¡°Reivindico el dret de les dones a ser malvades¡±

Alicia Gim¨¦nez Bartlett ¨¦s la primera escriptora espanyola que guanya el Premi Pepe Carvalho, creat en homenatge a Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i que es concedeix aquest dijous (5 de febrer) en l'acte central de la BCNegra 2015. No amaga la seva satisfacci¨®. ¡°?s un premi que em d¨®na Barcelona, ¨¦s una reivindicaci¨® molt potent de la literatura negra i l'han guanyat mestres com Francisco Gonz¨¢lez Ledesma i Andreu Mart¨ªn¡±.

La inspectora Petra Delicado i el subinspector Ferm¨ªn Garz¨®n, els seus populars personatges, ja han fet els 19 anys. Van n¨¦ixer el 1996 a la novel¡¤la Ritos de sangre. ¡°Nou novel¡¤les en gaireb¨¦ 20 anys, no est¨¤ malament. Vaig pensar al principi que la meva inspectora no envelliria, per¨° s¨ª que ho ha fet [en t¨¦ poc m¨¦s de quaranta]. Ara ¨¦s m¨¦s rondinaire, ent¨¦n menys el que li passa i s'enfada; li fot haver de cedir¡±.

La parella de policies nacionals s¨®n una de les troballes del g¨¨nere negre espanyol i han triomfat aqu¨ª, a It¨¤lia, a Alemanya¡­ La Petra, exadvocada, de classe mitjana-alta, barcelonina, divorciada dues vegades, i ara tornada a casar, ¨¦s lliure, solit¨¤ria, independent, tossuda, li encanta treure de polleguera Garz¨®n, t¨¦ rampells de f¨²ria i pot perdre els papers i arribar a ser violenta. ?s dura i sensible alhora, l¨°gica i intu?tiva en les seves investigacions. Una de les seves millors armes ¨¦s el sarcasme. Garz¨®n, de Salamanca, fa 40 anys que treballa al cos, ¨¦s un policia honest i tradicional. Vidu, s'ha casat amb una dona de la bona societat que intenta apartar-lo dels seus gustos barroers. Quan la Petra perd els nervis, el Ferm¨ªn hi aporta el sentit com¨². Els seus di¨¤legs, gaireb¨¦ sempre divertits, s¨®n d'alt voltatge.

Gim¨¦nez Bartlett acudeix a la cita de la Barcelona negra amb un llibre m¨¦s que oport¨²: Cr¨ªmenes que no olvidar¨¦ (Destino) reuneix nou relats, gaireb¨¦ sempre escrits per enc¨¤rrec dels seus editors estrangers, entre el 1997 i el 2014. Relaten l'evoluci¨® dels personatges i de la seva creadora. Un regal per als seus lectors habituals i una magn¨ªfica introducci¨® per als qui vulguin descobrir-la.

Crida l'atenci¨® que en aquesta muni¨® d'hist¨°ries apareguin moltes dones malvades. ¡°Potser es deu al fet que entenc millor les raons d'aquesta maldat en les dones, que ¨¦s molt m¨¦s diversa que la dels homes, que en general parteixen del desig de dominaci¨® i de competici¨®¡±.

A?Muerte en el gimnasio, apareix mort, literalment rostit, en una sauna un gu¨¤rdia de seguretat busca-raons i provocador. Sospitoses? Un equip femen¨ª d'hoquei o una dona de la neteja enamorada. Tamb¨¦ hi ha una mare absorbent. ¡°Les mares poden arribar a tenir un poder total, terrible. Crec que prefereixo una mare absentista a una d'abnegada¡±.

A La voz de la sangre, quatre dones mortes en un bordell, una madame que va abandonar les seves filles i una prostituta desesperada i amb ganes de revenja; a Petra en agosto, la terrible venjan?a d'una dona que t¨¦ el marit a la pres¨®, amb misteri de l'habitaci¨® tancada per dins, en el millor estil de John Dickson Carr; a Princesa Umberta, la trag¨¨dia d'una dona que vol ser la reina de la caritat i per aconseguir-ho no dubta a pactar amb narcotraficants.

¡°Reivindico el dret de les dones a ser malvades. Anem en contra de nosaltres mateixes, carreguem amb totes les responsabilitats, lluitem pels fills, per la feina, per ser com els homes o millors¡­ Doncs tamb¨¦ ens hi podem equiparar en maldat. Si les comptem, s¨®n moltes m¨¦s les dones que s'autodestrueixen per aconseguir els seus objectius o per no haver-los aconseguit¡±.

Cr¨ªmenes que no olvidar¨¦ inclou altres relats magn¨ªfics, com Petra en Navidad, en el qual narra una nit de bogeria a l'Hospital Vall d¡¯Hebron, amb quatre pares noels, un ucra?n¨¨s assassinat i una jove enamorada. Tiempos dif¨ªciles, que tracta d'una alumna de 15 anys assassinada a l'institut i del maltractament psicol¨°gic, ¨¦s el m¨¦s dur. I Parecidos razonables, el m¨¦s divertit: la Petra de vacances amb els seus tres fillastres en un hotel on les criatures l'obliguen a jugar a policies i mafiosos i a ser mare al mateix temps. ¡°M'han dit que ¨¦s molt light, per¨° no ho crec¡±. T¨¦ una esp¨¨cie de moralitat provocadora: policies i mafiosos no es diferencien tant.

Alicia Gim¨¦nez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) va estudiar filologia i literatura i viu a Barcelona des del 1975, tot i que ara reparteix el seu temps amb Vinar¨°s. El seu primer llibre va ser un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester. Entre altres t¨ªtols publicats, La ¨²ltima copa del verano, Una habitaci¨®n ajena o La vida sentimental de un camionero. Amb Donde nadie te encuentre va guanyar el Premi Nadal el 2011. Tracta sobre un dels maquis m¨¦s buscats per la Gu¨¤rdia Civil, La Pastora, acusat de la mort de 29 persones.