¡°El biling¨¹isme ¨¦s collonut per a les persones i dolent per a les societats¡±

Pocs ling¨¹istes toquen tantes tecles. Novel¡¤lista, traductor (¨¦s la veu de Camilleri), divulgador televisiu, autor dels encreuats d'EL PA?S, hectoinsultador i scrabblista temut, Pau Vidal (Barcelona, 1967) abandona el recer de diccionaris i gram¨¤tiques per baixar a l'arena ¡ªun fangar¡ª del debat sobre la salut del catal¨¤. I li ha sortit un assaig auda? de t¨ªtol m¨¦s que expl¨ªcit: El biling¨¹isme mata (P¨°rtic), que ja li ha valgut ser blanc d'improperis a les xarxes socials. Per¨° tamb¨¦ ha aixecat un bon corrent de suport.

Pregunta. Si port¨¦ssim la llengua en una ambul¨¤ncia cap a l'hospital, on l'haur¨ªem de dur?

Resposta. Fins ara hem fet veure que el catal¨¤ no era a l'ambul¨¤ncia i no el port¨¤vem enlloc. I a m¨¦s, si alg¨² deia que no es trobava b¨¦, resulta que no era un metge qui l'havia visitat, sin¨® el repartidor del s¨²per. I de la llengua se n'han d'ocupar els cient¨ªfics.

¡°Que el 84% digui que sap parlar catal¨¤ no vol dir que hi hagi un 84% de parlants habituals¡±

P. Pel t¨ªtol, dir¨ªem que la llengua est¨¤ malalta i que la culpa ¨¦s del biling¨¹isme.

R. M¨¦s que el punt de la malaltia en qu¨¨ ens trobem, l'important ¨¦s el proc¨¦s. El proc¨¦s ja ha comen?at. I ¨¦s un proc¨¦s que les noves tecnologies han accelerat. I al final el que tindrem ser¨¤ la substituci¨® ling¨¹¨ªstica.

P. I qu¨¨ hem aconseguit despr¨¦s de 32 anys de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica? Han servit d'alguna cosa?

Si amb la ¡®conviv¨¨ncia¡¯ actual el catal¨¤ acaba desapareixent, el castell¨¤ hauria de recular¡±

R. De petits guanys s¨ª que n'hi ha, perqu¨¨ la immersi¨®, en si mateixa, ¨¦s una cosa positiva. Fins i tot aix¨° folkl¨°ric que tot un poble hagi passat de dir busson a dir b¨²stia ¨¦s positiu. I que hagi augmentat el nombre de parlants ¨¦s una fita en la hist¨°ria de la humanitat. Ara, aix¨° s¨®n petites batalles, la guerra global l'estem perdent perqu¨¨ ens hem enganyat.

P. Haur¨ªem d'agafar les enquestes una mica amb pinces?

R. Els mateixos que fan les enquestes saben que hi ha un decalatge entre les capacitats que els parlants declaren i l'¨²s efectiu. Que el 84% declari que sap parlar catal¨¤ no vol dir que hi hagi un 84% de parlants habituals. La meitat dels que declaren saber parlar catal¨¤ despr¨¦s no el fan servir mai. Per¨° per pol¨ªtica ha interessat fer veure que no tan sols el biling¨¹isme era collonut, sin¨® que les coses anaven molt b¨¦.

P. Per¨° ning¨² pot dir que saber idiomes ¨¦s dolent.

R. Exacte. Jo parlo del biling¨¹isme col¡¤lectiu. Ser biling¨¹e ¨¦s molt sa. A tots aquells que s¨®n monoling¨¹es els aniria molt b¨¦ aprendre una altra llengua. Per¨° el biling¨¹isme ¨¦s collonut per a les persones i dolent per a les societats. Al final una llengua s'imposa a l'altra.

P. Encara tenim sumissi¨® ling¨¹¨ªstica?

R. Hi ha submissi¨® mental, que ¨¦s la causa de molts efectes posteriors. Neix de la subordinaci¨® pol¨ªtica, i abans militar, i explica molts fen¨°mens. Si tu parles una llengua minoritzada i est¨¤s gen¨¨ticament acovardit, ¨¦s l¨°gic que parlis amb m¨¦s precauci¨®, perqu¨¨ corres el perill que t'esbronquin, com passava en generacions precedents i continua passant. De viol¨¨ncia verbal i f¨ªsica n'hi continua havent, i ¨¦s l¨°gic que el catalanoparlant procuri exposar-se una mica menys.

P. I com s'explica que hi hagi castellanoparlants que hagin fet seu el catal¨¤?

R. ?s un fenomen fascinant, perqu¨¨ nom¨¦s passa aqu¨ª. El catal¨¤ ha aconseguit una mena de prestigi que cap altra llengua minoritzada ha aconseguit i que fa que s'arrosseguin parlants. Fins i tot la S¨¢nchez-Camacho, que diuen que parla al seu fill en catal¨¤. Paradoxalment aix¨° fa que la nostra agonia hagi estat m¨¦s llarga perqu¨¨ la resist¨¨ncia ¨¦s molt m¨¦s s¨°lida.

