M¨¢rkaris i Jaritos davant Syriza

Hi ha personatges que han necessitat el cinema per arribar, no a la gl¨°ria liter¨¤ria, on ja eren ben lliures, sin¨® al gran p¨²blic. El Marlowe de Humphrey Bogart o el Ripley de Matt Damon no van afegir estrelles al firmament de Raymond Chandler o Patricia Highsmith, que ja brillaven amb suficient llum pr¨°pia, per¨° s¨ª una projecci¨® massiva que els va fer adorables, temuts o estimats.

No obstant aix¨°, hi ha altres personatges?que no han necessitat el cinema. Nom¨¦s una crisi.

El comissari Jaritos, l'entranyable policia creat per P¨¦tros M¨¢rkaris, ja ha guanyat m¨¦s empatia per com s'ho fa per arribar a fi de mes que per la seva manera de resoldre els crims. L'autor grec (Istanbul, 1937) va aconseguir aquesta m¨¤gia mediterr¨¤nia que comparteix amb el Carvalho de V¨¢zquez Montalb¨¢n o el Montalbano de Camilleri. ?s a dir, saber crear un investigador proper, hum¨¤, amb la dosi suficient d'humor i de neurosi en la seva rutina per convertir-se en alg¨² molt lluny del tipus solitari penjat del whisky en una barra dels barris baixos de Los Angeles. Per aix¨° ens pot interessar m¨¦s preguntar a Jaritos que al seu autor, que aquests dies ¨¦s a l'Hay Festival de Cartagena de Indias (Col¨°mbia). Per comen?ar.

Pregunta. Qu¨¨ espera Jaritos de la Gr¨¨cia de Syriza?

Resposta.?Res. Ell ¨¦s conservador i mai est¨¤ satisfet amb res, sempre s'est¨¤ queixant de tot. Recordem que ve de la regi¨® fronterera amb Alb¨¤nia, molt castigada per la guerra i la pobresa, i l'¨²nica manera que tenia de fugir-hi era entrar a l'acad¨¨mia de policia. ?s el que va fer, per¨° segueix sent conservador. Ell, la seva dona i la seva filla han fet molts sacrificis per sobreviure. Com els grecs. Per aix¨° no esperen res.

P. I M¨¢rkaris? Qu¨¨ espera Petros M¨¢rkaris de la Gr¨¨cia de Syriza?

No s¨®c entusiasta amb el nou govern, mai he donat suport a Syriza. No s'acaba Jaritos, ni s'acaba la crisi, s'acaba el Jaritos de la crisi

R. No s¨®c entusiasta amb el nou govern, mai he donat suport a Syriza. Primer per la confusi¨®: ¨¦s un partit conf¨²s, cada l¨ªder t'explica una hist¨°ria i contradiu tots els altres, hi ha molts grups i tend¨¨ncies diferents. Segon, per haver pactat amb la ultradreta. Si ets d'esquerres no pots pactar amb l'extrema dreta i deixar de banda la ideologia. Han demostrat que per a ells la prioritat ¨¦s la pol¨ªtica contra la troica, que els uneix tots dos, i no tot a Gr¨¨cia ¨¦s economia. Com afrontaran l'educaci¨® amb l'extrema dreta, la pol¨ªtica amb Turqu¨ªa o la immigraci¨®??

Aix¨° ¨¦s el que preocupa M¨¢rkaris, d'esquerres conf¨¦s, que fuma en pipa i beu un caf¨¨ negre mentre fuig de la calor humida de Cartagena de Indias, on ¨¦s una estrella de l'Hay Festival. Quan va comen?ar la crisi, l'escriptor grec va canviar de registre i va decidir arromangar-se amb una trilogia que ha arribat a un quart llibre, Hasta aqu¨ª hemos llegado?(Tusquets, a l'abril a Espanya), i que s'ha guanyat el cor del lector europeu.

