Crist¨®bal Col¨®n: ¡°Hi ha una realitat inq¨¹estionable: el m¨®n no funciona¡±

Crist¨®bal Col¨®n est¨¤ conven?ut que fa el millor iogurt del m¨®n. I ho aconsegueix gr¨¤cies a 280 persones i 422 vaques. Ho fa des del 1982 a la Garrotxa. Crist¨®bal Col¨®n (Zuera, Zaragoza, 1949) ¨¦s el fundador, al costat de la seva dona Carme Jord¨¤ Pluj¨¤ ¡ªdirectora assistencial¡ª, de La Fageda, una cooperativa amb 168 empleats que tenen alguna discapacitat ps¨ªquica i/o trastorn mental greu. Els seus iogurts, ara tamb¨¦ melmelades i gelats, nom¨¦s es venen a Catalunya. No han volgut cr¨¦ixer mai. I sobretot no volen deixar el paisatge de la Fageda d¡¯en Jord¨¤. Al despatx d'aquest psic¨°leg cl¨ªnic hi ha una taula de fusta, una cafetera i un enorme finestral amb vista als estables on les vaques descansen... i treballen. Escolten m¨²sica cl¨¤ssica: Vivaldi i Bach, entre d'altres, de nou del mat¨ª a sis de la tarda. Trenta-dos anys despr¨¦s, Col¨®n diu que arriba el moment de retirar-se i donar pas a noves generacions. Ho vol fer b¨¦ i a poc a poc.

Pregunta. Crist¨®bal Col¨®n se'n va de La Fageda?

Resposta. No me'n vaig immediatament. Estem fent un pla d'inversions molt important. Renovem els mitjans f¨ªsics per al proper per¨ªode del projecte, que no s¨¦ si seran 20 o 30 anys. Estem elaborant un pla perqu¨¨ La Fageda pugui continuar funcionant correctament sense la pres¨¨ncia dels fundadors, parlo de mi i de la meva dona.

El plantejament ¨¦s que la successi¨® surti de dins

P. En qu¨¨ consisteix el pla?

R. Volem fer un diagn¨°stic prec¨ªs dels llocs clau i fer un pla de formaci¨® perqu¨¨ en un termini de cinc anys hi hagi una terna o quaterna de persones que estiguin prou formades i amb el perfil adequat perqu¨¨ un d'ells pugui ser el l¨ªder del projecte. Haurem de crear una estructura particular buscant la menys dolenta de les solucions. El plantejament ¨¦s que la successi¨® surti de dins. La inversi¨® en totxo ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que en persones. La idea ¨¦s deixar l'estructura f¨ªsica i d'organitzaci¨® adequada per a la propera etapa.

P. Ha entrat un fons de capital de risc?

R. No. Hem mantingut converses amb el fons de capital de risc Meridia, concretament amb el seu fons de capital social, per¨° les inversions actuals les hem finan?at amb un pool bancari. El fet que parlem amb Meridia Capital no ¨¦s perqu¨¨ necessitem un fons de capital de risc per finan?ar-nos ¨¦s perqu¨¨ a Meridia Capital li interessa invertir.

P. La Fageda ¨¦s un projecte rendible?

R. Des del principi ten¨ªem clar que ho havia de ser. Som un projecte social la bastida del qual ¨¦s una empresa. Per a nosaltres l'empresa, els diners, s¨®n un mitj¨¤ i no la fi. Volem que la gent recuperi la seva dignitat i la seva autoestima. El treball ¨¦s una eina poderosa per tenir un lloc en aquest m¨®n. No hi ha treball si no hi ha empresa i no hi ha empresa si no fas coses ¨²tils.

P. La crisi ha deixat m¨¦s de 5,4 milions d'aturats a Espanya. Com els ha afectat?

R. Per a nosaltres el m¨¦s dif¨ªcil va ser comen?ar, els primers sis anys van ser molt durs. Vam arrencar el projecte a l'inrev¨¦s: no ten¨ªem un duro, no sab¨ªem fer res, ven¨ªem d'estar al manicomi. Nom¨¦s sab¨ªem que vol¨ªem muntar una empresa. Quan va arribar aquesta crisi van passar dues coses: estem en el sector de l'alimentaci¨®, que ha patit menys, i a m¨¦s la immensa majoria dels nostres consumidors no estava a l'atur.

