Gr¨¨cia planteja un bescanvi de deute i abandona la idea d¡¯una quitaci¨®

Gr¨¨cia comen?a a ensenyar les seves cartes i deixa enrere algunes de les seves propostes m¨¦s radicals abans fins i tot que arrenqui la negociaci¨®: Atenes ja no planteja una quitaci¨® del deute p¨²blic, que s'ha convertit en una esp¨¨cie d'anatema, en una estupenda l¨ªnia vermella a Europa. El ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, va fer p¨²blics ahir els plans del seu Govern per alleujar la pesada llosa de deute ¨Cque ascendeix a un gaireb¨¦ impagable 175% del PIB: 315.000 milions d'euros¨C, amb una soluci¨® imaginativa que recorda la que van dissenyar els Estats Units fa 25 anys per posar fi a la crisi de deute llatinoameric¨¤: el pla Brady. El pla Varukafis consisteix en un men¨² d'intercanvis de deute: es tracta de canviar els bons actuals per dos nous tipus d'instruments financers. Un: bons lligats al creixement per substituir el deute en mans oficials (uns 190.000 milions que tenen els socis de l'euro i els mecanismes europeus de rescat, amb un risc total de 26.000 milions d'Espanya), i que consisteix a pagar nom¨¦s en cas que Gr¨¨cia aconsegueixi un determinat avan?ament del PIB. Una cosa semblant al que va fer tamb¨¦ Alemanya despr¨¦s de la II Guerra Mundial. I dos: deute perpetu per substituir els bons en mans del Banc Central Europeu (BCE), que sumen uns 27.000 milions.

La proposta encara no ha estat discutida amb el BCE ni amb Alemanya

Es tracta, en poques paraules, d'utilitzar la retor?ada enginyeria financera per evitar la temuda quitaci¨®, cosa que als mercats es coneix com a haircut del deute. Gr¨¨cia busca evitar aix¨ª un xoc frontal amb els socis de l'euro, que de cap manera acceptaran tampoc aquestes condicions, una mena de proposta de m¨¤xims en el primer episodi d'una negociaci¨® que no ser¨¤ gens f¨¤cil. El nou Executiu de Syriza intenta aconseguir una mica de marge fiscal per escometre les seves reformes i poder complir algunes de les seves promeses electorals. Juntament amb aquest pla per al deute, Varufakis va explicar al Financial Times que preveu un cop als grans evasors fiscals per aconseguir, en suma, un super¨¤vit fiscal de fins a un 1,5% del PIB. Els acords de Gr¨¨cia amb la troica preveien super¨¤vits primaris (sense comptar el pagament dels interessos) del 4,5% del PIB per a aquest any.

La proposta encara no ha estat discutida amb el BCE ni amb el Govern alemany, segons reconeix el mateix Executiu grec a Reuters, malgrat que Tsipras ha estat en contacte pr¨¤cticament continu amb les institucions europees, segons va desvelar ahir a la nit el president de la Comissi¨®, Jean-Claude Juncker, en un sopar amb destacats europarlamentaris. Per¨° el pla ha estat ben rebut als mercats, que interpreten que almenys les propostes m¨¦s desgavellades ¨Cla citada quitaci¨®, que abocava Gr¨¨cia a un xoc de trens amb els socis de l'euro i, segons algunes filtracions de Berl¨ªn, fins i tot a la possibilitat d'una sortida de l'euro¨C s'han quedat al calaix i permeten descartar els habituals escenaris apocal¨ªptics. La Borsa grega ha obert aquest dimarts amb fortes pujades, de m¨¦s del 7%. Les primes de risc s'han relaxat considerablement despr¨¦s d'una setmana a l'al?a. Per¨° encara no hi ha detalls del pla, segons reconeixen les fonts consultades a Brussel¡¤les, a l'espera de la visita de dem¨¤ d'Alexis Tsipras, el flamant primer ministre grec, a la Comissi¨® Europea.

Tsipras va garantir dissabte que pagar¨¤ tots els seus pr¨¦stecs a l'FMI i al BCE, cosa que deixa com a v¨ªctima propiciat¨°ria el deute en mans dels socis europeus i dels mecanismes de rescat europeu. I tant el primer ministre com Varufakis han subratllat que el sector privat no assumir¨¤ m¨¦s p¨¨rdues, despr¨¦s de les dues reestructuracions acordades des de l'inici de la crisi grega, cap al 2010. Els socis de l'euro han reestructurat les condicions de les ajudes (o cr¨¨dits) a Gr¨¨cia en quatre ocasions, per¨° tot i aix¨° un acord de l'Eurogrup el novembre del 2012 obre la porta a una cinquena reestructuraci¨®. M¨¦s que quitacions i bescanvis de bons, Europa prefereix allargar els terminis actuals i reduir tant com sigui possible els interessos del deute, cosa que segons Bruegel podria suposar estalvis conjunts de fins al 17% del PIB. Gr¨¨cia vol m¨¦s. Per¨° ¨¦s cert que les condicions ja estan bastant ajustades. L'EFSF (un dels fons de rescat europeu) t¨¦ 142.000 milions d'euros del deute grec a un termini mitj¨¤ de 32 anys i un inter¨¨s de l'1,5%, inferior al que paga Espanya. I Atenes no ha de comen?ar a pagar aquests diners fins al 2023. El BCE t¨¦ entorn de 27.000 milions, segons Bloomberg, per¨° en aquest cas Gr¨¨cia ha de comen?ar a pagar aviat: hi ha venciments aquest any de 6.600 milions, que estrenyen el marge de Gr¨¨cia. L'FMI concentra entorn de 25.000 milions addicionals, per¨° Atenes no ha de comen?ar a pagar aquests cr¨¨dits fins al 2019, encara que abona interessos a l'entorn del 3,5%. I encara hi ha pr¨¦stecs bilaterals, del maig del 2010, per uns 80.000 milions. Alguns Governs han donat xifres de la seva exposici¨®: Fran?a uns 42.000 milions; Espanya uns 26.000 milions, encara que aquestes xifres surten de sumar la participaci¨® dels pa?sos en diversos instruments, avals i els cr¨¨dits directes.

