Full d¡¯Uni¨® sense ruta

La divisi¨® a Uni¨® Democr¨¤tica ¨¦s tan contaminant que la previsible descomposici¨® de Converg¨¨ncia pot deixar-la tamb¨¦ a la UCI dels partits pol¨ªtics que compleixen amb un cicle, van perdent els seus vincles amb la societat real i dilapiden el seu capital pol¨ªtic de manera gaireb¨¦ fulminant. L'acceleraci¨® del tempo?pol¨ªtic obstaculitza que Uni¨® pugui liderar la tercera via, una f¨®rmula la imprecisi¨® de la qual era l'¨²nica garantia per anar cap a alguna banda quan el secessionisme top¨¦s amb la realitat, com est¨¤ passant. Els s¨ªmptomes s¨®n d'una Uni¨® sense marge de maniobra, propensa a la inacci¨®, massa acostumada a governar amb Converg¨¨ncia sense saber mai quants escons tindria si es present¨¦s sola a les eleccions. Encara que l'onatge sobiranista estigui minvant, sectors d'Uni¨® han traspassat la l¨ªnia vermella que va ser l'independentisme i, tant sigui per passi¨® nacionalista com per no perdre les quotes de poder que els d¨®na el contracte federatiu amb Converg¨¨ncia, la seva oposici¨® expl¨ªcita o t¨¤cita a la posici¨® del seu l¨ªder ¨¦s cada cop m¨¦s clara.

Els temptejos per a una plataforma de tercera via en suport d'Uni¨® no han donat fruit, tant per falta d'¨ªmpetu i de convicci¨® com per un plantejament d'origen que mai va ser clar, possiblement perqu¨¨ els democristians no s'atrevien a enfrontar-se obertament a Converg¨¨ncia i perqu¨¨ el seu partit no deixa de formar part d'aquesta Catalunya de poder i penombra en el finan?ament dels partits que la ciutadania ha comen?at a desqualificar sense saber, d'altra banda, a qui votar.

Qui sap quines possibilitats hauria tingut Uni¨® si s'hagu¨¦s proposat ser el partit aglutinador dels vots del catalanisme poc inclinat a l'aventura secessionista i partidari de participar activament en la pol¨ªtica d'Espanya amb la intu?ci¨® que el pacte ¨¦s m¨¦s efectiu que el maximalisme rupturista. La veritat ¨¦s que els seus missatges s¨®n contradictoris i que les ep¨ªstoles de Duran i Lleida contrasten amb l'actitud de membres destacats del seu partit, alguns dels quals obertament partidaris d'entrar en la fal¡¤l¨¤cia sem¨¤ntica d'unes eleccions plebiscit¨¤ries i integrar-se en una llista ¨²nica amb ERC.

La veu de Duran i Lleida encara se sent, per¨° potser ja no se l'escolta com abans. Acaba de dir que, si la marca ¨¦s secessionista, no es presentar¨¤ a una elecci¨®. Les seves cr¨ªtiques a ERC contrasten amb la propensi¨® dels que a Uni¨® flirtegen amb la idea d'estar en una llista unit¨¤ria amb ERC. Al cap i a la fi, Maurici Serrahima, un dels fundadors d'Uni¨® Democr¨¤tica, va descriure el separatisme com desitjar una Catalunya tancada en un gineceu, que nom¨¦s pogu¨¦s ser vista i tocada pels catalans, ¡°una monstruosa quinta ess¨¨ncia del localisme¡±. ?s un contrast espectacular amb els que a Uni¨® propugnen pactar amb una ERC que est¨¤ en mans dels ide¨°legs m¨¦s situats a les ant¨ªpodes dels valors i estabilitats que el revellit partit democristi¨¤ de Catalunya pretenia representar fins ara.

Aquesta debilitat pro ERC ¨¦s una altra conseq¨¹¨¨ncia, directa o indirecta, de la proposta d'Artur Mas d'una llista electoral amb independents per avalar el tr¨¤nsit cap a la independ¨¨ncia. En no veure's en la llista d'Artur Mas, algun democristi¨¤ buscar¨¤ el seu esc¨® en la llista d'ERC. Tamb¨¦ pot passar amb membres destacats de Converg¨¨ncia. Ser¨¤ en el cas que hi hagi eleccions al setembre perqu¨¨ en vista de la quantitat de coses que ha anunciat Artur Mas i no s'han complert, qualsevol calendari ¨¦s un acte de funambulisme.

Per a Duran Lleida la circumst¨¤ncia ¨¦s m¨¦s que inc¨°moda. L'enrocament secessionista d'Artur Mas ha afeblit not¨°riament el seu pes a Madrid, com a home pont i vaticinador de mediacions solvents. El prestigi parlamentari de Duran i Lleida i el pedigr¨ª tan merescut del grup parlamentari de CiU est¨¤ decaient. Vivim tan al marge de l'activitat al Congr¨¦s de Diputats que tendim a no apreciar gaire la tasca d'un grup parlamentari fins ara ben valorat en sectors econ¨°mics i socials d'import¨¤ncia. Vegeu les aportacions dels diputats de CiU als secrets pressupostaris. Ara, la insensatesa d'Artur Mas i la indecisi¨® d'Uni¨® engegaran a rodar aquest patrimoni pol¨ªtic.

Actualment, tres dirigents d'Uni¨® ocupen destacades posicions de poder. D'una banda, Ramon Espadaler i Joana Ortega, i de l'altra, N¨²ria de Gispert. Hi ha una coordinaci¨® entre el que diuen i el que fan que permeti pensar que respon a una estrat¨¨gia conjunta d'Uni¨®? En qu¨¨ queden els pujolistes d'Uni¨® ara que el pujolisme entra i surt dels jutjats? Es podria dir que Uni¨® ¨¦s un full sense ruta, sense lideratge hegem¨°nic, sense projecte obert ni idees equilibrades. Sembla que tot continu? igual, quan hauria pogut optar per l'articulaci¨® d'un espai pol¨ªtic de catalanisme autonomista, centrisme, esperit de pacte i moderaci¨®, de democr¨¤cia cristiana ¨¤mplia i aggiornata. Aix¨°, ara, resulta improbable. En lloc de ressituar-se en un nou panorama pol¨ªtic i social, Uni¨® Democr¨¤tica s'encamina cap a la desintegraci¨® i el buit.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.