Els perdedors de Perejil expliquen la seva guerra

Les guerres les escriuen els vencedors i al Marroc, a m¨¦s a m¨¦s, no hi ha tradici¨® de mem¨°ries pol¨ªtiques. Un arabista i hispanista de Casablanca ha recopilat ara els testimoniatges de diversos alts c¨¤rrecs del seu pa¨ªs amb la primera versi¨® marroquina de la presa de Perejil, el petit illot nord-afric¨¤ que va estar a punt de reeditar a l'estiu del 2002 una guerra entre Espanya i el Marroc. Els dirigents marroquins conclouen que aquell episodi, en qu¨¨ neguen per part seva el detonant de la invasi¨® de la roca pels seus soldats sin¨® nom¨¦s una actuaci¨® normal dels seus gendarmes, va ser ¡°una venjan?a personal d'Aznar¡± contra el rei Mohamed VI, al qual ja havia menyspreat en altres ocasions.

L'autor del llibre Marroc-Espanya, ve?natge cautel¨®s (editat aquests dies per Sailki, nom¨¦s en ¨¤rab), el periodista marroqu¨ª Nibal Driouch, defensa la necessitat de narrar aquell relat des d'una altra ¨°ptica a la ja intentada per diversos experts espanyols o fins i tot la m¨¦s patri¨°tica i detallada en les seves mem¨°ries per diversos pol¨ªtics protagonistes com el mateix Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar o el seu llavors ministre de Defensa, Federico Trillo.

L'arabista ha pogut entrevistar per trencar aquest tab¨² de la falta de mem¨°ria dels pol¨ªtics marroquins, entre d'altres, els dos ministres d'Exteriors que han dissenyat sota el mandat reial la diplom¨¤cia del seu pa¨ªs aquests 15 anys que abasta l'estudi, des de la mort de Hassan II el 1999 fins a l'abdicaci¨® del seu germ¨¤ espanyol, el rei Joan Carles I, a l'estiu passat. El que m¨¦s detalls li va proporcionar sobre el desembarcament de Perejil va ser el llavors ministre Mohamed Benaissa, que ara, amb 78 anys, ¨¦s el que focalitza l'origen del problema en la p¨¨ssima relaci¨® que van travar des de la seva primera trobada Aznar i el monarca alauita.

Als funerals de Hassan II, el diumenge 25 de juliol del 1999, el rei Joan Carles I es va apropar encara totalment compungit al ministre Benaissa per demanar-li ¡°el favor¡± de concertar com m¨¦s aviat millor una cita entre Aznar i el nou monarca marroqu¨ª. La trobada es va tancar tot just tres setmanes despr¨¦s (18 d'agost) i va sortir fatal. El ministre recorda l'actitud ¡°superba i el discurs i tracte arrogant¡± del president espanyol a Mohamed VI. Aznar el va pressionar obertament perqu¨¨ sign¨¦s un acord de pesca pendent (una cosa que forma part de l'agenda habitual dels dos pa?sos) i va arribar a esmentar que Espanya ja havia donat a canvi un xec de 50 milions de d¨°lars per a una carretera entre T¨¤nger i Alhucemas. La carretera existeix.

Aquesta desagradable primera presa de contacte va definir tot el mandat posterior i va impregnar recels, desacords i fins i tot la retirada diverses vegades de l'ambaixador del Marroc a Madrid, per diferents incidents. En aquest mal clima va arribar, primer,?l'11 de juliol del 2002, la invasi¨® de Perejil per un grup de sis "gendarmes" marroquins i la contrareacci¨® set dies m¨¦s tard amb la presa del penyal per boines verdes espanyols. El ministre marroqu¨ª sost¨¦ que ¨¦s important que se s¨¤piga que aquells uniformats del seu pa¨ªs no eren soldats i, per tant, la seva acci¨® ¡°no era un acte de guerra¡±. El Marroc estava molest per unes recents maniobres militars espanyoles a Alhucemas i les seves autoritats van intentar justificar que hi hagu¨¦s els seus policies a l'illa per controlar millor possibles ¡°grups terroristes, la lluita contra la droga i la immigraci¨® il¡¤legal¡± en el seu pas per l'estret de Gibraltar.

Oficialment, 13 anys despr¨¦s al Marroc encara no se sap qui va donar l'ordre de l'entrada a Perejil. Ning¨² dubta, no obstant aix¨°, d'on va venir la primera indicaci¨®. El rei Mohamed VI estava preparant les seves noces per¨° tenia ganes de revenja amb Aznar, que va gestionar la seva resposta deixant en molt mal lloc qui llavors era la nova ministra d'Exteriors, Ana de Palacio. Avan?ada la matinada del dia de la reconquesta d'aquesta illa de 500 metres de llargada i 300 d'amplada, De Palacio va mantenir una altra conversa amb el seu hom¨°leg marroqu¨ª per intentar salvar in extremis la situaci¨® amb una sortida diplom¨¤tica i no armada. Per¨° Aznar i Trillo ja havien donat a aquesta hora l'ordre d'engegar els efectius de tots els ex¨¨rcits implicats.

L'operaci¨® Romeo Sierra va acabar de seguida. A les 7.29 hores la bandera espanyola va tornar a onejar a Perejil. Derrotats els gendarmes, el seu general Hossni Bensliman va trucar al monarca i aquest va convocar d'urg¨¨ncia un consell de ministres. Mohamed VI va revelar m¨¦s tard que es va sentir ¡°colpejat i humiliat¡±, per¨° va descartar immediatament una resposta armada. No volia una guerra. Va engegar una campanya internacional, va rebre adhesions de diversos pa?sos llatinoamericans on Aznar tenia molt mala acollida i tots dos pa?sos van pugnar per conv¨¨ncer amb els seus arguments, sobretot l'amic americ¨¤.

Aznar constantment es feia fotos en reunions amb George W. Bush per¨° per als Estats Units el Marroc sempre ha estat un aliat essencial. Tots dos b¨¤ndols van buscar l'arbitri del llavors secretari d'Estat, Colin Powell, a qui De Palacio va trucar aquells dies 40 vegades. El general nord-americ¨¤ gaireb¨¦ no entenia res. Estava a Washington al tel¨¨fon, enviant faxos i ensenyant a nedar els n¨¦ts a la seva piscina mentre justificava la seva tardan?a: ¡°Hi ha dos pa?sos a punt de comen?ar una guerra mundial per una roca de la mida d'un camp de futbol¡±.