Refundant partits

Aquest dissabte al mat¨ª es va celebrar un acte de refundaci¨® del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i des de fa mesos Artur Mas diu que Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) tamb¨¦ s'ha de refundar. Caram! Tan malament estan aquests partits? Qu¨¨ est¨¤ passant?

En efecte, els dos partits hegem¨°nics dels ¨²ltims 35 anys, empesos per les circumst¨¤ncies, es volen sotmetre a processos de transformaci¨®?profunds i intenten renovar les bases sobre les quals es van fundar. Tot aix¨°, naturalment, despr¨¦s de patir serioses crisis, reflectides en els seus respectius desastres electorals dels ¨²ltims anys, accentuades en els sondejos m¨¦s recents. Quines s¨®n les circumst¨¤ncies que els han condu?t a utilitzar un verb d'un calibre tan alt com ¨¦s refundar per aix¨ª remuntar el vol i superar la situaci¨®?

Segons el meu punt de vista, hi ha circumst¨¤ncies comunes als dos partits i circumst¨¤ncies espec¨ªfiques en cada un. La circumst¨¤ncia comuna ¨¦s que les pol¨ªtiques recents, tant de CDC com del PSC, s'han allunyat del que desitjaven una bona part dels seus votants habituals. En efecte, les c¨²pules pol¨ªtiques dels dos partits han pres opcions que dividien els seus en lloc d'unir-los, els separaven en lloc d'integrar-los.

En el cas de CDC, l'element de desuni¨® ha estat passar de tenir com a objectiu m¨¦s cotes d'autonomia o, anant al l¨ªmit, el concert econ¨°mic com a sistema de finan?ament, a optar decididament per la independ¨¨ncia com a ¨²nica sortida als problemes de Catalunya. Sens dubte, molts dels seus votants s¨®n partidaris d'aquesta opci¨®, per¨° molts altres no ho s¨®n, ¨¦s m¨¦s, en s¨®n decidits adversaris. Aquests, entre els quals hi ha moltes persones de gran influ¨¨ncia econ¨°mica i social, han considerat que no seguien Converg¨¨ncia per aquest cam¨ª i han decidit baixar: per aqu¨ª no hi passo, fins aqu¨ª hem arribat. D'altra banda, bona part dels votants conven?uts que la independ¨¨ncia ¨¦s la millor opci¨® han derivat les seves prefer¨¨ncies cap a ERC ¨Cja se sap, ¨¦s millor l'original que la c¨°pia¨C.

La crisi ¨¦s, probablement, m¨¦s profunda en CDC perqu¨¨ sobre aquest partit planeja la fundada sospita d¡¯una corrupci¨® continuada

En el cas del PSC, tamb¨¦ ha estat aquesta mateixa q¨¹esti¨® el desencadenant de la seva crisi. Tot i que el PSC mai ha estat oficialment partidari de la independ¨¨ncia, en aquest tema s'ha mogut durant els ¨²ltims anys amb molta ambig¨¹itat i, quan el llavors primer secretari Pere Navarro va voler abandonar aquesta ambig¨¹itat, se li van rebel¡¤lar alguns barons i baronesses importants que havien ocupat c¨¤rrecs de consellers en els successius Governs del tripartit.

Recordo aquella frase de Marina Geli, crec que pronunciada l'estiu del 2012, en la qual afirmava que el PSC era un partit en qu¨¨ podien conviure federalistes, confederalistas i independentistes. M¨¦s que un partit, aix¨° semblava una conya. Llavors ja es va veure que aquesta q¨¹esti¨® de l'estructura territorial de l'Estat era el germen de la desuni¨®, cosa que sempre castiga l'electorat. Primer va abandonar el partit ni m¨¦s ni menys que Pasqual Maragall, despr¨¦s el seu germ¨¤ Ernest va fundar un altre partit i, per fi, fa un parell de mesos, els barons i les baronesses als quals abans em referia van decidir intentar acollir-se a d'altres formacions independentistes. Potser l'ambig¨¹itat ha acabat.

Per¨° la crisi ¨¦s, probablement, m¨¦s profunda a CDC ¨Ci, en semblant mesura, Uni¨®¨C perqu¨¨ sobre aquest partit planeja la fundada sospita d'una corrupci¨® continuada. Ja hi havia molts rumors des de fa temps i alguns casos concrets ja havien aflorat. Per¨° les alarmes van augmentar exponencialment amb el cas Palau, un dels temples del catalanisme, suposadament profanat pels incre?bles abusos de F¨¨lix Millet i les acusacions de ser un instrument del finan?ament irregular de CiU. Inexplicablement, perqu¨¨ alg¨² hauria d'explicar-ho aviat, la resoluci¨® d'aquest cas encara est¨¤ pendent de judici per¨°, des de fa alguns anys, la seu de CDC est¨¤ cautelarment embargada pel jutge.

Aqu¨ª van comen?ar les sospites fundades. Per¨° ¨²ltimament, com ¨¦s sabut, les coses han empitjorat seriosament despr¨¦s de la confessi¨® de l'expresident Jordi Pujol el 25 de juliol passat. Els mitjans de comunicaci¨® catalans tendeixen a passar de puntetes sobre aquesta dada fonamental. Si voleu con¨¨ixer el seu abast pol¨ªtic, llegiu el recent llibre de Llu¨ªs Bassets La gran vergonya. Ascens i caiguda del mite de Jordi Pujol (editat en catal¨¤ i en castell¨¤ per Columna i Pen¨ªnsula, respectivament), un text extraordinari, imprescindible per entendre el que ha passat a la rebotiga durant els ¨²ltims 35 anys a Catalunya. ?s dif¨ªcil que aquest ascens i aquesta caiguda no arrosseguin un partit que durant anys no va ser res m¨¦s que la projecci¨® del seu l¨ªder m¨¤xim.

En un any tan electoral, no deixa de ser curi¨®s que aquests dos partits vulguin refundar-se sense gaireb¨¦ tenir temps per fer-ho. Encara que, per dir-ho tot clarament, el PSC pot comen?ar des d'ara mateix i a l'altre, a CiU, l'espera un calvari judicial fins al 27 de setembre. Fet i fet, el fam¨®s proc¨¦s, el proc¨¦s, ser¨¤ realitat per¨° amb un canvi de naturalesa: no ser¨¤ un proc¨¦s pol¨ªtic sin¨® judicial.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional