Bob Dylan canta a Frank Sinatra... I funciona!

Fa m¨¦s de 50 anys que porta una vida p¨²blica per¨° Bob Dylan segueix proporcionant-nos sorpreses, sobresalts tant horribles com deliciosos. En la primera categoria hi hauria algunes de les seves incursions en la publicitat i artefactes com el seu disc nadalenc (Christmas in the heart, 2009). En la segona hi col¡¤loquem Shadows in the night,?l'¨¤lbum que arriba a les botigues la setmana que ve: deu peces, en la seva majoria desconegudes, del can?oner de Frank Sinatra, recreades amb un so crepuscular, sense les grans orquestracions originals.

Per cert, Dylan demostra novament que, per molt fam¨®s que un sigui, resulta factible funcionar per sota del radar dels mitjans: ning¨² es va assabentar del ¡°projecte Sinatra¡± fins que va penjar una can?¨® a la Xarxa. Recordin que va exhibir unes fantasioses portes de ferro forjat en una galeria londinenca, a la fi del 2013. Era inevitable preguntar-se d'on treu el temps alg¨² que tamb¨¦ escriu i pinta, a part de fer uns cent concerts a l'any? I encara m¨¦s: ning¨² sabia que es dedicava a soldar i manipular deixalles met¨¤l¡¤liques?

Almenys, aquest?hobby t¨¦ una explicaci¨® biogr¨¤fica: Dylan va n¨¦ixer prop d'una zona rica en mineral de ferro, el jaciment Mesabi. Per¨° cantar est¨¤ndards ens semblava m¨¦s problem¨¤tic: Bob tendia a homenatjar autors profundament rurals, com Jimmie Rodgers, Hank Williams o Woody Guthrie. Fins i tot, presumia d'haver enfonsat Tin Pan Alley, la factoria de can?ons que va dominar el mercat musical durant la primera meitat del segle XX.

De la seva gola aspra n'extreu una veu fr¨¤gil i enyorable. La veu d'un home de 73 anys que pot evocar les oportunitats (amoroses) perdudes, la resignaci¨® del vividor cansat

Tin Pan Alley era un tipus de m¨²sica i tamb¨¦ un lloc: la zona del Carrer 28 novaiorqu¨¨s, entre Broadway i la Sisena Avinguda, on es van instal¡¤lar les editorials musicals i, en molts casos, els compositors i lletristes contractats per aquestes. El nom ¡ªel Carrer¨® de la Paella¡ª amagava una refer¨¨ncia humor¨ªstica al soroll de dotzenes de pianos treballant a ple rendiment.

I s¨ª, es pot afirmar que Dylan va posar fi a aquell imperi, amb la petita ajuda de Lennon i McCartney. El seu exemple va emp¨¨nyer els m¨²sics de rock a compondre, a desenvolupar can?ons mel¨°dicament m¨¦s simples i desprove?des del sentimentalisme de Tin Pan Alley. Comen?ava l'era de l'artista autosuficient. ?s cert que n'hi havia exemples previs, de Chuck Berry a Buddy Holly, per¨° ara es demanava correspond¨¨ncia entre el que es cantava i el que es pensava o vivia: la famosa ¡°autenticitat¡±.

Dels artistes que van basar la seva carrera en la cadena de producci¨® de Tin Pan Alley en queden en actiu Tony Bennett i pocs m¨¦s. Cal imaginar la seva sorpresa davant la selecci¨® de Dylan a?Shadows in the night: cap dels temes forma part dels grans ¨¨xits de Frankie; res de Cole Porter o George Gershwin. El m¨¦s identificable amb Sinatra ¨¦s I¡¯m a fool to want you, que porta la seva signatura com a coautor i que va ser considerada una petici¨® de reconciliaci¨® amb Ava Gardner. S¨ª que ¨¦s cert que Frank va estrenar Stay with me?l'any 1963, per¨° cont¨¦ un missatge religi¨®s poc freq¨¹ent, derivat d'apar¨¨ixer a?El cardenal, la pel¡¤l¨ªcula d'Otto Preminger.

Que consti que llan?ar un disc d'est¨¤ndards ¨¦s avui una jugada plenament acceptada en la ind¨²stria pop. En van ser pioners Harry Nilsson, Ringo Starr o Carly Simon. M¨¦s recentment, l'han explotat amb ¨¨xit figures com Rod Stewart, Robbie Williams i Linda Ronstadt, que fins i tot va treure del seu retir Nelson Riddle, el llegendari arranjador de Sinatra. T¨ªpicament, Dylan ha buscat en els racons obscurs del que ara anomenen el Gran Can?oner Nord-americ¨¤. Amb una excepci¨®: la mil vegades gravada Autumm leaves, l'adaptaci¨® a l'angl¨¨s de Les feuilles mortes, una can?¨® francesa que Yves Montand va descobrir el 1945. Per¨° el que segurament haur¨¤ xocat a Tony Bennett s¨®n les vestimentes instrumentals, m¨¦s properes al country que al jazz.

Encara que Dylan hagi anat a l'estudi de la torre de Capitol, a Los Angeles, on va gravar Sinatra, no ha volgut aprofitar les possibilitats ac¨²stiques d'aquest lloc, amb t¨¨cnics experts a gravar big bands. Dylan no ha buscat una gran producci¨®: toquen essencialment els seus m¨²sics de directe (i el bateria, George C. Receli, no arriba a usar el seu instrument complet).

Tres de les deu can?ons porten lleus pinzellades de metalls, per¨° no la trompeteria freq¨¹ent en aquest repertori: dos trombons i una trompeta o trompa. Essencialment, la m¨²sica trena fins repunts de guitarra amb laments de la pedal steel guitar; amb prou feines hi ha pols r¨ªtmic, amb el contrabaix de vegades tocat amb arc.

I no obstant aix¨°, aquest toc minimalista, aquesta ambientaci¨® espectral, li encaixa perfectament a Dylan, que aqu¨ª simplement canta (no toca guitarres ni teclats). De la seva gola aspra n'extreu una veu fr¨¤gil i enyorable. La veu d'un home de 73 anys que pot evocar les oportunitats (amoroses) perdudes, la resignaci¨® del vividor cansat. De forma m¨¤gica, un podria ignorar els cr¨¨dits i creure que s¨ª, que s¨®n composicions de Dylan, exercicis d'estil nocturns d'un creador enciclop¨¨dic.