Houdini escapa de la mort

Quan arribo a la sala F¨¨nix, l'actor Felipe Cabezas est¨¤ caracteritzat de Houdini, en cos de camisa (encara que no encadenat), a punt per fer una passada de gr¨¤fics. M'hi acosto i, endut per un impuls, faig indici de clavar-li un cop de puny a l'abdomen. Cabezas empal¡¤lideix un moment i despr¨¦s somriu. Houdini (Budapest, 1874-Detroit, 1926), el gran escapista, va morir ¡ªteories de la conspiraci¨® a banda¡ª com a conseq¨¹¨¨ncia d'una peritonitis causada pel brutal cop que li va propinar un estudiant durant una demostraci¨® de for?a f¨ªsica per part del mag que se li va escapar de les mans. "Aquesta escena apareix a l'espectacle", explica Cabezas. Poc despr¨¦s la representa. Ell nom¨¦s interpreta alhora Houdini i el seu atl¨¨tic oponent en una espl¨¨ndida exhibici¨® de mim de resson¨¤ncies chaplinianes.

Houdini, l'art de la fugida, que s'estrena divendres al min¨²scul teatre del Raval ¨¦s una singular aproximaci¨® a la figura del m¨¦s fam¨®s escapista de tots els temps, el gran mestre del misteri sobre el qual no prevalien les reixes, ni les cadenes, ni les camises de for?a, ni les esposes, ni els grillons, l'artista prodigi¨®s ¡ªamb el seu punt de bondage¡ª que desafiava la cel¡¤la de la tortura xinesa de l'aigua i el claustrof¨°bic bid¨® de llet, l'etern evasor (amb perd¨® de Pujol) que va escapar de 15 presons i que oferia, genial i fanfarr¨®, el seu insuperable xou del perill (per no parlar del truc d'esqueixar-se la primera articulaci¨® del polze).

Es tracta d'una obra de petit format per¨° creada a partir d'un gran treball de documentaci¨® (un dels llibres en qu¨¨ s'ha basat ¨¦s el suggestiu La caja de Houdini, d'Adam Phillips, Anagrama 2003) i des d'una absoluta fascinaci¨® pel personatge.

¡°No ¨¦s un ¡®biopic¡¯ oficial, ¨¦s un muntatge d'arts parateatrals¡±

L'espectacle, en cartell quatre setmanes, est¨¤ dirigit per Berty Tovias, un dels principals seguidors dels ensenyaments del mestre de mims Jacques Lecoq, integrant de Dagoll Dagom en la seva primera ¨¨poca i despr¨¦s director de muntatges de Pepe Rubianes. L'actor Felipe Cabezas, que tamb¨¦ ¨¦s l'autor de la dramat¨²rgia, actua acompanyat ¨²nicament per la pianista Mara Lapore. "No ¨¦s un biopic oficial. ?s un espectacle de teatre-imatge, d'arts parateatrals, pantomima, marionetes per a adults, clown contemporani", explica l'int¨¨rpret. "La primera pregunta que ve al cap segurament ¨¦s: '?s d'escapisme?' Doncs no, no ¨¦s una sessi¨® de m¨¤gia. ?s un mon¨°leg teatral en el qual a partir del gest, les m¨¤scares, les ombres i aquests altres elements provem d'indagar en la vida de Houdini". De tota manera, durant la conversa, Cabezas es col¡¤loca unes esposes i despr¨¦s de fer un gir s'allibera. "Les pot obrir qualsevol", aclareix, i recorda que Houdini va ajudar la policia a perfeccionar-les.

Al petit escenari pot veure's un paravent, un penja-robes, un rellotge de paret i un tocador amb mirall sobre el qual descansa un got en qu¨¨ hi ha tancada una carta, un rei de cors. "?s Houdini atrapat a l'inici de l'espectacle, que s'estructura com una sessi¨® d'espiritisme en la qual s'invoca el mag perqu¨¨ escapi de les urpes de la mort ('Res al m¨®n pot tenir pres Houdini!'). Pot l'home escapar a la mort i fins i tot despr¨¦s de la mort? Aquesta ¨¦s la pregunta que es fa Houdini a l'obra. I busca la resposta en els seus records".

