El dia de l¡¯¨°liba

Comen?a el mes m¨¦s curt i a?la comissi¨® que investiga el frau fiscal a Catalunya li entra un atac de por esc¨¨nica. Els dilluns de febrer s¨®n els m¨¦s existencialistes de l'any (corrent Jacques Brel, ¨¦s a dir, "il faut oublier"). Per¨°, llavors, en veure que oblida el seu ¨¦sser, ¨¦s quan la comissi¨® es formula els quatre interrogants transcendentals de sinistre total: Qui som? D'on venim? On anem? Estem sols a la gal¨¤xia o acompanyats? Resulta que a les incompareixen?es de la sessi¨® anterior de quatre dels banquers andorrans que custodien el cabal de la fam¨ªlia Pujol Ferrusola, aquest dilluns s'hi han sumat les de Manuel V¨¢zquez (comissari en cap de la Unitat de Delinq¨¹¨¨ncia Econ¨°mica i Fiscal, UDEF), que no ha recollit la citaci¨® postal que li va enviar el Parlament de Catalunya, i la de Luis Mar¨ªa S¨¢nchez (director dels inspectors de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria espanyola), que al¡¤lega que la seva condici¨® de funcionari li impedeix prestar declaraci¨® (tot i que sembla que l'han requerit precisament per la seva qualitat funcionarial). Amb prou feines queden 18 dilluns abans que es dissolgui el Parlament per celebrar eleccions i encara han de passar per aquesta comissi¨® 178 especialistes, periodistes, testimonis, protagonistes, implicats evidents i presumptes implicats, sospitosos habituals i ciutadans lliures de tota sospita, de tot Mercuri, de tot Pret¨°ria, de tot M¨¦todo 3, de tot ITV, de tot Adigsa, de tot Estivill, de tot Priorat, de tot Pallerols...

Doncs, precisament, alhora que la comissi¨® es preguntava a for?a de votacions i picabaralles com es meravellaria ella entre els dies que fugen existencialistament del temps, la llargu¨ªssima llista d'espera (sembla un ambulatori de barri) dels que encara han de compar¨¨ixer i l'humiliant degoteig dels que fan campana..., precisament, ves per on!, li ha tocat el torn (ja que ha estat l'¨²nic que s'ha presentat dels tres citats) a l'exdirector de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya, Llu¨ªs Franco i Sala, que era, ostres!, conseller de Treball quan es va descobrir el cas Pallerols, que consistia a finan?ar Uni¨® Democr¨¤tica amb els fons destinats a la formaci¨® dels aturats. Camisa blanca impol¡¤luta (per¨° no un blanc bandera de la pau sin¨® un blanc de mercat de valors), corbata de color granat amb pics, anell d'or i polsera de fil. Comen?a amb una dissertaci¨® m¨¦s sopor¨ªfera que un article de Francesc-Marc ?lvaro, i d'aquesta manera una veu mon¨°tona procedent de l'Administraci¨® p¨²blica va inundant la sala igual que el llot que traspua de Frank Zappa (que tenia una lletra que deia: "S¨®c l'eina del govern / i tamb¨¦ de la ind¨²stria / perqu¨¨ estic destinat a governar / i a regular-te...").

L'orador entona la seva exposici¨® amb monotonia professional, amb la per¨ªcia d'alg¨² que ha avorrit molt i molt b¨¦. Fins i tot quan deixa de parlar segueix parlant avorridament. Es va omplint la sala d'un d'aquests discursos en qu¨¨ nom¨¦s es distingeixen les xifres. Mentrestant, aqu¨ª fora la nit ja cau invariable sobre el parc, i a l'interior les cortines i les parets de color caoba empal¡¤lideixen fins a semblar la xocolata aigualida dels hospitals. Tot ¨¦s m¨²sica de monocord. El lletrat de la comissi¨® fa una ullada a un quadern vermell o un llibre tan vermell com quan la seva barba no era tan blanca. Sergio Santamar¨ªa, portaveu del grup popular, t¨¦ obert un diari damunt de la taula. El portaveu inici¨¤tic per Catalunya, Marc Vidal, doblega el seu mocador de tela i se'l guarda a la butxaca. Es grata la cara amb un bol¨ªgraf el portaveu multiindependentista Quim Arrufat. Oriol Amor¨®s, portaveu republic¨¤, parla m¨¦s amb els portaveus socialistes del banc de darrere que amb el seu company de formaci¨®, i cada dos per tres es gira per explicar-los alguna cosa. Aix¨ª la porta girat¨°ria es veu substitu?da per la cadira girat¨°ria. Els portaveus de Ciutadans i Converg¨¨ncia romanen resignadament f¨°ssils, cada grup al seu extrem de la sala. Qui va dir que una comissi¨® d'investigaci¨® no ¨¦s un laboratori de democr¨¤cia? Ha estat possible concentrar en aquest lapse de temps el sopor de m¨¦s de vint anys de pujolisme. En acabar, i com a conclusi¨®, l'orador demana als pol¨ªtics, en nom de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, m¨¦s mitjans, conscienciaci¨® general i compartir les dades amb els hom¨°legs, ¨¦s a dir, el que acostuma a demanar tota associaci¨® de ve?ns.

