ordidor i amfitri¨® del sopar i de la sobretaula subseg¨¹ent va ser Jos¨¦ Bono, i aix¨° ja ens assenyala la clau de la q¨¹esti¨®. Segons sabem, el pare de l'exministre de Defensa era falangista, i el fill, socialista; per¨° tots dos ¡ªigual que ZP, una vegada revingut dels seus amors passatgers amb Esquerra Republicana¡ª han estat o s¨®n abans que res purs patriotes espanyols. ¡°I ¨¦s que potser no ho ¨¦s aquest noi de la cua de cavall, per molt antisistema que sembli?¡±, devia preguntar-se Pepe Bono.

Aix¨ª, doncs, en lloc de sentir-se desqualificat com a membre conspicu de la casta, el tamb¨¦ expresident del Congr¨¦s va decidir organitzar una reuni¨® discreta del v¨¨rtex de Podem amb Zapatero i el castell¨¤-manxec Garc¨ªa-Page, per anar establint ponts, travant complicitats i assegurant-se que, en cas d'urg¨¨ncia, el nou partit no faltar¨¤ en la defensa de la unitat d'Espanya. La gesti¨® sembla ben encaminada, si s'ha de jutjar pel que va dir setmanes despr¨¦s Iglesias a Barcelona, per la revelaci¨® recent que ¡°tenim gent de Podem a Societat Civil Catalana¡± (ho ha assegurat Susana Beltr¨¢n, vicepresidenta de SCC) o per la lectura nacionalpatriota que Iglesias va fer de l'escrutini grec: ¡°Per fi els grecs tindran un president grec de deb¨°, i no un delegat d'Angela Merkel...¡±.

A prop¨°sit de Gr¨¨cia, imagino l'il¡¤lustre col¡¤lega amb el qual polemitzo pres des de dilluns de genu?na indignaci¨® democr¨¤tica: Syriza acaricia la majoria absoluta, governa, capgirar¨¤ la pol¨ªtica hel¡¤lena i potser l'europea... amb nom¨¦s el 36,3% dels vots, menys del 23% del cens electoral. Quin esc¨¤ndol, quin frau, quina estafa, quina ostentaci¨® d'oportunisme...! O, en aquest cas, no?

Joan B. Culla?¨¦s historiador