Del dibuix al m¨¦s enll¨¤

Buzz Lightyear no diu all¨° de ¡°Des de l'infinit... al m¨¦s enll¨¤!¡± i el x¨¨rif Woody no et deixa anar "qu¨¨ hi ha de nou, amic?¡±. Per¨° gaireb¨¦. Almenys no costa res imaginar-s'ho en veure els prototips en forma d'escultures d'argila o els primers esbossos d'aquests personatges de la trilogia Toy Story en l'exposici¨® Pixar, 25 anys d'animaci¨®. Una mostra, al CaixaForum, fins al 3 de maig, que explica precisament el proc¨¦s de creaci¨® i producci¨® de la companyia, pare de l'animaci¨® ¨ªntegrament per ordinador.

Amb for?a curiositats, com els primers esbossos del x¨¨rif Woody amb cert aire picassi¨¤ ¡ªamb uns ulls molt separats en una cara angulosa¡ª, que va ser finalment desestimat fins a aconseguir una cara amb trets m¨¦s suaus i concordes amb un personatge que ¨¦s la joguina preferida a?Toy Story. O el detall del motlle de R¨¦my, la rata que fuig dels embornals de Par¨ªs conven?uda de tenir ¨¤nima de gran xef i personatge central de Ratatouille, un altre de les populars pel¡¤l¨ªcules de Pixar. O el proc¨¦s de dibuix dels ulls de cadascun dels cotxes que intervenen a?Cars.

El primer esb¨®s

La primera etapa va ser amb el nom comercial de Lucasfilm el 1979, on van desenvolupar el sistema per renderitzar una escena. Les possibilitats del cinema animat digitalment van cr¨¦ixer a partir del 1984 amb el fitxatge de John Lasseter, un creatiu format a la factoria Disney i, poc despr¨¦s, quan Steve Jobs va comprar part de Lucasfilm i va crear pr¨°piament Pixar. D'aquesta ¨¨poca ¨¦s el primer curtmetratge, El sue?o de Red, al qual van seguir pel¡¤l¨ªcules tan populars i guanyadores de desenes de premis com la trilogia Toy Story (la primera va ser el 1995),?Monsters (2001), Buscant en Nemo?(2003), Els invencibles (2004), Cars (2006) i Ratatouille en 2007, entre d'altres.

¡°?s un treball llarg i complex, molt m¨¦s del que sembla en el resultat de les pel¡¤l¨ªcules¡±, explicava Elyse Klaidman, directora de Pixar University i comiss¨¤ria d'una mostra que t¨¦ un llarg recorregut des que es va exhibir per primera vegada al MoMA de Nova York el 2005. L'exposici¨® d¨®na una idea del proc¨¦s creatiu, que t¨¦ tres eixos: personatges, m¨®n i hist¨°ria. I un inici que sempre passa pel dibuix: ¡°Els ordinadors no creen l'animaci¨® per ordinador, de la mateixa manera que un llapis no crea l'animaci¨® en el llapis. El que crea l'animaci¨® per ordinador ¨¦s l'artista¡±, ¨¦s una de les m¨¤ximes de Lasseter, el director creatiu de Pixar que treballa en un despatx pres per desenes de les seves criatures. A Pixar estan conven?uts que l'animaci¨® tridimensional encara pot desenvolupar-se m¨¦s. Per¨°, de moment, el proc¨¦s de creaci¨® s'inicia amb les idees que es plasmen en desenes de dibuixos ¡ªque despr¨¦s es reprodueixen en escultures d'argila¡ª i que s¨®n les que armen el gui¨®, despr¨¦s el gui¨® il¡¤lustrat en blanc i negre, la seva plasmaci¨® en digital, la introducci¨® del color, el disseny dels personatges, decorats, la realitzaci¨® de maquetes i el so.

CaixaForum mostra objectes, dibuixos i v¨ªdeos de les pel¡¤l¨ªcules

Les pel¡¤l¨ªcules s¨®n d'animaci¨®, per¨° recreen espais i escenaris que existeixen. Un proc¨¦s previ que fa l'equip d'investigadors de Pixar, que de vegades recorre llocs agradables, com els restaurants de luxe de Par¨ªs per a Ratatouille, o les muntanyes rocoses del sud-oest americ¨¤ que serveixen d'escenari per a les curses de Cars, o entorns menys desitjables, com els abocadors que ambienten Wall.e.

L'exposici¨® compr¨¨n 402 peces entre dibuixos, maquetes, v¨ªdeos i instal¡¤lacions i el visitant pot veure's immers en l'Arstcape, una experi¨¨ncia audiovisual que permet entendre el proc¨¦s del dibuix fet a m¨¤ fins al resultat final. I un curi¨®s zo¨°trop, el centenari aparell (1867) que donava la sensaci¨® de moviment i animaci¨® en fer girar r¨¤pidament una seq¨¹¨¨ncia d'imatges fixes dins d'un cilindre. Al zo¨°trop de Pixar els que giren s¨®n els personatges de Toy Story, amb el x¨¨rif Woody muntant el seu cavall i altres amics.?