Els carros davant dels bous

Oriol Vidal-Aparicio, professor de ci¨¨ncies pol¨ªtiques a Arizona, admet que el seu projecte de constituci¨® catalana ha suscitat alguna vegada la pregunta de si no est¨¤ posant el carro davant dels bous. Al seu costat, el jutge Santiago Vidal, autor d¡¯un altre projecte de constituci¨®, assegura que Vidal-Aparicio toca m¨¦s de peus a terra que ell: ¡°Jo s¨®c un somiatruites¡±. A l¡¯altra banda de l¡¯escenari, a l¡¯auditori de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, Sebasti¨¤ Sardin¨¦, de la sectorial de l¡¯ANC Juristes per la Independ¨¨ncia, tamb¨¦ elabora el c¨°dex legal. Vidal assegura que redactar l¡¯esborrany de ¡°la carta magna catalana ¨¦s una oportunitat ¨²nica¡±. ?nica per a ell per¨° tamb¨¦ per a l¡¯equip de Juristes per la Independ¨¨ncia, per a l¡¯equip de Vidal-Aparicio i fins i tot per a un ciutad¨¤ que els ha fet arribar el seu esborrany al web constitucio.cat.

Tothom pot escriure un esborrany de constituci¨®, una altra cosa ¨¦s si rep el suport de l¡¯ANC, d¡¯?mnium, de l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia i del Centre Catal¨¤ de Negocis. Aquests quatre genets de la independ¨¨ncia s¨®n els padrins de les propostes de Vidal i Vidal, tot i que la gran aposta ¨¦s pel redactat del jutge, consultable i obert per ser debatut a unanovaconstitucio.cat. En aquesta p¨¤gina web apareixen els enlla?os a la resta d¡¯esborranys de constituci¨®. Gr¨¤cies a aix¨° descobreixo que hi ha una cinquena proposta de constituci¨®, la de l¡¯enginyer i exdirigent de CDC Joan Fonollosa.

A l¡¯OTAN amb un llibre i una rosa

A l¡¯escenari, damunt d'una butaca de vellut, han instal¡¤lat un exemplar de les Constitucions de Catalunya del 1704 cobert per una estelada. Vidal, al costat d¡¯aquest pessebre, enumera els punts de la seva proposta. Els relata amb una passi¨® que contrasta amb el tarann¨¤ menys emocional de Sardin¨¦ i Vidal-Aparicio. El jutge Vidal apunta que Vidal-Aparicio toca m¨¦s de peus a terra perqu¨¨ ell, per exemple, ¨¦s un pacifista radical: ¡°No vull que cap catal¨¤ mori en una guerra. Catalunya no tindr¨¤ ex¨¨rcit. I quan haguem de negociar amb l¡¯OTAN, aportarem el que els catalans sempre hem aportat: un llibre i una rosa¡±.

Un pa¨ªs quatriling¨¹e

Vidal s¡¯esplaia de manera especial amb el tema dels idiomes. La seva proposta ¨¦s que el catal¨¤ ser¨¤ l¡¯¨²nica llengua oficial del nou estat, tot i que el castell¨¤ gaudir¨¤ ¡°temporalment¡± de la cooficialitat. Un cop superat aquest proc¨¦s de cooficialitat, ¡°tots els ciutadans del nou estat sabran el catal¨¤, per descomptat la llengua del ve¨ª del sud, el castell¨¤, i la del ve¨ª del nord, el franc¨¨s, a m¨¦s de l¡¯angl¨¨s¡±. Si b¨¦ aquest optimisme ha satisfet l¡¯audi¨¨ncia, el punt de la Constituci¨® de Vidal que ha provocat m¨¦s aplaudiments ¨¦s quan ha anunciat que el seu text inclou el dret a una renda m¨ªnima garantida, ¡°a canvi de fer treballs comunitaris¡±.

L¡¯¨²nica cr¨ªtica que s¡¯ha plantejat des del p¨²blic ha estat per part d¡¯Amadeu Abril, professor associat de Dret a Esade i qui va ser el principal promotor del domini .cat. Abril ha explicat que s¡¯havia llegit les dues constitucions la matinada anterior ¨Cles constitucions dels dos Vidal- i ha arribat a la conclusi¨® que tracten amb paternalisme els Pa?sos Catalans. El text de Santiago Vidal estableix que Catalunya ¡°es compromet a mantenir els actuals l¨ªmits territorials, sense perjudici de fomentar els lligams especials amb les terres de parla catalana sota sobirania d¡¯altres Estats.¡± El de Vidal-Aparicio apunta en el mateix sentit: ¡°Catalunya no aspira a modificar els actuals l¨ªmits territorials del pa¨ªs, tot i recon¨¨ixer els lligams especials amb les terres de parla catalana sota sobirania d¡¯altres pa?sos¡±. Una hipot¨¨tica sisena proposta de constituci¨® per part d¡¯Abril seria interessant per desenvolupar millor el concepte legal dels Pa?sos Catalans.

La independ¨¨ncia, el 2017

La constituci¨® del jutge Vidal ¨¦s de moment un recull de bones intencions, algunes amb pinzellades de redactat de Tolkien o d¡¯Asimov no gaire espec¨ªfiques, com aquest article 87 sobre les ¡°Relacions de bon ve?natge amb l¡¯Estat espanyol. 2. La rep¨²blica garanteix els drets de tots aquells catalans que, per una o altra ra¨®, vulguin lliure i democr¨¤ticament conservar les seves relacions personals i col¡¤lectives amb els nostres germans de la pen¨ªnsula ib¨¨rica.¡±

La constituci¨® de Vidal-Aparicio ¨¦s menys ¨¨pica i m¨¦s pragm¨¤tica. Per exemple, no especifica res sobre la moneda catalana. Vidal, somiatruites i optimista, no ho dubta: ¡°Article 89. 1. L¡¯euro ¨¦s la moneda de curs legal a tot l¡¯Estat catal¨¤. 2. L¡¯emissi¨® de moneda i bitllets ser¨¤ compet¨¨ncia exclusiva del Banc Central de la rep¨²blica, d¡¯acord amb els criteris i l¨ªmits fixats pel Banc Central Europeu. 3. La seu permanent del BCC ser¨¤ la ciutat de Barcelona.¡±

Al final de l¡¯acte una dona ha preguntat el que tothom volia saber: tots aquests projectes, van junts o per separat? De moment per separat, per¨° el jutge Vidal ha posat data a l¡¯entrada en vigor de la constituci¨® definitiva, l¡¯any que es far¨¤ realitat el seu somni de llibres i roses: el 2017.