P. La substituci¨® del catal¨¤ no vindria doncs per la p¨¨rdua de parlants, sin¨® per la p¨¨rdua del codi, del sistema ling¨¹¨ªstic?

R. ?s una substituci¨® per dissoluci¨®. Ja ho va dir Joan Sol¨¤ en el seu fam¨®s discurs al Parlament, que ja parlava de mala salut filol¨°gica, per¨° els diputats ni se'l devien escoltar. L'an¨¤lisi que hem fet al llarg de 30 anys s'ha centrat en els n¨²meros i no en la qualitat.

P. Tan dif¨ªcil ¨¦s sentir un catal¨¤ genu¨ª?

R. Indiscutiblement, s¨ª. Un dels objectius del llibre ¨¦s intentar demostrar el proc¨¦s de degradaci¨®, per¨° no ¨¦s f¨¤cil de recollir, cal tenir una orella molt entrenada. No recordem la temperatura de l'aigua del mar l'any passat, de manera que no ens ¨¦s f¨¤cil dir si el canvi clim¨¤tic ¨¦s veritat. Amb la llengua passa el mateix. ?s un exemple d'aix¨° l'avi i el n¨¦t sortint de l'escola. El discurs d'un adolescent de 15 anys est¨¤ tan lluny del que parlava el seu avi i tan a prop d'un est¨¤ndard castell¨¤, que seria ingenu no sospitar que ens estem quedant sense genu?nitat. La genu?nitat necessita alimentar-se, i ara ja nom¨¦s ens alimentem de la nevera del ve¨ª.

P. I quina part de responsabilitat t¨¦ el nostre est¨¤ndard sobre la llengua interferida?

R. S¨®n dos fen¨°mens que s'alimenten. El parlant est¨¤ tan acomplexat que t¨¦ molta menys seguretat ling¨¹¨ªstica, i busca el refugi del que ¨¦s segur, en el nostre cas l'est¨¤ndard, que aqu¨ª erosiona m¨¦s la parla genu?na que per exemple a It¨¤lia. L'est¨¤ndard ha fet aquesta funci¨® de recer de la inseguretat i ha afectat m¨¦s la genu?nitat. Per¨° si no hi hagu¨¦s hagut la pressi¨® del castell¨¤, probablement l'est¨¤ndard no hauria influ?t tant en el parlant, que se sentiria m¨¦s segur.

P. Suposo que cal buscar una soluci¨® a tot plegat. L'Estat propi?

R. La superviv¨¨ncia d'una llengua no hauria d'anar lligada a tenir un Estat. Per¨° amb el nacionalisme espanyol ¨¦s impossible. ?s impensable que hi hagi cap mena d'entesa amb un nacionalisme agressiu i de voluntat hegem¨°nica com el castell¨¤.

P. I en aquest Estat propi, la seva proposta ¨¦s que el catal¨¤ sigui llengua ¨²nica oficial?

R. Parlar de monoling¨¹isme, com de llengua ¨²nica, llengua oficial, llengua de poder, totes les etiquetes que li hem volgut posar, tot provoca urtic¨¤ria. Aqu¨ª hi ha una llengua que ha d'avan?ar i una que ha de recular, i a ning¨² li agrada perdre. La idea ¨¦s que es pugui fer un debat sobre la q¨¹esti¨®. Jo defensaria la necessitat d'una llengua oficial ¨²nica, i que tothom prengu¨¦s consci¨¨ncia que aqu¨ª hi ha d'haver una p¨¨rdua. Si en l'actual situaci¨® de conviv¨¨ncia el catal¨¤ acaba desapareixent, hem d'assumir que el que ha de recular ¨¦s el castell¨¤. S'ha d'assumir que hi haur¨¤ una p¨¨rdua i a partir d'aqu¨ª, debatre-ho, que cadasc¨² prengui consci¨¨ncia de fins a quin punt est¨¤ disposat a jugar-se-la, a renunciar a qu¨¨ per obtenir un Estat o no. La gent hauria de saber que el risc que la doble cooficialitat porti a la substituci¨® ¨¦s molt elevat. Pensar que en un Estat nou podem funcionar amb una forma que no ha funcionat enlloc del m¨®n ¨¦s il¡¤l¨²s.

P. I tot plegat en un context cada cop m¨¦s multiling¨¹e...

R. Caldr¨¤ un reconeixement d'estatus especial a idiomes que tindran import¨¤ncia, com el castell¨¤ i l'angl¨¨s, i potser tamb¨¦ altres. Gaireb¨¦ un experiment de multiling¨¹isme al voltant d'una llengua central; ser¨¤ la nostra aportaci¨® per a un nou tractament mundial de les lleng¨¹es.

P. I si no arriba l'Estat propi?

R. Sense canvis de condicions ambientals, tindrem un malalt terminal. L'Estat actual ¨¦s un mal enemic. Qui s¨¤piga resar que resi.