Doble ant¨ªdot pol¨ªtic

En l¡¯era de la comunicaci¨® constreta pels 140 car¨¤cters i en temps d¡¯una pol¨ªtica marcada pel m¨¤rqueting i l¡¯espectacle audiovisual, reconforta constatar que un editor i un llibre modestos encara s¨®n capa?os de generar i transmetre la reflexi¨® de dues persones amb coses interessants a dir. Desigual i a voltes repetitiva, la llarga conversa que l¡¯arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itziar Gonz¨¢lez (Barcelona, 1967) i el doctor en Ci¨¨ncies Ambientals Iago Otero (Terrassa, 1981) mantenen per a l¡¯editor Ton Barnils a Revoltes ¨¦s un bon punt de partida per repensar la pol¨ªtica des de la proximitat o el ¡°quil¨°metre zero¡± (Gonz¨¢lez dixit).

En forma de di¨¤leg intergeneracional entre dos activistes i des de la seva experi¨¨ncia a Barcelona (i Christiania), Matadepera, Sant Celoni, Cervera de la Marenda i Berl¨ªn ¡ªon mantenen les converses, entre novembre de 2013 i gener de 2014¡ª, Revoltes no ¨¦s el pamflet que podria esperar-se d¡¯un t¨ªtol equ¨ªvoc i extret d¡¯una evocaci¨® mitificada de la Catalunya republicana i anarquista. El llibre amaga un interessant retrat autobiogr¨¤fic de Gonz¨¢lez sota una f¨®rmula que, certament, no ¨¦s nova, i que s¡¯insereix en la millor tradici¨® dels Di¨¤legs a Barcelona oberts el 1983 per Xavier Febr¨¦s a l¡¯editorial Laia. Els continguts de les converses, sense aportar cap revelaci¨®, s¨ª que fan reflexionar. Sobretot pel que suposen de contrast entre les cultures pol¨ªtiques de l¡¯arquitecta i del seu pare, el catedr¨¤tic de Dret Constitucional Jos¨¦ Antonio Gonz¨¢lez Casanova; i entre l¡¯urbanista (i urbanita) exregidora independent (i dissident) del PSC i un jove af¨ª a la CUP com Otero, de pulsi¨® neorural i desvetllat a la pol¨ªtica per l¡¯ecologisme, l¡¯independentisme i el 15-M.

Sens dubte, el millor ¨¦s l¡¯exercici de mem¨°ria que fa Gonz¨¢lez. Com la descarnada descripci¨® del funcionament de Ciutat Vella i de la corrupci¨® a Barcelona. Ella parla des de l¡¯autoritat d¡¯haver dimitit de regidora per denunciar la conniv¨¨ncia pol¨ªtica amb el ¡°g¨¤ngster¡± F¨¨lix Millet i ¡°amb grans h¨°ldings criminals internacionals, empreses importants que col¡¤laboren amb l¡¯Ajuntament de Barcelona¡±. No obstant aix¨°, hi ha m¨¦s serenitat que sensacionalisme en qui afirma: ¡°Com a subjecte pol¨ªtic comprom¨¨s, vaig n¨¦ixer quan vaig dimitir. Fins aleshores, era la continu?tat de la hist¨°ria del meu pare¡±. I del seu pare ¡ªmarxista i cristi¨¤, federalista i padr¨ª del PSC i la Constituci¨®¡ª ella es reconeix com a filla i, alhora, ¡°ant¨ªdot¡± forjat per ell (no mata el pare, per tant) contra la deriva dels socialistes catalans i l¡¯Espanya constitucional.

Igualment ant¨ªdot ¨¦s Gonz¨¢lez amb relaci¨® a Otero i l¡¯adamisme de la nova pol¨ªtica que exemplifica el jove universitari. Curiosament, ¨¦s ell qui defensa l¡¯eix esquerra-dreta davant d¡¯una arquitecta ¡°postcapitalista¡± i m¨¦s ¡°partid¨¤ria de fer un discurs d¡¯elits i majoria social¡±. Per¨°, en ess¨¨ncia, ¨¦s la impulsora del Parlament Ciutad¨¤ i de l¡¯Institut Cartogr¨¤fic de la Revolta qui fa tocar de peus a terra i aposta m¨¦s pel consens que pels antagonismes en el model de ciutat, el sobiranisme, la participaci¨® democr¨¤tica... ¡°No es pot supeditar la complexitat dels moviments socials a la consulta d¡¯autodeterminaci¨®¡± ni menystenir, per pervertida que estigui, la democr¨¤cia representativa. Ho diu qui sentencia: ¡°La Barcelona d¡¯avui no ¨¦s culpa de ni ¨¦s gr¨¤cies als governs de la ciutat, ni el franquista, ni el socialista ni el convergent. ?s el resultat de les interaccions entre els interessos privats i les lluites col¡¤lectives¡±. Vet aqu¨ª dosis d¡¯ant¨ªdot de doble ¨²s servides per qui ¨¦s una baula (perduda?) entre la rebel¡¤lia progre antifranquista i la revolta, en marxa des del 15-M i els 11-S, que impugna la transici¨®.