Un derelicte d¡¯Aiguablava amagava una ¨¤mfora ¨²nica al Mediterrani

Experts del Centre d¡¯Arqueologia Subaqu¨¤tica de Catalunya (CASC) han localitzat en un dels derelictes enfonsats a la cala d¡¯Aiguablava de Begur un ¨¤mfora ¨²nica fins ara al Mediterrani. En la seva paret porta inscrit en tinta negra el contingut, oleum dulce. Aquest descobriment, que ja s'ha publicat en la comunitat cient¨ªfica, permet aclarir un doble misteri. D'una banda, quin tipus d'oli contenien les ¨¤mfores de tipologia Dressel 20 parva, ja conegudes, i, de l¡¯altra, com es transportava l'oli de cuina utilitzat per elaborar algunes receptes romanes. L'¨²ltima campanya en aquest jaciment ha perm¨¨s recuperar altres peces ¨²niques, com una copa de cristall, un cistell per treure aigua o l'anell del capit¨¤ amb un segell per lacrar contractes.

¡°La import¨¤ncia de la cala d¡¯Aiguablava ¨¦s que constitueix una parada espec¨ªfica en la navegaci¨® per travessar el cap de Begur¡±, assegura el director de CASC, Gustau Vivar. Ha destacat la dificultat que representa travessar-lo durant un temporal, tot i que el cap de Creus s'endugui tota la fama. Segurament aquesta ¨¦s la causa per la qual hagi estat hist¨°ricament un ancoratge per a les embarcacions de cabotatge, que s'hi han refugiat durant els temporals de tramuntana i llevant. Cinc vaixells es van enfonsar en aquesta aig¨¹es braves, tres dels quals eren romans.

Per¨° l'excepcionalitat de l'empla?ament, estudiat des del 2006, la determina la localitzaci¨® de les restes d'aquestes naus. L'Aiguablava V, del segle II aC, transportava ¨¤mfores procedents d¡¯It¨¤lia i l¡¯Aiguablava I, de l¡¯I aC, exportava vi de la costa catalana cap a Narbona. No obstant aix¨°, en aquesta campanya d'excavacions 2014, l'¨²ltima que es far¨¤ de moment en aquest ancoratge, el protagonista ha estat el derelicte conegut com Aiguablava VI, de finals del segle II dC. Un violent temporal el va enfonsar a uns tres metres de profunditat. El seu carregament, interessant segons els arque¨°legs per la seva ¡°heterogene?tat¡±, el formaven productes de diferents punts del Mediterrani. Cal destacar la localitzaci¨® d'¨¤mfores de la B¨¨tica, unes amb oli i unes altres amb saladures, ¨¤mfores africanes, gregues i del sud de Fran?a amb vi i un carregament de teules.

Entre tot aix¨° brillen amb llum pr¨°pia dues ¨¤mfores que s'han conservat en perfecte estat amb un titulus pictus (estampaci¨®) escrita en la seva paret. En una d¡¯aquestes peces, ¨²nica per? aquest sol fet, es pot llegir en tinta negra ¡°Oleum dulce¡±. "?s la primera vegada que es troba el contingut d'aquest tipus d'¨¤mfora, molt coneguda, per¨° que fins ara no sab¨ªem qu¨¨ portava; sab¨ªem que era oli, per¨° no sab¨ªem de quin tipus ni per a qu¨¨ servia", ha explicat el responsable del CASC. ¡°L¡¯oleum dulce ¨¦s molt f¨¤cil de trobar en els textos en llat¨ª referents a receptaris de cuina romana¡±, concreta. La segona ¨¤mfora porta inscrites en tinta vermella les inicials OD, i ¡°la gran sort¡±, segons l'expert, ha estat ¡°trobar la inscripci¨® sencera, perqu¨¨ simplement amb aix¨° no pod¨ªem desxifrar-ne el significat". D¡¯¨¤mfores d'aquest tipus, n¡¯hi ha moltes a Roma, ¡°per¨° cap hi va arribar amb la tinta conservada, aix¨ª que podem dir que per entendre Roma s'haur¨¤ de passar per Aiguablava¡±, mant¨¦.

La campanya tamb¨¦ ha perm¨¨s trobar una rara copa de cristall

Una altra ¡°meravella¡± localitzada en aquest derelicte ha estat una copa de cristall amb decoraci¨® de fils serpentiformes incolors que podria ser de finals del segle II aC. Es tracta de la primera trobada submergida en aig¨¹es del litoral catal¨¤. Els experts creuen que s'ha conservat perqu¨¨ el vaixell es va capgirar, la c¨¤rrega li va caure a sobre i van quedar-hi espais lliures. Per Vivar, ¡°aquesta pe?a va tenir la gran sort de quedar-se entre els espais per conservar-se en perfecte estat durant segles¡±.

Els arque¨°legs tamb¨¦ han localitzat un cistell, ¡°una pe?a extraordin¨¤ria¡± en estat ¡°excepcional¡± que segons Vivar servia per buidar l'aigua que entrava al vaixell. ?s un dels pocs localitzats al Mediterrani d'aquesta ¨¨poca, i est¨¤ en proc¨¦s de conservaci¨®. Tamb¨¦ s'est¨¤ tractant un anell amb un petit segell amb una decoraci¨® d'una figura humana representada en pasta de cristall. Possiblement era propietat del capit¨¤ i s'utilitzava per lacrar i tancar contractes. A m¨¦s, la localitzaci¨® d'una moneda del segle 166 dC ha perm¨¨s establir la cronologia del vaixell.

?