Pep Bover, pintor perdut i male?t

L¡¯artista Pep Bover era un home entotsolat que feia estrid¨¨ncies entre el p¨²blic perqu¨¨ es veia un ¨¦sser diferent de la resta. Li diuen ¡°pintor bohemi¡±, potser li escau millor male?t, marginat, oblidat. Amb una veu de tro i una llengua destralera es feia notar a Palma.

Josep Bover Benn¨¢sar (Palma, 1921 - Palma, 1996) fou un dibuixant molt m¨¦s que notable, escassament documentat tot i ser contemporani, que treball¨¤ tamb¨¦ l¡¯oli ¨Cdeix¨¤ un autoretrat ben bo-, tamb¨¦ f¨¦u cer¨¤mica i un cop una escultura en pedra. Obr¨¤ en mar¨¨s una imatge de santa Margalida, la patrona del poble de sa mare, Felanitx, que l¡¯Esgl¨¦sia orden¨¤ retirar de la pla?a de sa Font en qu¨¨ s¡¯honora un miracle: l'est¨¤tua era gaireb¨¦ abstracta i es consider¨¤ un sacrilegi.

De matinada, a Palma, un dia pint¨¤ a carb¨® un Sant Crist excels a una tanca pels carrers i alg¨² se¡¯l va fer seu. El fet ampli¨¤ l¡¯eco de llegenda de l¡¯artista que sovint anava a la redacci¨® de l'antic?Baleares falangista i ell- esquerran¨®s- dibuixava i dibuixava sobre folis i paper de bobina, com si l¡¯art broll¨¤s o no volgu¨¦s fer-ne preu. Joan Bonet, el pare de Maria del Mar Bonet, usava obres de Bover per il¡¤lustrar articles i un llibre Malhumorismo (1948).

Isolat, supervivent i bevedor en exc¨¦s, fumador total, ¡°un perdut¡± en diuen a Mallorca, blasmava als bars en contra d¡¯altres artistes considerats pel mercat local, s¡¯enfrontava al seu temps i a la hist¨°ria. Tamb¨¦ donava llandera als periodistes i cr¨ªtics mallorquins. Ell predicava i es tutejava, admirat, amb Vel¨¢zquez i Rembrandt.

L¡¯ombra de l¡¯artista no consignat com toca al panorama de l¡¯art del segle XX de Mallorca ara regna a Can Prunera, el dit Museu Modernista, que omple una casa bona de S¨®ller. El seu promotor, l¡¯editor i periodista Pere Serra, n¡¯ha fet fer una mostra que fa just¨ªcia tardana i parcial a Pep Bover.

Serra posa obra de la seva -uns autoretrats a l'oli molt interessants amb figures curioses- i una extensa col¡¤lecci¨® dels ¡®bovers¡¯, dibuixos i m¨¦s dibuixos a ploma, llapis i aiguades de les fam¨ªlies protectores.

Ell menjava ¨Ci bevia, sobretot- gr¨¤cies un intercanvi desigual. Duia als bars i restaurants les seves l¨¤mines dibuixades a tinta i llapis ¨Cen va fer per milers- i consumia plats i buidava tamb¨¦ gots de vidre, atret pel suc. Amb aquest sistema tenia tamb¨¦ unes amistats que li passaven queviures i unes altres que li rentaven la roba ¨Ccamises blanques gaireb¨¦ sempre. Un temps treball¨¤ quasi a escarada per a una tenda de mobles de Val¨¨ncia que emmarcava els seus apunts tan personals a balquena.

D'ulls grossos i clars, predicava dret, simpaticot a estones,amb la llosca del cigar o cigarret entre els dits i la boca. Quan tancava el darrer casino de Palma, el Bar Bosch, ell se n'anava a consumir ¨Ci a xerrar fort- a la terminal de l¡¯aeroport on les cafeteries servien sense fi.

Va ser amic de Tom¨¢s Harris, el pintor espia, del galerista Josep Maria Costa, del pares del pintor Rafel Joan i de Gabriel Rebassa, capell¨¤ de Felanitx i abans d¡¯Andratx. Pintava sempre dones, dones nues, dones mares, dones putes, dones toreres i amb banyes tamb¨¦. Miquel Aleny¨¤ diu al cat¨¤leg que ¡°crea atmosferes carregades d¡¯aire viciat i batecs d¡¯indol¨¨ncia, frustraci¨® i sorroll excessiu¡±.