Classes de cosir a canvi de menjar

L¡¯Ateneu Candela, un centre social a Terrassa, es lleva els dijous al mat¨ª amb m¨¤quines de cosir, patrons, fils i agulles... i molta solidaritat. La Marieta Escobar hi imparteix un curs de costura per¨° no cobra les classes, sin¨® que demana el que les seves alumnes li puguin oferir a canvi, ja sigui menjar o un altre tipus de favor, com ara classes de ioga o plantes medicinals. Aquesta ¨¦s la manera que aquesta modista de 37 anys ha trobat per comen?ar a aixecar el cap enmig de la crisi profunda que ofega la fam¨ªlia i per recuperar valors de solidaritat i col¡¤laboraci¨® en els quals ella creu des de fa anys.

Tot i que la costura l¡¯est¨¤ ajudant actualment a sobreviure, no sempre ha estat aix¨ª. Formada en disseny i patronatge, la Marieta va treballar durant anys com a monitora d¡¯esplai, perqu¨¨ amb els fils i les agulles no guanyava prou per viure. La m¨¤quina de cosir no la va abandonar mai, per¨° era un complement. Fa quatre anys les retallades van fer que perd¨¦s la feina que tenia com a assistent en una resid¨¨ncia per a discapacitats. L¡¯espiral de la crisi la va atrapar, i tamb¨¦ a la seva parella (a l'atur des de fa un any i mig) i la seva filla (de set anys). Fa un any van deixar de pagar la hipoteca; la prioritat era pagar el menjar i els rebuts. ¡°El m¨¦s fort que he fet a la meva vida ¨¦s plantar-me davant del banc i dir ¡®no us pago ni un duro m¨¦s¡¯. Aix¨° fa molta por, la veritat¡±, confessa la dona, que actualment negocia amb La Caixa la daci¨® en pagament amb el suport de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) de Terrassa.

La Marieta, defensora del cooperativisme, ja s'havia interessat en el moviment i els mercats d¡¯intercanvi, a l'al?a des de l¡¯inici de la crisi. Despr¨¦s de quedar-se sense feina, tenia una paradeta d¡¯artesania. En aquells moments baixos, recorda, tenia el didal abandonat. ¡°Estava amb depressi¨® i no tenia ganes de cosir. Van ser les meves amigues les que em van animar a tornar-hi, em demanaven que les enseny¨¦s a cosir¡±, explica amb un to d¡¯agra?ment i lluint la caracter¨ªstica samarreta verda de la PAH.

Al curs d¡¯autosufici¨¨ncia de

Aix¨ª, l¡¯any passat va muntar el curs d¡¯autosufici¨¨ncia en la costura, que imparteix a prop d¡¯una vintena de dones (la majoria d'entre 20 i 30 anys i a l¡¯atur) a dos centres socials de Terrassa. No es tracta nom¨¦s d¡¯ensenyar a cosir un bot¨®, fer un sargit o cosir la vora d'uns pantalons. ¡°Aprenen a fer-se la roba o a reutilitzar teixits i peces¡±, afegeix.

La Maripaz Fresneda just acaba de fer un vestit per a la seva filla petita. ?s la primera pe?a que fa. ¡°?s al¡¤lucinant perqu¨¨ la mires i et preguntes ¡®aix¨° ho he fet jo?¡¯, comenta satisfeta. Assisteix al curs des de gaireb¨¦ els inicis perqu¨¨ coneix la Marieta de l¡¯escola. Li interessa la costura, per¨° els cursos convencionals s¨®n molt cars per a ella i ha trobat en el sistema d¡¯intercanvi una bona soluci¨®. Avui li ha portat un pa de pessic a la Marieta. ¡°Li porto el que puc, o productes de neteja o conserves que fa la meva mare¡±, explica.

La Sara Alastuey arriba carregada, no nom¨¦s amb les eines per cosir, sin¨® tamb¨¦ amb unes hamburgueses veganes per a la professora. Habitualment porta verdures del seu hort. La Sara, de 25 anys, estudia un m¨¤ster de recerca en Antropologia i va comen?ar el curs fa dues setmanes per aprendre a fer coses b¨¤siques. ¡°Et trobes que no saps ni arreglar-te uns pantalons, abans era un coneixement que les mares passaven a les filles, per¨° aix¨° s¡¯ha perdut¡±, lamenta la jove, que s¡¯ha comen?at a fer una faldilla. ¡°No estem acostumats a aquest sistema d¡¯intercanvi i al principi no saps com fer-ho ni si ser¨¤ just¡±, confessa.

¡°L¡¯intercanvi ¨¦s una manera de recuperar les relacions humanes, de col¡¤laborar amb el ve¨ª¡±, diu la Marieta

Dijous passat l'Andre¨ªna Fuentes, de 26 anys, s¡¯iniciava en aquesta experi¨¨ncia. Fa dos mesos va aterrar a Catalunya des de Vene?uela i mentre feia classes de catal¨¤ a l¡¯Ateneu Candela va descobrir que tamb¨¦ es feien classes de costura. Se li va obrir un nou m¨®n, ja que al seu pa¨ªs dirigia una f¨¤brica d¡¯uniformes. ¡°?s una bona oportunitat perqu¨¨ la meva idea ¨¦s muntar aqu¨ª el negoci que tenia al meu pa¨ªs i l¡¯intercanvi ¨¦s molt bona idea perqu¨¨ tothom col¡¤labora amb el que pot i jo no tinc feina i no podria pagar un curs¡±, explica.

Per la Marieta, aquesta iniciativa no ¨¦s nom¨¦s un intercanvi, sin¨® que es tracta de teixir una xarxa social. ¡°?s una manera de recuperar les relacions humanes, que la gent torni a compartir el seu dia a dia i els seus problemes. Es tracta de col¡¤laborar amb el ve¨ª¡±, subratlla. Tot i el mal tr¨¤ngol que est¨¤ passant per les dificultats econ¨°miques, la modista assegura que est¨¤ ¡°contenta¡±. ¡°Havia oblidat moltes coses, molts valors i ideals. A vegades t¡¯acomodes i et passa aix¨°. Per¨° tot plegat m¡¯ha servit per tornar a posar els peus a terra¡±, conclou.