P. Per qu¨¨ La Fageda ¨¦s una mica m¨¦s que una marca de iogurts?

R. ?s el resultat d'una posici¨® honesta. Quan vam comen?ar a fer iogurts ten¨ªem molt clar que no vol¨ªem fer ¨²s de la condici¨® existencial dels nostres treballadors com a argument de venda. Creiem que ¨¦s un argument poc atractiu: ¡®Doni aquest iogurt al seu fill que el fan persones amb malalties mentals a la Garrotxa¡¯. El que ¨¦s important per a nosaltres ¨¦s el valor del treball: una persona amb una discapacitat intel¡¤lectual t¨¦ un percepci¨® de si mateix poc constructiva. A m¨¦s el seu entorn afavoreix aquesta infravaloraci¨®. Aqu¨ª treballem persones amb capacitats diferents i el nostre objectiu ¨¦s obtenir la brillantor de les persones. Tots som capa?os d'alguna cosa, per¨° no tots servim per al mateix. Ten¨ªem clar que vol¨ªem fer el millor iogurt del m¨®n. No amaguem qui som. La nostra marca ¨¦s el resultat d'una posici¨® honesta davant de nosaltres mateixos, no caiem en l'autoll¨¤stima. A la gent li diem que ens esforcem a fer el millor iogurt del m¨®n. No ens n'avergonyim, convidem la gent a visitar-nos i els ensenyem la cuina.

P. Tot sembla molt f¨¤cil. Alguna vegada ha tingut ganes de tornar al manicomi?

R. No. Aquesta ha estat precisament la palanca que explica la perseveran?a que hem hagut de posar en pr¨¤ctica tots aquests anys. L'¨²nica cosa que ten¨ªem clara ¨¦s que no pod¨ªem tornar al manicomi. Anar cap enrere era l'¨²nica cosa que no pod¨ªem fer. I aix¨° que ens hem equivocat moltes vegades.

P. A m¨¦s dels iogurts, gelats i melmelades. Com estan funcionant?

Hem hagut d'aprendre a fer gelats, per¨° des de l'any passat per primera vegada estem molt contents. Ens ha costat tres anys aprendre'n

R. Vam cometre un error en quedar-nos la f¨¤brica de Badalona, la vam tancar i la vam portar a la Garrotxa. Hem hagut d'aprendre a fer gelats, per¨° des de l'any passat per primera vegada estem molt contents. Ens ha costat tres anys aprendre'n. D'altra banda, en el cas de les melmelades, hem pogut lligar el fet de conrear coses amb la transformaci¨®. ?s el mateix proc¨¦s que vam fer amb les vaques.

P. Granja Armengol ¨¦s el seu principal competidor ara mateix?

R. ?s un altre model de negoci. Ells s'han convertit en botiguers, munten la seva botiga amb els productes. Nosaltres nom¨¦s fem iogurts, una cosa ¨¦s fer un producte i una altra vendre'l. Nosaltres som fabricadors del millor iogurt del m¨®n i despr¨¦s n'hi ha d'haver un altre que es dediqui a la distribuci¨®.

P. Com veu la moda de la responsabilitat social corporativa?

R. Hi ha una realitat inq¨¹estionable: el m¨®n no funciona i la gent se n'adona. Un 1% de la poblaci¨® mundial acapara el 99% de la riquesa. Si no vols enganyar-te a tu mateix, comproves que el sistema no funciona. I apareix un corrent per obrir una aixeta per ajudar la gent i hi ha persones honrades amb diners que s¨ª que est¨¤ fent les coses b¨¦. Jo no conec Bill Gates, per¨° destina un munt de diners a fer coses bones. Despr¨¦s hi ha els cretins, els dolents, que converteixen aix¨° en una mica de benefici i fan el m¨¤rqueting social. Per¨° de cretins sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haur¨¤. L'¨²nica cosa que cal fer ¨¦s treure'ls els cal?otets i ensenyar les seves vergonyes.

P. Qu¨¨ far¨¤ Crist¨®bal Col¨®n quan es retiri?

R. Preparar-me per morir. Mort certa, moment incert. Tinc 65 anys, et parlo d'un per¨ªode de cinc o sis anys, en tindr¨¦ 71, i en tot cas la vellesa ¨¦s una etapa misteriosa i il¡¤lusionant. Vull preparar-me per a la vellesa.