Estrena decorosa de ¡®Cinquanta ombres d¡¯en Grey¡¯ al cinema

Tot i que sembli incre?ble, en la llavor de la versi¨® cinematogr¨¤fica de Cinquanta ombres d'en Grey hi ha Persona, d'Ingmar Bergman. Cada actriu que feia la prova davant de la directora brit¨¤nica Sam Taylor-Johnson, prestigiosa artista i fot¨°grafa ¨Cencara que directora fins a aquest moment d'un ¨²nic llargmetratge, Nowhere boy, sobre The Beatles¨C, llegia quatre p¨¤gines d'un mon¨°leg d'aquesta obra mestra. Segons la cineasta, en declaracions pr¨¨vies a l'estrena, "aix¨ª sab¨ªem qui podia afrontar un complex viatge emocional¡±.

Aix¨°, ara com ara, no es veu a Cinquanta ombres d'en Grey, l'estrena mundial de la qual s'ha fet a la Berlinale poques hores abans del seu desembarcament en tot el planeta: Universal ha apostat per la data m¨¦s propera al dia de Sant Valent¨ª. Si de la trilogia de l'escriptora E.L. James, se n'han venut m¨¦s de 100 milions d'exemplars, en entrades anticipades de la pel¡¤l¨ªcula ja n'hi ha 4,5 milions d'adquirides, 180.000 de les quals, a Espanya, on es projectar¨¤ en m¨¦s de 850 sales. La pel¡¤l¨ªcula ha estat prohibida a Mal¨¤isia i Indon¨¨sia, i veurem si arriba als cinemes dels pa?sos del golf P¨¨rsic.

Tot el que s'ha dit t¨¦ sentit per entendre que Cinquanta ombres d'en Grey ¨¦s un negoci que mai no ha volgut ser art. El llibre ha suposat la primera experi¨¨ncia en el BDSM (bondage, o lligams, disciplina i dominaci¨®, submissi¨® i sadisme i masoquisme) per a moltes lectores ¨Cp¨²blic al qual va dirigit¨C, especialment als Estats Units, on no tenen precursors literaris com el marqu¨¨s de Sade en un erotisme que se surt dels c¨¤nons habituals. Anastasia Steele ¨¦s una estudiant de Literatura que entrevista el multimilionari de 27 anys Christian Grey per malaltia de la seva companya de pis, la que realment estudia Periodisme. Neix una l'espurna i Grey li ensenya els seus divertiments, li obre casa seva, que no el seu cor, perqu¨¨ Anastasia gaudeixi com ell. ?s a dir, la Ventafocs amb copets al cul.

Vista la pel¡¤l¨ªcula, qui surt m¨¦s ben parada del tr¨¤ngol ¨¦s la directora. Ha estat 18 mesos lligada a la pel¡¤l¨ªcula i ha suportat la pressi¨® de fer un treball escrutat per tot el m¨®n; ha sabut manejar la c¨¤mera i fer el que era necessari perqu¨¨ el paquet f¨ªlmic s'aguant¨¦s dempeus de forma decorosa; ha aguantat la inger¨¨ncia constant de l'estudi i de James ¨C¡°Ha estat dif¨ªcil; no dic que de vegades no fos ¨²til la seva pres¨¨ncia, per¨° en canvi, en d'altres va ser realment frustrant¡±, confessa a The Hollywood Reporter. Entre els seus films previs hi ha un curt, Death Valley (2006), en qu¨¨ toca el sexe de forma m¨¦s lliure i expl¨ªcita. Ara la cosa canvia: ¡°No he sentit que fos necessari ser gr¨¤fic. Quan veig pel¡¤l¨ªcules, l'erotisme ¨¦s una cosa que acaba amb penetraci¨®. En canvi, la part m¨¦s er¨°tica ¨¦s com s'arriba fins a aqu¨ª, i en aix¨° m'he centrat¡±. Nomena com a refer¨¨ncies Nou setmanes i mitja, La vida de Ad¨¨le i, sobretot, L'¨²ltim tango a Par¨ªs, ¡°per la profunda foscor de l'aventura¡±. De totes aquestes pel¡¤l¨ªcules, n'hi ha breus pinzellades en la pantalla.

I a m¨¦s Taylor-Johnson va apostar per Dakota Johnson. Si hi ha di¨¤legs risibles ¨¦s perqu¨¨ procedeixen de la novel¡¤la, no de la interpretaci¨® de la filla de Don Johnson i Melanie Griffith: per al m¨®n anglosax¨® el cognom de la protagonista revela com es pica l'ullet a la inspiradora d'aquestes trames que de tan lleugeres que s¨®n s'esvaeixen en l'aire: Danielle Steel, una Cor¨ªn Tellado nord-americana. Johnson va fer cre?bles els quatre folis de Persona i produeix veritat a la pantalla, a m¨¦s de liderar l'humor que m¨¦s s'agraeix durant el film. En canvi, Jamie Dornan com a dominador Grey no est¨¤ a l'altura: va entrar a ¨²ltima hora substituint Charlie Hunnam, que es va espantar davant el comprom¨ªs d'haver de filmar una trilogia i, per tant, carregar amb el personatge del mascle del segle XXI durant gaireb¨¦ una d¨¨cada. Tampoc no era el preferit de les greystes, que apostaven per Matt Bomer. Segons els rumors de Hollywood, la seva homosexualitat ¨Cmai amagada?¨C el va esborrar de la llista de candidats.

No hi ha pubis ¨Cper favor, aix¨° ¨¦s Hollywood¨C masculins i amb prou feines s'entreveu el femen¨ª. Desapareix el moment sexual del tamp¨®, una de les fites del primer volum. La pel¡¤l¨ªcula acaba en el mateix lloc que el llibre, i, almenys, de la cal¡¤ligrafia del film es pot dir que millora la basta narrativa de James. Per descomptat ¨¦s menys pujada de to que Nou setmanes i mitja, per¨° el segle XXI nord-americ¨¤ segueix navegant en aig¨¹es de l'¨¤mbit pol¨ªticament correcte. Dit aix¨°, es faran d'or.