Sue Grafton: la lluita de la dama del crim contra ella mateixa

La vida i el projecte vital i literari de Sue Grafton (Louisville, 1940) es confonen com es confon la seva figura amb la del seu personatge, la detectiu Kinsey Millhone. Vital, divertida i aguda, i precisa en les seves respostes, l'escriptora nord-americana, una de les estrelles de BCNegra, presenta a Espanya W de whisky (Tusquets), l'episodi 23 d'una s¨¨rie que s'apropa al final, un periple literari que s'acabar¨¤ d'aqu¨ª a cinc o sis anys, quan arribi a la Z.

Els lectors acudeixen amb devoci¨® a cada nova entrega de la s¨¨rie de Millhone, una detectiu californiana aparentment senzilla i ing¨¨nua per¨° plena de for?a i car¨¤cter. Ells no s'han cansat, per¨° i la seva autora? ¡°No m'he cansat mai, per¨° he viscut sempre amb la por que aix¨° em pass¨¦s. ?s una responsabilitat molt gran perqu¨¨ estic competint contra mi mateixa i lluito per no repetir-me. Quan acabi la s¨¨rie em sentir¨¦ alleugerida per?haver sobreviscut. He apr¨¨s molt¨ªssim sobre l'¨¦sser hum¨¤, sobre lleis, crims i venjan?a i tot gr¨¤cies al meu viatge personal per sobreviure a la meva pr¨°pia hist¨¨ria i ansietat. Ha estat un repte apassionant i una gran lli?¨®¡±.

He apr¨¨s molt¨ªssim gr¨¤cies al meu viatge personal per sobreviure a la meva pr¨°pia hist¨¨ria i ansietat

Els inicis no van ser f¨¤cils i Grafton mira cap enrere sorpresa i amb nost¨¤lgia. ¡°Era molt jove i molt optimista quan vaig comen?ar amb A d'adulteri. La meva intenci¨® ja en aquell moment era fer la B, la C i seguir fins a la Z, per¨° no tenia res, ni contracte, ni res. No tenia ni la certesa que es vengu¨¦s i, de fet, no va vendre gaire, aix¨ª que en molts aspectes estava treballant de bona fe, amb l'esperan?a que els lectors fossin els qui m'ajudessin a arribar fins aqu¨ª". Com canvia una autora a trav¨¦s de m¨¦s de tres d¨¨cades amb el mateix projecte? "En cert sentit, quan vaig escriure el primer era m¨¦s lliure, no ho havia fet abans, no tenia ni idea del que estava fent. He rellegit despr¨¦s alguns d'aquests primers llibres i m'he preguntat 'Com vaig poder fer aix¨°?' Se m'ha oblidat tot el patiment que van implicar. M'intimido a mi mateixa quan els llegeixo i em dic: ¡°Merda, no tornar¨¦ a ser aix¨ª de bona¡±. Aquest petit exabrupte ¨¦s l'¨²nic rastre en la parla de Grafton dels improperis i les paraulotes que de vegades fa servir el seu personatge. ¡°Ella ¨¦s una projecci¨® de mi, per¨° no ¨¦s la Sue Grafton. Quan la vaig crear vaig decidir que fos una dona perqu¨¨ aix¨ª podia parlar amb autoritat, no t¨¦ res a veure amb cap pronunciament pol¨ªtic. Aquestes coses em s¨®n igual¡±, aclareix quan se li pregunta per Kinsey i jo, el llibre mig autobiogr¨¤fic mig assaig que va escriure al marge de les novel¡¤les.

Els llibres de Kinsey Millhone se situen en la d¨¨cada dels vuitanta i la protagonista es mant¨¦ en la trentena mentre que la seva creadora i els seus lectors es fan grans. ¡°?s estrany, per¨° si l'hagu¨¦s envellit a ra¨® d'un any per llibre ara tindria 65 anys i no era el millor per a la ficci¨®. Havia de prendre una decisi¨® i el que vaig fer va ser envellir-la un any per cada dos o tres llibres. I ¨¦s clar que em fa r¨¤bia que ella estigui tan b¨¦ i nosaltres ens fem vells¡±.

Una inf¨¤ncia dif¨ªcil, m¨¤gica

Filla d'un pare alcoh¨°lic i una mare depressiva, Grafton no canvia el seu alegre to de veu quan se li pregunta pels seus pitjors records. ¡°Els meus pares eren gent intel¡¤ligent, molt cultes, fills de missioners presbiterians que vivien a la Xina i ells parlaven i entenien xin¨¨s i llegien molt. El meu pare era molt treballador. La meva mare era molt depressiva, o tenia un problema d'ansietat i s'automedicava, i aix¨° no li va fer b¨¦. Els meus pares no van viure una vida sana, fumaven massa, bevien massa, no feien mai esport. Jo faig just el contrari¡±. Optimista gaireb¨¦ fins a un extrem patol¨°gic, Grafton mira cap enrere i celebra haver estat una nena desatesa pels seus pares: ¡°A trav¨¦s de la novel¡¤la negra es poden exorcitzar dimonis interiors. La meva inf¨¤ncia al costat dels meus pares em va ensenyar molt. Vaig cr¨¦ixer sense gaire supervisi¨®, i aix¨° per a un escriptor ¨¦s genial. I en aquests dies no ten¨ªem tele i jo vivia dins de la meva imaginaci¨® i jugava al meu m¨®n de vaquers i cavallers i dracs i era molt divertit¡±, assegura amb un etern somriure als llavis.