P. Per qu¨¨ s'acaba?

R. No s'acaba Jaritos, ni s'acaba la crisi, s'acaba el Jaritos de la crisi. Mai m'havia involucrat emocionalment en les meves novel¡¤les, amb l'excepci¨® de Muerte en Estambul, i en aquesta s¨¨rie ho he fet. Ha estat dif¨ªcil, estic esgotat. No hi ha cap fam¨ªlia que no tingui greus dificultats, la meva tamb¨¦. I escoltar i escriure sobre aix¨° no ¨¦s f¨¤cil, estic exhaust. Hi he posat molt de mi. S'ha acabat.

P. I per qu¨¨ ho va allargar llavors? Per qu¨¨ la quarta?

R. Em vaig adonar que havia abordat la banca, l'evasi¨® fiscal i la generaci¨® dels pol¨ªtics que ens han ficat en aix¨°. Em faltava la gent. La quarta ¨¦s sobre la gent normal i corrent.?

Gent normal i corrent. Pur caviar en boca d'un escriptor que va fer bingo quan va voler crear el seu personatge. Dentista o policia? Ambdues opcions encaixaven en el protagonista tossut que buscava, per¨° el dentista no generaria simpaties, explica rient. Hi va donar voltes. Policia. I no un de solitari, dur i irreal. No al Mediterrani, on un poli ¨¦s una persona senzilla, vol tenir fam¨ªlia, fills, odia estar sol. I on el lector vol identificar-se, no amb un agent, sin¨® amb la seva fam¨ªlia sencera. Per concebre Jaritos, la seva dona i la seva filla va mirar cap a dins, va mirar a prop, a la recerca de l'home com¨², i va trobar el seu propi pare. La seva mare. La seva filla. D'ells va robar els tra?os que han convertit aquesta fam¨ªlia en la qual tots poden trobar-se en arribar a casa. La que veu com li retallen el sou, la gent del seu voltant perd la feina i s'estreny el marge de visibilitat en el futur. La que sobreviu a aix¨° amb imaginaci¨®, amb unitat i amb cert humor. La Gr¨¨cia que avui s'ha despertat sense somnis.

P. Qu¨¨ ha passat?

R. Els grecs sempre han sabut sobreviure en la pobresa, tenen una cultura de superviv¨¨ncia en la pobresa i aix¨° s'havia acabat. Els valors ja no hi eren.

P. Quins eren aquests valors?

R. Ser decents i saber ser feli?os amb poc, es tractava d'aix¨°. N'hi havia prou de cantar rebetika, el folk de la gent comuna, i beure's un ouzo per ser els m¨¦s feli?os del m¨®n. Sab¨ªem ser pobres i feli?os. Per¨° ho vam fer tot malament. Els grecs van deixar que dues fam¨ªlies ens governessin, es van cometre molts errors, hi havia diners, es va crear un sistema clientelar i aix¨° ¨¦s la nostra responsabilitat. Va arribar el somni del segon pis. Tots volien una casa de dos pisos. Es van endeutar i quan va arribar la crisi van haver de retallar en menjar i roba per pagar la hipoteca. Amb els valors perduts. Hem perdut cinc anys perqu¨¨ la gent no estava preparada.

P. Han tornat els valors?

R. Els joves s'han adonat que cal lluitar, comencen a inventar les seves possibilitats, a construir empreses, s¨®n excel¡¤lents amb Internet, s'ajuden, ajudar-se ¨¦s el seu nou valor. I tenen una cosa en com¨²: no creuen en pol¨ªtica. No volen sentir parlar gens de la pol¨ªtica.

Armeni per part de pare, membre de la minoria grega d'Istanbul per part de mare i educat en alemany, M¨¢rkaris ho t¨¦ tot per afirmar que el que avui viu Gr¨¨cia no ¨¦s solament una crisi grega, sin¨® europea. No ¨¦s solament responsabilitat grega, sin¨® europea. I no es resol amb divisi¨®, sin¨® entenent el que ¨¦s diferent, buscant el consens. Per¨° l'optimisme ara mateix a Gr¨¨cia, diu parafrasejant Heiner M¨¹ller, ¨¦s solament falta d'informaci¨®. I el pessimisme? ?s ignorar la B¨ªblia perqu¨¨, riu, ¡°l'univers es va crear del caos¡±.