Impunitat a Mauthausen

La resoluci¨® de ple de l'Audi¨¨ncia Nacional del 15 de desembre del 2014 que arxiva el proc¨¦s contra els responsables de la massacre dels espanyols a Mauthausen ¨¦s un cop brutal contra aquestes v¨ªctimes, particularment les denunciants, la mem¨°ria dels seus infinits sofriments i un menyspreu absolut als seus drets. I, una vegada m¨¦s, la plena impunitat dels crims de dret internacional. Afortunadament, quatre magistrats han discrepat de la majoria i acrediten amb una fonamentada argumentaci¨® que la resoluci¨® majorit¨¤ria no s'havia d'haver produ?t.

L'Audi¨¨ncia ha seguit fidelment el mandat imposat per la majoria del PP quan a principis del 2014 va abolir l'aplicaci¨® a Espanya de la just¨ªcia universal i ha deixat en total desemparament les v¨ªctimes del nazisme. V¨ªctimes que havien anat als tribunals sol¡¤licitant la proclamaci¨® de la veritat que havien viscut i sofert i, sobretot, just¨ªcia. On podran anar ara l'Agust¨ªn, en Marcos i en Francisco Puente i els altres querellants als quals es va infligir tant de mal? La immediata conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que els processaments per la seva participaci¨® directa en el r¨¨gim d'¡°esclavitud humana¡± que, segons un dels magistrats, va representar Mauthausen, Johan Leprich, Anton Tittjung i Thedor Szhinskyi, avui residents als Estats Units, quedaran definitivament impunes, com si fossin innocents.

Aquesta resoluci¨® ¨¦s una mostra m¨¦s de la perviv¨¨ncia a la magistratura d'elements ideol¨°gics autoritaris, fins al punt d'evitar la persecuci¨® del nazisme. Per calibrar-ne la gravetat cal reproduir el que, segons un magistrat, va significar aquell camp: ¡°Si b¨¦ Mauthausen no era un camp d'extermini en si, les xifres de morts diaris eren enormes a causa de les condicions de treball brutals, sobretot a la pedrera de la mort... els presoners espanyols¡­ van arribar a constituir el 1942 m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® reclusa de Mauthausen; s'estima que uns 7.685 espanyols van passar per aquest camp i que nom¨¦s en van sobreviure 2.421¡±.

La decisi¨® judicial adoptada, fins al punt de rebutjar el plantejament d¡¯una q¨¹esti¨® d¡¯inconstitucionalitat, vulnera, entre d¡¯altres, els Convenis de Ginebra

L'argument del tribunal ¨¦s tan formal com despietat. Fent una aplicaci¨® rigorista de la citada llei, ent¨¦n que l'arxiu de la causa procedeix perqu¨¨ la persecuci¨® dels delictes de ¡°genocidi, lesa humanitat o contra les persones i b¨¦ns protegits en cas de conflicte armat¡± est¨¤ condicionada al fet que el ¡°procediment es dirigeixi contra un espanyol o contra un ciutad¨¤ estranger que resideixi habitualment a Espanya¡±. Regulaci¨® que buida de contingut els drets fonamentals a la tutela judicial efectiva i al principi constitucional d'igualtat davant la llei. Sense plantejar-se la vig¨¨ncia efectiva i real de tractats internacionals com els Convenis de Ginebra del 1959, que obliguen Espanya a la persecuci¨® com a delictes contra la comunitat internacional de ¡°massacres perpetrades contra ciutadans espanyols que van ser reclosos com a presoners en el context d'un conflicte armat internacional¡±. Constitueixen, exposa un magistrat, ¡°el nucli dur del dret penal internacional¡± quan ataquen b¨¦ns essencials de la comunitat internacional.

Per¨°, a m¨¦s, l'Audi¨¨ncia Nacional obeeix servilment al que disposa aquella llei, que diu que ¡°les causes¡­ en tramitaci¨®¡± a les quals la llei resulti aplicable ¡°quedaran sobresegudes¡±, arxivades definitivament. Decisi¨® legislativa que com s'ha expressat en un dels vots particulars discrepants, ¡°constitueix una ordre ad hoc emesa pel legislatiu i dirigida a uns jutges concrets, en uns procediments concrets, amb vulneraci¨® del principi de separaci¨® de poders, base del sistema democr¨¤tic, amb vulneraci¨® del dret dels ciutadans¡± a un proc¨¦s amb totes les garanties. El tribunal desconeix que el dret internacional humanitari, plenament aplicable en aquest procediment, ¡°davant els m¨¦s atro?os crims internacionals¡±, obliga inapel¡¤lablement els estats a exercir la seva jurisdicci¨® contra els responsables sense l¨ªmit de cap classe, i els obliga a buscar aquestes persones i portar-les davant els jutges. La llei aplicada i la decisi¨® judicial adoptada, fins al punt de rebutjar el plantejament d'una q¨¹esti¨® d'inconstitucionalitat, vulneren, entre d'altres, els Convenis de Ginebra i, en conseq¨¹¨¨ncia, l'Estat espanyol viola l'article 96 de la Constituci¨®, que obliga a l'acatament i compliment dels tractats subscrits.

Les conseq¨¹¨¨ncies de la resoluci¨® s¨®n molt greus i m¨²ltiples. Per¨°, cal destacar que ¡°ha generat el m¨¦s complet desemparament a les v¨ªctimes dels delictes investigats¡± i, particularment, que no hagi pogut restaurar-se la seva dignitat. Aix¨ª com que han rebut, com a v¨ªctimes de crims internacionals, un tracte arbitrari, desraonat i, en conseq¨¹¨¨ncia, discriminatori respecte d'altres v¨ªctimes de delictes de molta menor gravetat.

Conclusi¨®. El 2014, un tribunal espanyol ha proclamat la impunitat d'un camp nazi i ha denegat just¨ªcia, davant els delictes m¨¦s greus imaginables, a un grup de persones que van sobreviure a les 140.000 que van ser-hi assassinades. Per descomptat, no ¨¦s la just¨ªcia pr¨°pia d'un Estat democr¨¤tic.

Carlos Jim¨¦nez Villarejo?¨¦s exeurodiputat de Podem