Cabezas, actor xil¨¨ resident a Barcelona, especialista en Commedia dell'Arte, subratlla la seva identificaci¨® personal amb Harry Houdini, en realitat Erick Weisz, hongar¨¨s fill d'un rab¨ª emigrat als EUA amb tota la seva fam¨ªlia. "El que m¨¦s ens ha atret de Houdini ¨¦s que inspira un anhel de llibertat, ¨¦s un s¨ªmbol de l'escapisme no nom¨¦s de les presons materials, sin¨® de les socials. El seu aspecte, baix per¨° fornit, amb la camisa arremangada, la seva lluita amb dents i ungles, sense finor, contra les cadenes, permetia que s'hi identifiquessin els obrers de les f¨¤briques, l'esclavitud moderna, i es convertia en una imatge simb¨°lica de la possibilitat d'escapar, d'expectatives i esperances. No debades va ser un ¨ªdol de les classes obreres". Cabezas diu que aquest sentiment connecta amb el moment actual i "convida la gent a fugir". Cap on? Cap a Podem? "Cap endavant, o cap a un mateix, cap als records, la base, l'autenticitat".

La funci¨® recrea una sessi¨® d'espiritisme en la qual el mag torna

La funci¨® recrea una sessi¨® paranormal en la qual el mag es materialitza. El que en realitat va contra les creences del mateix Houdini, que tota la seva vida va lluitar per desemmascarar els espiritistes, cosa que el va conduir a enemistar-se amb Arthur Conan Doyle. "Cada 31 d'octubre, el dia de la seva mort, ¨¦s tradici¨® entre els mags celebrar sessions en qu¨¨ s'invoca el seu esperit i se l'anima a fer l'¨²ltim gran acte d'escapisme que ¨¦s tornar d'ultratomba. Per descomptat mai no apareix, aix¨ª que els mags es dediquen amb un altre esperit, el festiu, a beure a la seva salut. Nosaltres aqu¨ª juguem amb aquesta paradoxa de si torna". O sigui que sentirem el codi Houdini, aquestes deu paraules que va pactar amb Bess, la seva dona per deixar en evid¨¨ncia els m¨¨diums!. "En realitat mai no s'han revelat", diu l'actor en to de broma, i Bess va deixar d'intentar posar-se en contacte amb ell el des¨¨ aniversari de la seva mort: ¡®Deu anys s¨®n suficients per esperar un home¡¯, va dir". Desgraciadament, Houdini continua sense moure's de la seva tomba del cementiri jueu Machpelah de Queens, a Nova York, una tomba que per cert mant¨¦ David Copperfield.

La interpretaci¨® que fa Cabezas no aspira a ser realista, per¨° s'ajusta al mite del personatge. "Era un visionari i un avan?at en moltes coses", sospira amb admiraci¨® l'actor, que recorda la faceta de pioner de l'aviaci¨® de Houdini, a qui s'acredita el primer vol en aeropl¨¤ al cel australi¨¤ (1910). Tamb¨¦ assenyala la seva tasca durant la guerra ensenyant als soldats com escapar de les presons alemanyes o dels vaixells torpedinats. Els seus coneixements d'escapisme i de rebentar sistemes de seguretat (revelats en obres com la recentment publicada a Espanya C¨®mo hacer bien el mal, Capit¨¢n Swing, 2013) no van deixar de causar alarma en les autoritats, i Houdini va haver de refrenar el seu proselitisme en aquests camps.

"?s molt entretingut treballar amb alg¨² que tothom coneix, encara que molta gent que ve sap de Houdini m¨¦s que jo", assenyala l'actor. Li costa sortir de la pell de l'escapista en acabar? "No sabria qu¨¨ dir-te", diu Cabezas rient. "Per¨° aquests dies em costa dormir pensant en el muntatge, potser aquesta sigui la resposta. Esperem que vagi b¨¦ i puguem portar el nostre Houdini per aqu¨ª. A veure si escapem de la F¨¨nix".?