En arribar el torn de les preguntes, els il¡¤lustr¨ªssims diputats s'han dirigit al Sr. Llu¨ªs Franco, no en la seva condici¨® d'exdirector de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria sin¨® a t¨ªtol de privilegiat coneixedor d'hist¨°rics casos de corrupci¨® com el Gavald¨¤-Pallerols, casos de la prehist¨°ria recent com el vinculat a l'empresa Europraxis, de Josep Pujol Ferrusola, i casos del futur immediat com el que fa refer¨¨ncia a?la deslocalitzaci¨® de les multinacionals Sony, Sharp i Yamaha. D'altra banda, l'exconseller de Treball sost¨¦ que no est¨¤ al corrent de res sobre el que se li pregunta. I sense gaire m¨¦s a dir se'n va i deixa la comissi¨® en la solitud del seu dolor existencial.

Nas esculpit, galtes amples, ulls profunds, la barba de collaret, ¨¦s el perfil de David Fern¨¤ndez, el president de la comissi¨®, el viu retrat de Stendhal, i igual que per l'autor d'El roig i el negre?la novel¡¤la era un mirall que es posa al mig del cam¨ª, la comissi¨® sobre el frau i la corrupci¨® ¨¦s un mirall que es posa al mig de la democr¨¤cia. Per¨° ara resulta que, com la madrastra de la Blancaneu, hi ha qui desat¨¦n les crides del mirall, aix¨ª que a la veu venjadora de: "Penitenciagite!", la comissi¨® enmig d'un tens i disputat conclave (en qu¨¨ el PP acusava ERC de "participar en la mitificaci¨® del pujolisme i ara de voler rentar el seu expedient per convertir-se en l¨ªder de la lluita contra la corrupci¨®") ha acordat, sense unanimitat, demanar un informe jur¨ªdic sobre qu¨¨ es pot fer amb els incompareixents, al mateix temps que els enviar¨¤ convocat¨°ries noves amb el comunicat afegit que negar-se pot tenir repercussions penals. I en el cas d'haver-hi nova negativa, elevar-la a la mesa del Parlament perqu¨¨ ho porti a la Fiscalia.

A continuaci¨®, s'ha plantejat la necessitat de reelaborar el calendari de compareixences, at¨¨s que el temps fuig de la comissi¨® igual que el pastor Melibeu i el seu bestiar fugien de la seva p¨¤tria a les Buc¨°liques de Virgili. El que la majoria dels grups parlamentaris proposava, seguint el suggeriment d'ICV, era reduir considerablement el llistat de noms i centrar-lo en el cas de la fam¨ªlia Pujol i algun altre, i confiar la resta en una nova comissi¨® d'investigaci¨® que s'haur¨¤ de formar en la legislatura seg¨¹ent. A aix¨°, s'hi oposava el grup de CiU, que opta per complir tot el previst a for?a de reunir la comissi¨® fins a dues o tres vegades per setmana, de manera que aquesta es converteixi en una m¨¤quina de triturar dies fugissers igual que n'hi ha de triturar papers fuga?os. Com que durant les eleccions municipals, la comissi¨® estar¨¤ inactiva durant dues setmanes per motiu de la campanya, cal accelerar m¨¦s la m¨¤quina. S'han posat d'acord que faran el que proposa Iniciativa; per¨°, com que ¨¦s molt dif¨ªcil saber de quina manera, aniran veient-se aquesta setmana fins a trobar-la. Aix¨° s¨ª, una compareixen?a s¨ª que s'ha fixat al llarg d'aquesta convulsa i esgotadora sessi¨®, la del president Artur Mas, que al principi feia el ronsa per venir, o m¨¦s aviat, no venir, per¨° ja que l'han citat ha demanat que sigui com m¨¦s aviat millor. Retorn a una picabaralla d'acusacions d'interessos electorals on en un moment grandi¨®s la CUP ha acusat CiU de radicalisme. La majoria dels grups parlamentaris demanava que Artur Mas comparegu¨¦s una vegada ho hagu¨¦s fet la fam¨ªlia Pujol Ferrusola, per aix¨ª poder preguntar-li amb m¨¦s coneixement. O sigui, aviat, per¨° no tant; de manera que aquests grups s'esfor?aven per retardar la declaraci¨® fins al dia 23 de mar?, data que tampoc no ¨¦s gaire propera a les municipals del maig. No obstant aix¨°, CiU i ERC han tornat a unir els vots perqu¨¨ Mas comparegui la setmana que ve. Ni m¨¦s ni menys. ?s a dir, ara mateix: dilluns que ve, 9 de febrer. Aquesta vegada ERC ha argumentat que no li semblava b¨¦ que l'ombra d'un dubte, o d'un grapat d'interrogants, caigu¨¦s sobre el president sine die (per¨° aquesta expressi¨® llatina, tot i que textual, ja no sona buc¨°lica).

Li va deixar anar l'autor d'El dia de l'¨°liba, Leonardo Sciascia, a V¨¢zquez Montalb¨¢n, i aix¨ª ho explica l'escriptor barcelon¨ª en el seu llibre p¨°stum La aznaridad (2003). Eren tots dos a Sic¨ªlia i Sciascia va preguntar a Montalb¨¢n com li anava per Espanya. Aquest li va explicar que la corrupci¨® havia acabat esquitxant el partit en el Govern, i l'escriptor sicili¨¤ el va advertir que llavors els podia passar el mateix que als italians els passava des del 1945: "Si la corrupci¨® implica l'Estat, mai no ser¨¤ castigada. Ser¨¤ investigada, per¨° no castigada".