El festival d¡¯Angulema ¨¦s Charlie

A la baralla dels llapis contra els kal¨¤ixnikovs queda clar els que guanyen la batalla de la for?a. Per¨° la hist¨°ria t¨¦ uns quants enginyosos que guanyen guerres. Les idees necessiten una mica m¨¦s que la por per volatilitzar-se. Els atemptats de Par¨ªs contra Charlie Hebdo han armat un ex¨¨rcit de llapis, mobilitzats per tot el m¨®n en defensa de la seva llibertat creativa. I Angulema, convertida en la capital del c¨°mic durant el seu 42¨¨ festival internacional on?es preveuen 200.000 assistents, ¨¦s el territori perfecte per evidenciar que la commoci¨® per la mort de persones que atacaven amb riures ¨¦s tan gran com la falta de por.

¡°Per a nosaltres ha estat molt fort. La gent continua molt afectada i es fa preguntes sobre moltes coses que fa tres setmanes no ens pregunt¨¤vem, per¨° creient que han de tenir resposta dins del nostre model republic¨¤¡±, exposa Pilar Mu?oz, la directora de la Casa dels Autors, un singular espai creat el juliol del 2002 a Angulema per acollir historietistes de qualsevol nacionalitat que desenvolupen algun projecte creatiu durant la seva estada.

Gaireb¨¦ a tot arreu assalta el Je suis Charlie: en aparadors de botigues o en grafits en murs, en moltes converses i, per descomptat, en els espais propis del festival. S'ha complert el que va anticipar Franck Bondoux, delegat general del certamen, fa uns quants dies: ¡°El Festival del 2015 ser¨¤ un temps de mem¨°ria¡±.

A Angulema, que ha refor?at les seves mesures de seguretat notablement i on avui es far¨¤ una manifestaci¨® en defensa de la llibertat d'expressi¨®, ja ¨¦s possible comprar el llibre col¡¤lectiu El c¨°mic ¨¦s Charlie, en qu¨¨ han participat 175 autors. Han donat els seus dibuixos per a l'obra i la recaptaci¨® es destinar¨¤ a les fam¨ªlies de les v¨ªctimes dels atemptats de Par¨ªs. Hi col¡¤laboren, entre d'altres, Milo Manara, Guy Delisle, Manu Larcenet, Gipi, Mana Neyestani, Frederik Peeters o Robert Crumb, que ha cedit la vinyeta Un dibuixant covard, que va difondre Lib¨¦ration poc despr¨¦s de l'atemptat, en qu¨¨ Crumb recorre a l'humor per reflectir la por: el dibuixant s'autorretrata subjectant el dibuix d'unes natges amb el t¨ªtol ¡°Cul pelut de Mahoma!¡±. Tremol¨®s i espantat, Crumb sost¨¦ que es tracta d'una broma: ¡°En realitat ¨¦s el cul del meu amic Mahoma Bakhsh, un productor de cinema que viu a Los Angeles¡±.

Contra rellotge, el festival ha improvisat l'exposici¨® La hist¨°ria de Charlie Hebdo, al Museu del C¨°mic, per retre homenatge a creadors que havien estat molt vinculats a Angulema, com ¨¦s el cas de Wolinski, que va rebre el Gran Premi el 2005. A la mostra s'inclouen exemplars de Hara-Kiri, precedent del setmanari sat¨ªric, on ja oneja la irrever¨¨ncia religiosa que tan sovint insipiraria Charlie Hebdo en el futur, com la portada de Cavanna titulada Las aventures del petit Jes¨²s, on es pot veure Crist clavat a la creu per les orelles. Al rep¨¤s hist¨°ric no hi falten exemplars emblem¨¤tics com el de l'arribada de l'home a la Lluna o portades al¡¤lusives al final de la dictadura de Franco, encara que pocs temes, amb l'excepci¨® del sexe, arriben a ser tan recurrents a la revista com la q¨¹esti¨® religiosa.

¡°Les religions no s¨®n un discurs neutre, no ¨¦s una cosa que estigui al marge, tenen una vocaci¨® d'inger¨¨ncia a les nostres vides. L'humor i la blasf¨¨mia no s¨®n un atac, si no una defensa davant de la inger¨¨ncia de la religi¨®. M'inquieta que es parli de Charlie Hebdo com si fos una revista especialitzada a ofendre les religions. Jo no crec que les religions mereixin un respecte mentre elles no ens tinguin a nosaltres com a individus lliurepensadors¡±, reflexiona el guionista Antonio Altarriba, un cl¨¤ssic d'Angulema, que encara recorda la humilitat de les primeres edicions i que poc podria aventurar que acabaria convertit, al costat del dibuixant Keko, en el primer espanyol a rebre el Gran Premi de la Cr¨ªtica, que li van lliurar dijous per l'¨¤lbum Yo, assessino.

Altarriba i Keko tamb¨¦ van acudir ahir als Estats Generals del C¨°mic, una mena d'assemblea fundacional de la professi¨® que pret¨¦n treure als autors de certa prostraci¨® laboral. A Fran?a es publiquen entre 5.000 i 6.000 t¨ªtols a l'any, una xifra que ha crescut els ¨²ltims temps sense que el volum de negoci (entre 400 i 500 milions d'euros anuals) s'hagi incrementat proporcionalment. ¡°?s cada vegada m¨¦s dif¨ªcil viure del c¨°mic¡±, assenyala Karim Rimka, un historietista de Tolosa, reconvertit en professor. El creador ¨¦s la part m¨¦s feble del negoci, que amb prou feines s'embutxaca el 10% d'un c¨°mic davant del 40% de les llibreries, el 30% de les editorials o el 15% dels impressors (la resta ¨¦s IVA). Un comit¨¨ en qu¨¨ participen soci¨°legs, economistes i historiadors elaborar¨¤ un estudi sobre la situaci¨® dels autors de c¨°mic a Fran?a per plantejar reformes per millorar la seva situaci¨®, incl¨°s l'augment dels seus ingressos per drets d'autor.