El d¨¦u titola

Als qui roben fruita als horts, als nostres dies, els posen una den¨²ncia si els enxampen o, com a molt, els engeguen una perdigonada. A la Roma cl¨¤ssica, per contra, un furtador de fruita, verdures o hortalisses rebia c¨¤stigs molt ben determinats, d¡¯acord amb la condici¨® de la persona que robava: home gran, dona o jovenet.

Les dones robadores eren castigades amb una fututio ¡ªd¡¯aqu¨ª el catal¨¤ fotre, parent del joder castell¨¤¡ª, als homes adults els castigaven amb una irrumatio, ¨¦s a dir, amb l¡¯obligaci¨® del lladre de fer una mamadeta ¡ª?com ho he de dir, si no?¡ª al vigilant d¡¯hortes i jardins. Als joves, possiblement d¡¯acord amb una tradici¨® grega que va durar segles, se¡¯ls castigava amb una pedicatio, val a dir, una penetraci¨® per darrere.

Direu: ?¨¦s possible que un costum tan b¨¨stia pass¨¦s per davant de l¡¯exercici de la just¨ªcia, ja molt refinada al segle I, que ¨¦s el temps dels poemes que ens ocupen avui? Ho ¨¦s, perqu¨¨ parlem d¡¯un mite, lleugerament degradat, cert, que t¨¦ com a figura el d¨¦u Pr¨ªap, figura molt menor dins el Parn¨¤s de la mitologia llatina, a qui s¡¯atribu?a la vigil¨¤ncia de conreus, hortes i vergers. Segons que es diu, Pr¨ªap va n¨¦ixer a l¡¯Hel¡¤lespont, on era considerat fill de Dion¨ªs i d¡¯Afrodita, cosa que l¡¯agermana, de continent, amb la gresca i el vi, d¡¯una banda, i amb l¡¯amor i la lasc¨ªvia, de l¡¯altra. Com que la dea Hera va estar gelosa dels amors dels seus confrares, va fer que Pr¨ªap nasqu¨¦s com un ¨¦sser petit¨®, dotat, aix¨° s¨ª, d¡¯un membre que feia por i uns testicles que semblaven dos melons, paraula que encara s¡¯empra per designar els pits de les dones, per¨°, curiosament, no per designar els testicles, que mai no arriben a ser tan grossos, per molt que uns quants homes se¡¯n vanin.

Aquest d¨¦u podria ser d¡¯origen indoeuropeu ¡ªcom la llengua catalana, a fi de comptes!¡ª i se¡¯n troben refer¨¨ncies a partir del segle VI aC: tamb¨¦ hi ha poesia grega sobre el tema. El seu culte es va propagar a Gr¨¨cia a l¡¯¨¨poca alexandrina arran del prestigi de Dion¨ªs: entre el seguici del d¨¦u del ra?m i del vi hi havia els famosos silens, sempre luxuriosos, els s¨¤tirs, amb m¨¦s tirada a all¨° que avui dia hauria de dir-se¡¯n ¡°empaitament¡± i no ¡°assetjament¡±, que ¨¦s llenguatge de guerra ¡ª¡°el senyor Ramon empaita les criades, el senyor Ramon empaita tot el m¨®n¡±¡ª, i no hi mancava Pr¨ªap. Ruber hortorum custos ¨¦s anomenat en el primer poema de l¡¯antologia, que vol dir ¡°custodi vermell d¡¯horts i jardins¡±, essent l¡¯adjectiu vermell una al¡¤lusi¨® molt clara al color potent, vibrant, de la poncella de Pr¨ªap. Vegeu: Poemes priapeus, traducci¨® excel¡¤lent de Vict¨°ria Besc¨®s i Josep M. Hidalgo (Martorell, Adesiara, 2015), amb anotacions i un breu assaig introductori.

Jo, dels traductors, hauria extremat la brut¨ªcia dels poemes utilitzant m¨¦s sin¨°nims que titola o polla de la paraula llatina mentula, que ¨¦s penis en sentit barroer, encara que l¡¯empra Virgili i tot; per exemple: botifarra, carall, fava, glavi (molt rom¨¤), pixa o rave. Per¨° els traductors s¨®n fil¨°legs, i han fet b¨¦ moderant-se. Vet aqu¨ª una mostra del bell llenguatge emprat per ells: ¡°Vigila que no t¡¯agafi! Si t¡¯agafo, no et castigar¨¦ a bastonades, ni et ferir¨¦ cruelment amb la corba fal?: ser¨¤s penetrat per una verga tan grossa que creur¨¤s que el teu cul no ha tingut mai cap arruga¡± (Poema n¨²m. 11).

Tota la hist¨°ria liter¨¤ria del m¨®n posseeix aquests dos registres: les coses serioses i els versos bruts. Mireu, si no, la producci¨® v¨¤ria dels mateixos grecs, la present antologia llatina, les can?ons dels goliards medievals, Quevedo, que va escriure un elogi de l¡¯anus, Rabelais, l¡¯Aret¨ª o il Baffo, italians, bruts on n¡¯hi hagi hagut, el Rector de Vallfogona ¡ªparent de G¨®ngora, a vegades, per¨° tamb¨¦ exponent de la poesia m¨¦s porca a Catalunya, pa¨ªs amb especial predilecci¨® per les marranades escrites, orals i anals (els pets, els caganers)¡ª, Verlaine ¡ªque va escriure, amb Rimbaud, un poema ad maiorem gloriam del forat del cul¡ª, Pitarra, i tutti quanti.

Per acabar: si visiteu les ru?nes d¡¯Emp¨²ries, mireu per la part de fora un portal de pedra de la muralla romana, i hi veureu, a la dreta, a l¡¯altura dels ulls, un baix relleu, ben expl¨ªcit, amb un batall i dues castanyes que fan basarda.

?