Les cases barates d¡¯Horta

Pels del barri de tota la vida aquest ¨¦s el seu nom. Durant la Segona Rep¨²blica es va denominar Giner de los R¨ªos. Durant la dictadura franquista va ser el grup de cases Ram¨®n Alb¨® i ara, Can Peguera. Fa uns dies aquest diari va publicar una informaci¨® sobre les cases barates d'Horta, l'¨²nic grup d'habitatges que queda a Barcelona de les constru?des al final de la dictadura de Primo de Rivera, amb motiu de l'Exposici¨® Universal del 1929. Es tractava d'allotjar la m¨¤ d'obra que venia de tot Espanya a treballar a la ciutat dels prodigis i de resituar els barraquistes de Montju?c, expulsats de la muntanya amb motiu de l'esdeveniment.

Ara, l'Ajuntament ha decidit salvar Can Peguera amb una inversi¨® de m¨¦s de 12 milions d'euros, per reformar els 657 habitatges que componen aquest grup de modestes plantes baixes, d'entre 43 i 69 metres quadrats al districte de Nou Barris. L'aprovaci¨® d'un nou pla general metropolit¨¤ n'evita la demolici¨®. Tant de bo que tamb¨¦ sigui aix¨ª despr¨¦s de les eleccions municipals.

La informaci¨® partia d'un fet essencial en la hist¨°ria del barri: les cases barates han sobreviscut gr¨¤cies a la mobilitzaci¨® ve?nal, oposada majorit¨¤riament a un enderroc que des de finals del franquisme ha planat sobre aquests habitatges, erigits en el seu moment com una mena de gueto allunyat de la ciutat.

L'Associaci¨® de Ve?ns de Can Peguera es va constituir, com moltes altres del decisiu moviment ve?nal de Barcelona, a l'empara de l'escletxa legal que s'intentava extreure de la Llei d'Associacions del 1964. Des de la seva creaci¨® va ser un punt de refer¨¨ncia per a la millora de les condicions de vida del barri que les autoritats municipals de la dictadura, l'inefable Porcioles i els que el van seguir, havien deixat a la pr¨°pia sort. En realitat un infortuni, que una bona part dels ve?ns de l'¨¨poca, amb el seu treball, esfor? i honradesa c¨ªvica es van encarregar que fos menys demolidor que la deixadesa a la qual l'havien abocat els jerarques de l'¨¨poca. Van ser aquells ve?ns els que en realitat van donar valor social a un barri que ara l'Ajuntament decideix salvar de l'enderroc.

Van ser aquells ve?ns els que en realitat van donar valor social a un barri que ara l¡¯Ajuntament decideix salvar de l¡¯enderroc

Alguns exemples d'aquella sort del barri van ser els serveis p¨²blics. En ocasi¨® de la gran nevada del desembre del 1962, el carrer Balmes es va convertir en una pista d'esqu¨ª urbana per a la gent de casa bona de Barcelona. Per¨° al Poble Espanyol, com els anomenaven a Horta als de les cases barates, el pes de la neu acumulada fins que es va fondre, a finals de gener, va afeblir la consist¨¨ncia dels sostres de les cases: les goteres i l'enfonsament de teules eren habituals. La reparaci¨® nom¨¦s va ser a costa del treball i els magres estalvis dels ve?ns que els tenien.

Quan anaven a Barcelona ¨Cho deien aix¨ª¨C l'estaci¨® de metro m¨¦s propera, a finals dels cinquanta, era a la Sagrera. El tramvia 47, que va trigar a acostar-se al barri, quedava una mica m¨¦s a prop i parava a l'encreuament dels passejos Verdun i Pi Molist, just en el lloc on la policia comandada pels criminals germans Creix assassinava un mat¨ª d'agost del 1957 l'anarquista Josep Llu¨ªs Faceries.

Quan una dona paria ho feia a casa amb l'ajuda d'una llevadora i del gran metge privat, el doctor Venanci Castellanos Ubach. Si la urg¨¨ncia exigia anar a l'hospital ¨Cfins al 1955 no es va inaugurar el de la Vall d'Hebron, l'anomenada Residencia amb el nom del general franqu¨ªssim¨C calia rec¨®rrer a un murci¨¤ digne i alegre, un dels pocs taxistes del barri, que va arribar el 1939 fugint de la repressi¨® al seu poble.

Acabada la guerra i iniciada la venjan?a dels vencedors, al col¡¤legi del barri el van rebatejar com Ramiro de Maeztu, infestat de mestres de la Falange inspirats en la pedagogia del?garrotazo y tente tieso i encap?alats pel capell¨¤ Pedro, la sinistra figura del qual dirigia cada mat¨ª i cada tarda la pujada i baixada de les banderes nacionals amb el cant del Cara al sol. I l'ordre p¨²blic que van imposar els del paso alegre de la paz tenia en les cases barates un referent d'infausta mem¨°ria: la caserna de la Gu¨¤rdia Civil, a la falda dels pins, que aix¨ª es deia l'avui parc del Tur¨® de la Peira, on els del tricorni deien all¨° de ¡°los vas a probar todos¡±, referint-se als seus fuets.

El resultat a Barcelona de les primeres eleccions democr¨¤tiques del 1977 despr¨¦s de la dictadura va ser favorable a l'esquerra gr¨¤cies tamb¨¦ a la labor constant de les associacions de ve?ns que, com la de Can Peguera, van lluitar per dignificar les condicions de vida dels barris al mateix temps que reclamaven llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia. Que les cases barates se salvin de la piqueta ha de ser amb la condici¨® que les millores no siguin un simple l¨ªfting.

(En mem¨°ria de Manolo Alarc¨®n, el pianista del carrer Vila-seca que tocava La mer de Trenet).

Marc Carrillo ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la UPF