A Brussel¡¤les no s'ent¨¦n per qu¨¨ Varufakis va presentar ahir aquest pla a Londres al ministre brit¨¤nic, George Osborne, que no participa en les reunions de l'Eurogrup: els ministres de Finances de l'euro s¨®n els que hauran de prendre la decisi¨® sobre el deute grec, i Osborne no participa en aquestes reunions. La resposta ¨¦s a la City: Varufakis tamb¨¦ va donar a con¨¨ixer el programa al sistema financer a Londres, i els resultats s'han deixat notar aquest mat¨ª als mercats. El canvi de to a Gr¨¨cia ja ¨¦s substancial, de cara a la cimera europea del 12 de febrer i a un Eurogrup posterior, a mitjan aquest mes, en el qual cadascuna de les parts de la negociaci¨® ja tindr¨¤ molt m¨¦s clares les demandes, les reclamacions o les exig¨¨ncies de l'altra.

Les primes de risc s¡¯han relaxat considerablement despr¨¦s d¡¯una setmana a l¡¯al?a

Per¨° la clau de tot l'embolic, curiosament, no ¨¦s ni a Brussel¡¤les ni a Londres: ¨¦s a les casernes generals del BCE, a Frankfurt. L'Eurobanc ha deixat clar que no acceptar¨¤ una quitaci¨® del deute grec a les seves mans perqu¨¨ aix¨° es podria considerar finan?ament monetari d'un Estat, cosa que est¨¤ expressament prohibida en els tractats. Per¨° el paper del BCE va molt m¨¦s enll¨¤: la banca grega dep¨¨n de les l¨ªnies de finan?ament a Frankfurt per continuar viva. I Draghi ha deixat clar que si Gr¨¨cia no est¨¤ sota un programa dels creditors tallar¨¤ aquestes l¨ªnies: aix¨° desencadenaria una fallida en cadena de les entitats i molt probablement un accident maj¨²scul, amb un impagament per part del Govern grec. Aquest ¨¦s el bot¨® nuclear que ning¨² vol pr¨¦mer, per¨° ¨¦s aqu¨ª, en vermell.

El 28 de febrer ven? el rescat a Gr¨¨cia, que ha anunciat que no vol una nova extensi¨®: qualsevol indicaci¨® de Draghi sobre aquest tema precipitaria les negociacions. Al cap i a la fi, queden menys de quatre setmanes per negociar un tercer rescat suau (una l¨ªnia de cr¨¨dit de precauci¨®, en condicions m¨¦s laxes) o, davant la brevetat d'aquest termini, perqu¨¨ Gr¨¨cia es faci enrere com ha fet amb les quitacions i demani una extensi¨® per no provocar un accident. Tsipras no t¨¦ marge: necessita els diners europeus perqu¨¨ Gr¨¨cia continua sent incapa? de finan?ar-se als mercats per si sola. Els socis europeus tampoc: saben que sense concessions a Atenes s'exposen a greus problemes pol¨ªtics amb conseq¨¹¨¨ncies potencialment devastadores si s'inicia una nova onada d'inestabilitat a Gr¨¨cia, que s'estengui per la resta d'Europa com ha anat passant una vegada i una altra des de fa un interminable lustre. La proposta de Varufakis nom¨¦s ¨¦s una primera aproximaci¨® a les posicions dels socis de l'euro. Per¨° nom¨¦s la Comissi¨® Europea ha anunciat a dia d'avui alguna cosa realista, un cam¨ª intermedi: una reestructuraci¨® que permeti allargar els terminis i reduir els tipus d'inter¨¨s que paga Gr¨¨cia pel seu endeutament, i una concessi¨® m¨¦s pol¨ªtica, la fi de la troica, perqu¨¨ Tsipras pugui presumir a casa. Les posicions haurien d'anar convergint cap a aquesta tercera via si de deb¨° es vol evitar un accident. Encara que la crisi de l'euro demostra que, amb Gr¨¨cia al men¨², qualsevol cosa ¨¦s possible. Fins i tot un disgust greu.