Fabi¨¢n no va morir de mort natural

La ciutat est¨¤ plena de silencis. Llacunes que romanen tranquil¡¤les enmig del tumult diari. La vida segueix. Ning¨² no va veure res. Ning¨² no va sentir res. A sota, al fons d'aquestes aig¨¹es, en la intimitat del barri, el fang adopta la forma de murmuris i rumors. Paraules dites en veu baixa. A les cuines de les cases del carrer del Angelillo, a les petites estances d'aquest ve?nat de blocs de ma¨® vist a Vallecas. Tots es coneixen, tots ho sabien: ¡°A Fabi¨¢n el van matar, no va morir de mort natural¡±.

Els fets van passar el 16 de novembre, per¨° la policia no els va aclarir fins al 7 de gener. Llavors el fang havia arribat a la superf¨ªcie i les aig¨¹es ja eren t¨¨rboles. Aquest ¨¦s un relat de barri madrileny constru?t amb ciments de perif¨¨ria, acostumat a la frase feta que ¡°els draps bruts es renten a casa¡± ¡ªo no es renten¡ª. Una hist¨°ria de mort als marges, sempre fugissers, de la ciutat.

Tenia els llavis morats, per¨° estava calent, havia plorat

Aquell diumenge Fabi¨¢n Dario Cueva Valarezo, de 20 anys, havia estat cuidant el seu germ¨¤ petit al mat¨ª i havia dinat a casa. Despr¨¦s es va estirar al sof¨¤ sobre les cames de la Margori, la seva mare, una dona equatoriana de 43 anys llicenciada en Magisteri a l'Equador i que despr¨¦s de portar al m¨®n el seu primer fill va buscar fortuna a Espanya. Avui treballa d'ajudant al menjador de l'escola Nostra Senyora de Loreto de Vallecas, on Fabi¨¢n va estudiar fins a tercer de l'ESO i on ho fa ara el seu segon fill, l'Aitor, de nou anys, fruit d'un segon matrimoni. Tot transcorria amb normalitat i amb els problemes propis de la vida: un divorci en curs, una hipoteca que fa mesos que no es paga¡­ ¡°Trobarem la manera, no et preocupis¡±, li va dir en Fabi¨¢n a la mare mentre xatejava per WhatsApp amb la seva xicota i els seus amics. Cap a les cinc va quedar amb ells i va sortir a fer un volt. ¡°Quinze o vint minuts m¨¦s tard¡± ¡ªrecorda la Margori¡ª estranyament ja havia tornat.

¡ªT'has deixat alguna cosa, fill? ¡ªva preguntar ella.

¡ªNo, els meus amics volen anar a entrenar-se, per¨° jo estic cansat. Em ficar¨¦ al llit i dormir¨¦ una estona ¡ªva respondre el noi, passant de llarg i entrant a la seva habitaci¨®.

No va tornar a despertar-se mai.

Cap a dos quarts de nou l'Aitor va anar a avisar-lo per sopar. Es va enfilar a la llitera, malgrat que sabia que al seu germ¨¤ gran no li agradava que ho fes i, en veure que no reaccionava, li va treure l'edred¨®. Va pensar que li estava fent una broma, per¨° va cridar la Margori. Ella va pensar el mateix, fins que va pujar i va girar el cos del seu fill, mort.

L¡¯informe del metge forense assenyalava: ¡°Contusi¨® occipital¡±

¡°Tenia els llavis morats, per¨° estava calent, havia plorat, el seu coix¨ª estava xop de ll¨¤grimes, per¨° ni una gota de sang, res estrany¡±, explica immersa en la commoci¨®.

La hist¨¨ria es va apoderar d'aquesta mare desesperada, incapa? d'assumir el que veien els seus ulls. Va cridar la seva ve?na. I aquesta, el seu marit. I aquest, el Samur. Van arribar els serveis d'emerg¨¨ncies: ¡°Ho sento, senyora, el seu fill fa aproximadament una hora que ¨¦s mort¡±. Li van preguntar si hi havia algun antecedent de cardiopatia en la fam¨ªlia. No n'hi havia. Despr¨¦s van esperar que el metge forense autoritz¨¦s l'aixecament del cad¨¤ver. L'endem¨¤, una vegada feta l'aut¨°psia d'ofici ¡ªperqu¨¨ el sanitari d'emerg¨¨ncies no va signar una mort natural¡ª, en Fabi¨¢n va ser incinerat. Tots, inclosa la seva mare, el van acomiadar creient que havia mort ¡°d'un atac de cor¡±.

