Cl¨°nics an¨°nims

Quin horror! Maite Bravo i Mar Bonilla, amigues i companyes en una empresa de comunicaci¨® de Madrid, coincideixen a l'ascensor de la feina, es miren de dalt a baix i es queden petrificades. Van vestides exactament igual. Els mateixos pantalons negres, la mateixa brusa de color crema amb l'escot i els punys amb rivet negre, els mateixos botins amb tal¨®. S'ho agafen b¨¦ i riuen. Per¨° com que, a m¨¦s, totes dues passen dels 40, tenen una talla similar i gaireb¨¦ el mateix tall de cabells, assumeixen la vergonyosa perspectiva de passar deu hores amb un clon al costat. En aquest centre no cal anar amb uniforme, per¨° observant el personal, podria semblar-ho. No es tracta d'un h¨¤bit ¨²nic i monol¨ªtic, sin¨® d'uns quants i amb algunes variacions: hi ha el dels inform¨¤tics, el dels caps, el dels becaris. Per¨° s¨®n h¨¤bits, al cap i a la fi. Igual que passa al carrer.

El de la Mar i la Maite no ¨¦s fruit de cap conjunci¨® astral, sin¨® pura estad¨ªstica. ¡°La probabilitat de coincid¨¨ncia ¨¦s alta¡±, reconeixen. Totes dues alimenten l'armari als mateixos graners. De vegades, fins i tot, van juntes a l'hora de dinar a un macrocentre comercial que hi ha prop de l'oficina, on tenen botigues d'Inditex, Mango, H&M i Cortefiel, entre altres cadenes de moda. S'acostumen a fixar en els mateixos models, i si no els compren exactes ¨¦s precisament per evitar fatalitats com la d'avui. Igual que elles, el conjunt dels espanyols van fer el 2013 el 31% de la seva despesa en roba en grans cadenes especialitzades. Un 24% del total van desemborsar els diners als hipermercats, com ara Pablo Iglesias, l¨ªder de Podem, que va confessar que comprava les seves camises a l'Alcampo. I un 10% m¨¦s de les compres es van fer a?El Corte Ingl¨¦s. En definitiva, dos de cada tres euros, un 65% de la despesa en vestuari, es queda en nom¨¦s una dotzena de botigues, segonsl'Associaci¨® Espanyola del Comer? Textil i Complements (Acotex). L'altre ter? es reparteix entre les botigues multimarca (20%) i els outlets (15%).

Tanta concentraci¨® de la demanda ¡ªi de l'oferta¡ª ¨¦s un dels factors, per¨° no l'¨²nic, que explica la sensaci¨® d'uniformitat que ofereix la imatge del gruix de la poblaci¨®. Nom¨¦s cal que fem un cop d'ull al voltant. Semblem clons. N'hi ha prou amb asseure's en un centre comercial, un aeroport, o al carrer Preciados de Madrid, escollida tantes vegades com a paradigma del paisatge urb¨¤ espanyol, i passar revista a la gent que passeja per all¨¤ per adonar-se'n. Deixant a banda els models de les grans ocasions com les noces, els batejos i les comunions ¡ªencara que tamb¨¦¡ª, en el dia a dia, en les catifes grises de la vida, vestim d'una manera molt semblant sense sortir d'uns quants estils que varien en funci¨® de l'edat, l'estatus social i el gust de cadasc¨².

Pensem en l'arc parlamentari. I en l'extraparlamentari. En els texans i els anoracs amb plomes dels assistents a la marxa de Podem. En la camisa blanca i la corbata vermella de Pedro S¨¢nchez. En els texans blau clar i el blazer mar¨ª de cap de setmana del m¨ªting de Pons, Floriano i Arenas. En els polos d'Alberto Garz¨®n i Cayo Lara. En els pantalons, les bruses i les jaquetes de Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, vicepresidenta popular del Govern espanyol; o les de Susana D¨ªaz, presidenta socialista d'Andalusia. En els texans trencats, la parca i les samarretes amb missatge que li agrada portar a la mateixa reina Let¨ªcia quan s'allibera dels altres uniformes de Felipe Varela que llueix en la seva agenda oficial. Segur que ens surten sis, vuit, deu arquetips en qu¨¨ podria encaixar la majoria, comen?ant per nosaltres mateixos.