La meva inf¨¤ncia al costat dels meus pares em va ensenyar molt. Vaig cr¨¦ixer sense gaire supervisi¨®, i aix¨° per a un escriptor ¨¦s genial

Tot i que esquiva amb gr¨¤cia les preguntes sobre les seves influ¨¨ncies liter¨¤ries i nom¨¦s reconeix els mestres del hard boiled, Grafton entra de ple en l'assumpte de les armes i la viol¨¨ncia als EUA. Propiet¨¤ria de dues pistoles que s¨®n ¡°a casa, en algun lloc¡±, l'escriptora confessa que s'ho passa molt b¨¦ quan els seus amics de departament del x¨¨rif del comtat de Santa Teresa li deixen disparar als seus camps d'entrenament, per¨° no ent¨¦n per qu¨¨ la gent vol tenir rifles d'assalt i armes pesants a casa. ¡°Les massacres que han passat als EUA s¨®n una cosa esfere?dora, que em deixa sense paraules, per¨° no s¨¦ qu¨¨ votaria si hi hagu¨¦s un refer¨¨ndum sobre el dret a portar armes¡±, afirma amb cert dubte als ulls, de tons clars, emmarcats pels cabells blancs i una mica regirats.

El mal est¨¤ present de manera inevitable en les novel¡¤les de Grafton per¨° ella, com Millhone, ¨¦s una dona pr¨¤ctica, poc avesada a les grans teories. ¡°M'agradaria creure que el sistema judicial funciona sempre, per¨° s¨¦ que no ¨¦s aix¨ª. Entenc el sentiment de moltes v¨ªctimes, la necessitat de venjan?a, que es restableixi un equilibri en l'univers, per¨° els ciutadans no poden anar prenent-se la just¨ªcia per la seva m¨¤. Per aix¨°, la novel¡¤la negra ¨¦s perfecta¡±, assegura amb una senzillesa que sembla agafada del seu personatge.

Immersa en l'elaboraci¨® de la seg¨¹ent novel¡¤la, de la qual encara no t¨¦ t¨ªtol tot i que avan?a que pot ser X de xenof¨°bia, Grafton ha interromput les seves rutines, els seus 12 quil¨°metres diaris de caminada i la seva relaci¨® epistolar amb els lectors: ¡°M'he escrit amb alguns durant anys i s¨¦ quan van n¨¦ixer els seus fills, com han anat creixent. Per¨° ara estic absorbida per la X. Em queden unes cent p¨¤gines per escriure, de manera que ja estic comen?ant a perfilar el final i, com de costum, estic hist¨¨rica, suant, sentint la pressi¨®, per¨° crec que sobreviur¨¦¡±, assegura entre riures i gesticulant.

Entenc el sentiment de moltes v¨ªctimes, la necessitat de revenja, que es restableixi un equilibri a l¡¯univers, per¨° els ciutadans no poden prendre¡¯s la just¨ªcia pel seu compte

Aix¨° s¨ª, mant¨¦ el seu costum de viure entre el seu Kentucky natal i Calif¨°rnia pel simple gust de canviar de casa, d'aires, de restaurants. ?s gaireb¨¦ l'¨²nic gest excessiu d'una dona que ha venut milions de llibres i que viatja sempre amb el gat, la cuinera i el marit, en aquest ordre.

Defensora a mort del seu projecte, Grafton no pensa vendre mai els drets de Millhone per al cinema o la televisi¨®: ¡°Vaig treballar a Hollywood durant 15 anys. All¨¤ no vens un llibre, vens un personatge i una vegada fas el pas poden fer-ne el que vulguin. En el moment en qu¨¨ un d¨°lar canvia de mans ja tenen tot el control. No ho far¨¦ mai, aix¨°. Aquesta ¨¦s la feina de la meva vida i no veig per qu¨¨ he de donar-hi acc¨¦s o cedir-ne el control. I, a m¨¦s, els meus lectors no es posarien mai d'acord sobre qui ¨¦s m¨¦s id¨°nia per protagonitzar la s¨¨rie. Si arrib¨¦s a passar, el 50 per cent es quedarien gla?ats, s'enfadarien amb mi¡±.

Com s'imagina el futur alg¨² que fa m¨¦s de 30 anys que escriu sobre el mateix? ¡°No s¨¦ qu¨¨ far¨¦, per¨° no vull seguir escrivint llibres simplement perqu¨¨ s¨ª, no ¨¦s just per al lector. Si la passi¨® dura seguir¨¦, per¨° ja veurem qu¨¨ passa quan hi arribi. Primer haig d'acabar la X, despr¨¦s seguir amb la Y despr¨¦s amb la Z, i amb aix¨° ja en tinc per cinc o sis anys. Podries dir-me qu¨¨ far¨¤s en els propers cinc o sis anys? No. Jo tampoc, per¨° hi arribar¨¦¡±, contesta sense cap mena de dubte, donant per descomptat que guanyar¨¤ la batalla contra ella mateixa.