¡°Per¨° el meu Fabi era esportista, s'estava preparant per ser entrenador personal, feia Parkour ¡ªrecorregut de salts de carrer de risc¡ª, era molt ¨¤gil¡­¡±. Passaven els dies, les setmanes. I el ress¨° d'aquestes paraules pronunciades en veu baixa a les cuines del ve?nat traspassava les parets.

Les preguntes de la policia van remoure el fang: ¡°El van apallissar¡±

Uns policies de pais¨¤ es van presentar a la casa i li van parlar del ¡°cop que tenia el nen al cap¡±. Al cap d'uns dies, la Margori es va plantar al jutjat per demanar l'informe de l'aut¨°psia del seu fill. Va pensar que li donarien un sobre i que ella l'obriria a casa, acompanyada de la seva ve?na. No obstant aix¨°, el secretari judicial li va preguntar per qu¨¨ no s'havia presentat per declarar el dia anterior. Ella no entenia res: ¡°Per qu¨¨ havia de fer-ho? Ning¨² no m'ha trucat¡±, va respondre. Aix¨ª va ser com es va assabentar que el cas del seu fill s'estava investigant com un homicidi.

L'informe forense assenyalava ¡°una contusi¨® occipital amb sagnat¡± i la jutgessa del jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 46 apel¡¤lava a les indagacions policials perqu¨¨ de l'aut¨°psia calia ¡°entendre que la contusi¨® havia contribu?t de forma directa a la mort d'en Fabi¨¢n¡±.

El 7 de gener dos agents es van presentar a la perruqueria de la mare d'?.S. i se'l van endur detingut: 1,90 d'al?ada i 19 anys, el ve¨ª del portal de davant, el que ¡°li deia negre de merda¡± ¡ªrecorden amics d'en Fabi¨¢n¡ª, el que ¡°un dia el va apuntar amb un punter l¨¤ser des de la finestra i el va instar a pujar a casa seva¡± ¡ªsegons declaracions de testimonis¡ª, amb el qual ¡°en una ocasi¨® en Fabi¨¢n li va pegar per defensar el nom de la seva mare¡± ¡ªrecorda la Margori.

El presumpte culpable, detingut, va recon¨¨ixer haver pegat a la v¨ªctima

Les preguntes dels policies, porta a porta, van remoure el fang: ¡°El van apallissar¡±, ¡°diuen que alg¨² el va pegar¡±. Fins que van arribar a un testimoni ¡ª¡°protegit¡±¡ª dels fets. Un noi que passava per all¨¤ amb la moto i que actualment ¡°¨¦s a la pres¨® per complicitat en un altre delicte¡±. Va ser ell qui va veure l'agressi¨®: ¡°Li va trepitjar el cap al terra¡±, va declarar. Va ser ell qui va portar en Fabi¨¢n fins a casa seva, a escasses illes d'all¨¤. Qui li va suggerir que an¨¦s al metge. Qui el va deixar all¨¤ malferit, abans que entr¨¦s per la porta i se n'an¨¦s directament a la seva habitaci¨®.

?.S, ¡°nervi¨®s¡± quan va anar a comissaria, no va voler declarar. La seva mare va acabar per baixar a parlar amb els ve?ns del bloc: ¡°Segur que va ser un accident, un mal cop, diuen que va ser un atac de cor¡­¡±, expliquen que els va dir. Avui ?.S. ¡ª¡°que va recon¨¨ixer davant el jutge haver pegat a en Fabi¨¢n per¨° va assegurar que van tenir convulsions perqu¨¨ va topar amb una vorada¡±¡ª continua passejant pel ve?nat, tot i que ¡ªasseguren¡ª ¡°abaixa la mirada¡± en les trobades fortu?tes. Est¨¤ a l'espera de judici per un presumpte ¡°homicidi imprudent¡±, del qual ning¨² no va parlar ¡°per por¡±, per l'omert¨¤ del barri.