Tot i que comprem a les mateixes botigues ¡ª¨¦s sabut que la Reina es vesteix en ocasions informals a Mango, entre d'altres¡ª, deu haver-hi alguna cosa m¨¦s darrere de tanta coincid¨¨ncia. Perqu¨¨ en aquests llocs hi ha desenes de milers de models cada temporada, i canvien cada setmana.

Al gegant Inditex, grup mare de Zara, Bershka i Massimo Dutti, per esmentar tres estils suposadament oposats, tenen una explicaci¨®. ¡°?s veritat que l'espanyola ¨¦s una societat m¨¦s conservadora que d'altres pel que fa a la indument¨¤ria. Per¨°, al final, cada persona t¨¦ un estil determinat i tres o quatre maneres de vestir amb les quals se sent c¨°mode. Cadasc¨² busca aquest estil segons el seu poder adquisitiu, ja sigui en un mercat o en una botiga de luxe. Nosaltres el que intentem ¨¦s que ho trobi a les nostres botigues¡±.

El proc¨¦s de la moda ¨¦s conegut. Mesos abans de cada temporada, les passarel¡¤les internacionals generen una s¨¨rie de tend¨¨ncies globals. Els patrons, els teixits i els colors que es portaran a tot el m¨®n. Al principi de l'estaci¨® corresponent, les botigues ¡ªsobretot les de moda r¨¤pida, o en calent, en les quals Espanya ¨¦s l¨ªder mundial¡ª converteixen ¡ªuns altres dirien afusellen¡ª aquestes propostes en peces assequibles per a la majoria, i les sotmeten al veredicte de la clientela. El que funciona es repeteix. El que no es retira, o es ref¨¤ sobre la marxa. Al final, ¨¦s dif¨ªcil destriar si s'ofereix el que es demanda o es demanda el que s'ofereix, en un cercle no se sap si vici¨®s o virtu¨®s, per¨° per descomptat efectiu a l'hora de col¡¤locar el g¨¨nere.

¡°Som com ovelles. Ens encanta imitar un l¨ªder, sigui qui sigui: un raper o un estadista¡±, opina Pilar Pasamontes, directora de moda de l'Institut Europeu de Disseny i vicepresidenta de Modafad, una plataforma de dissenyadors de Barcelona. ¡°La majoria se sent b¨¦ en aquesta zona de confort social que proporciona el fet de vestir d'acord amb el seu estil de vida, o el que voldries que fos¡±, afegeix. Aix¨ª, segons Pasamontes, tenim els xulos, les chonis, les de les coloraines de Desigual, les senyores de les metxes, els adolescents de les vambes. ¡°Si a aix¨° li afegim que nom¨¦s es veuen tres o quatre talls de cabells, el resultat ¨¦s una societat d'uniforme. Hi ha qui busca la individualitat, per¨° s¨®n l'1% respecte a la massa. Amb aquest panorama, hi ha el perill que els creadors s'autocensurin i produeixin nom¨¦s el que saben que ven. I aix¨° ¨¦s nefast per a tothom¡±, alerta.

La crisi tamb¨¦ ha contribu?t a la uniformitzaci¨®. Primer, perqu¨¨ es renova poc el vestuari. Mentre que el 2007 cada fam¨ªlia es va gastar 1.853 euros en roba, el 2013 la xifra va baixar a 1.109, segons Acotex. I segon, segons el soci¨°leg Pedro Mansilla, ¡°perqu¨¨ en temps d'escassetat, es torna a all¨° b¨¤sic, al que dura, als colors soferts, al gris, al negre, en una esp¨¨cie de reivindicaci¨® de la dignitat personal enmig del caos. Aix¨°, unit al fet que la meitat de la gent porta texans, produeix com a resultat aquest paisatge monocord. Encara no veig brots verds¡±, opina, ¡°si de cas nom¨¦s a la passarel¡¤la¡±.

Som en plena Madrid Fashion Week. All¨¤, sobre la tarima, desfila l'hivern ideal 2015 que imaginen els nostres dissenyadors. Veurem qu¨¨ baixa al carrer. Per si de cas, la Mar i la Maite han quedat que es diran cada dia per?whatsapp el que es posaran per intentar no repetir l'escena de l'ascensor.