Un alegre galop cap al su?cidi

El gran timoner de la redempci¨® catalana, Artur Mas, va convocar finalment la hist¨°ria fixant la data d'alliberament de quanta cadena turmenta les pobres v¨ªctimes d'aquesta naci¨® irredempta: un 27 de setembre del 2015.

Des que ho va fer, el passat dia 14, quina pena, tot han estat contratemps. Els fidel¨ªssims socis d'Esquerra l'han obligat inopinadament a atestar davant el Parlament sobre els malabarismes fiscals i morals del seu padr¨ª, mestre, tutor, protector i amo, Jordi Pujol i Soley.

El seu portaveu preferit, Francesc Homs, en comptes de celebrar-ho c¨ªnicament com acostuma, com un elogi de la transpar¨¨ncia, ho ha lamentat a l'espont¨¤nia manera carlista ¡ªvisca la sinceritat¡ª, com una tra?ci¨® al desemparat sobiranisme. Excusa no demanada, acusaci¨® manifesta.

Des d'aquell dia, el president ha esdevingut un candidat m¨¦s, i no el m¨¦s interessant ¡ªencara que sigui el m¨¦s educat, perseverant, el que t¨¦ m¨¦s saber estar, l'¨²nic que sap b¨¦ com fer-se el nus de la corbata i el que millor maneja idiomes¡ª, perqu¨¨ ha lliurat als gentils l'¨²ltim secret, l'¨²ltima m¨¤gia de les seves compet¨¨ncies: la decisi¨® sobre la data de les eleccions.

En realitat, aquest era l'¨²nic poder que li quedava, donada la indig¨¨ncia pol¨ªtica del seu partit, l'autodestrucci¨® de la seva ideologia multiforme, el menyscapte del seu lideratge pel fundador, i l'esgotament de la proposta monotem¨¤tica ¡ªel proc¨¦s¡ª en una societat pacient, s¨ª, per¨° encara pluridimensional.

Juntament amb l'entrega del propi poder, en un entorn encara temor¨®s del poder, l'autolesi¨® de Mas ¡ªprimer celebrada com si fos pr¨°pia d'un gran estrateg, despr¨¦s caiguda en el pesar¨®s oblit¡ª obeeix al fet que la seva decisi¨® contraria, fil per randa, el full de ruta que havia tra?at el passat 25 de novembre en la seva confer¨¨ncia. Almenys, de moment. Sempre es pot ressuscitar una estona.

Conv¨¦ atenir-se als textos i avaluar els pol¨ªtics no nom¨¦s pel que en pensem i n'endevinem, sin¨® passant pel sed¨¤s del contrast el que han declarat i practiquen, el que anuncien i aplaudeixen. Pels seus propis textos els examinareu.

Va dir Mas en la seva mil¡¤lenarista homilia que l'element essencial d'unes eleccions o una consulta ¨¦s ¡°el resultat¡±, que ¡°ha de ser n¨ªtid, clar i molt intel¡¤ligible¡±

Va dir Mas en la seva mil¡¤lenarista homilia que l'element essencial d'unes eleccions o una consulta ¨¦s ¡°el resultat¡±. I que aquest resultat, ¡°que ¨¦s el m¨¦s important, ha de ser n¨ªtid, clar i molt intel¡¤ligible¡±. Perqu¨¨ no pugui ser ¡°mal interpretat i, per tant, discutit i finalment no acceptat com a v¨¤lid¡±. D'acord.

Va afegir que en honor d'aix¨°, la pregunta sotmesa als gentils havia de ser ¡°clara¡±. O sigui, ¡°si es vol que Catalunya es converteixi o no en un Estat independent¡±. Encara que, ll¨¤stima, ¡°alguns voldran parlar de moltes altres coses¡± ¡ª¨¦s que potser no en tenen prou amb el nutrient universal de la sobirania?¡ª, i si tots segueixen aquest exemple ¡°les eleccions no tindran un resultat clar¡±.

Aquest resultat, deia, es pot aconseguir sobretot amb una sola llista ¡ªllista ¨²nica, programa ¨²nic, cabdill ¨²nic, ai¡ª, aquest panorama monol¨ªtic que per fortuna ha estat fallit pel democratisme d'Esquerra. Deu ser que encara creu en la pluralitat de partits com a base de la democr¨¤cia, i no per mer c¨¤lcul electoral (separats, fins avui, aconsegueixen m¨¦s diputats).

Per¨° b¨¦, si alg¨² s'obstin¨¦s en la pluralitat, a confeccionar ¡°m¨¦s d'una llista a favor del s¨ª¡±, n'hi hauria d'haver almenys ¡°una que per si sola obtingui la majoria al nou Parlament¡±. Nom¨¦s aix¨° atorgaria la legitimitat ¡°perqu¨¨ es pugui dir i s'entengui a tot arreu que el s¨ª ha guanyat la consulta [secessionista] feta en forma d'eleccions¡±, va concloure.

Pocs comparteixen aquest ¨²ltim argument. Vicen? Villatoro va exigir com a condici¨® de validesa referendaria que ¡°tot l'independentisme es presenti en una ¨²nica candidatura i amb un sol punt program¨¤tic¡± (Ara, 2 de juliol). Jordi Graupera va sostenir que la llista unit¨¤ria ¡°es converteix en la manera m¨¦s clara de fer unes eleccions referend¨¤ries: no hi ha dubte que es vota independ¨¨ncia; amb llistes separades (...) podria haver-hi dubtes sobre qu¨¨ es vota exactament, amb quines condicions, amb quin horitz¨® d'acords¡± (La Vanguardia, 18 de novembre).

I Llu¨ªs Orriols va apuntar que nom¨¦s el triomf d'una llista unit¨¤ria, sense sigles ni logos, sense pol¨ªtics i sense propostes de Govern m¨¦s que ¡°el suport a la independ¨¨ncia¡± tindria valor plebiscitari (El Pa¨ªs, 16 de desembre).

Si assumim la seva perspectiva de novembre, despr¨¦s de la derrota de la seva proposta Mas ha empr¨¨s aquest gener un alegre galop cap a la vict¨°ria total i la majoria absoluta que no va aconseguir fa dos anys, i llavors, chapeau a la virtut t¨¤ctica. O cap al su?cidi, festival que ning¨² celebra.

Pot passar de tot. Si la llista presidencial postpujolista queda segona, a Mois¨¨s nom¨¦s li quedar¨¤ un mois¨¨s. Seria el col¡¤lapse final de Converg¨¨ncia. I si Esquerra declar¨¦s llavors abruptament i unilateral la secessi¨®, en format patrulla dels castors, que ning¨² no plori per no haver obtingut la independ¨¨ncia i haver perdut, de pas, l'autonomia.