Sense rumb i dividit

?s una cosa que Espanya no es pot permetre, deia la presidenta de la Junta d'Andalusia en els dies previs a l'¨²ltim congr¨¦s celebrat pel seu partit: que el PSOE no tingui rumb i que segueixi dividit, la doble her¨¨ncia del futur secretari general dels dos anys que, en opini¨® de Susana D¨ªaz, no havien estat bons per al seu partit. Mentir¨ªem, va afegir, si digu¨¦ssim que no hi ha hagut enfrontaments i divisions en el partit, mentida in¨²til ja que aquests eren evidents des que Felipe Gonz¨¢lez i Alfonso Guerra van protagonitzar, en la d¨¨cada de 1990, la primera escissi¨® a la c¨²pula, nom¨¦s mig liquidada amb la ren¨²ncia de tots dos a repetir mandats, fins que Alfredo P¨¦rez Rubalcaba va ocupar la secretaria general en un congr¨¦s caracteritzat per la divisi¨® en dues meitats d'un partit incapa? de guarir les ferides de la seva ¨²ltima i inapel¡¤lable derrota.

No es tractava ¨²nicament de divisions; hi havia tamb¨¦, i de quina manera, la falta de rumb: el partit i la seva pol¨ªtica havien quedat desdibuixats i mancats d'ancoratges s¨°lids a partir d'aquella nit de maig de 2010 en la qual va naufragar el segon projecte de govern engegat pel PSOE des de la seva arribada al poder el 1982. El primer, presidit per Felipe Gonz¨¢lez, havia esgotat l'impuls i el contingut en la batejada com la dol?a derrota de 1996, complint el dest¨ª que semblava condemnar la socialdemocr¨¤cia a la desaparici¨® de l'escena europea davant l'auge d'un neoliberalisme autoritari, d'origen angloameric¨¤, personificat aqu¨ª per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. L'agonia final d'aquest primer cicle de la socialdemocr¨¤cia espanyola havia tingut lloc tamb¨¦ enmig d'enfrontaments i divisions, provocades aquesta vegada, no per una escissi¨® a la c¨²pula sin¨® per la introducci¨® d'eleccions prim¨¤ries per optar a la presid¨¨ncia del govern, que contra les previsions de Ferraz, van donar el triomf a l'aspirant Josep Borrell, enfront del secretari general, Joaqu¨ªn Almunia. El resultat d'aquests quatre anys err¨¤tics (1996-2000) va ser, pel que fa a la pol¨ªtica, una p¨¨rdua de rumb, i org¨¤nicament, el despla?ament de poder de la comissi¨® executiva cap als barons territorials, que van investir el secretari general com a candidat a la presid¨¨ncia del govern malgrat la seva derrota en eleccions prim¨¤ries.

Es va iniciar aix¨ª una l¨ªnia de fractura?potencial entre l'executiva federal en declivi i les executives territorials en auge, fins que un diputat encara verd, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, va saltar de la preemin¨¨ncia entre semblants a cap de fila d'un grup congregat amb l'etiqueta de Nova Via per entrar a la baralla pel tron vacant. M¨¦s per fortuna que per virtut, Zapatero va aconseguir arrambar amb tot en un congr¨¦s que es far¨¤ c¨¨lebre per la conflu¨¨ncia en la seva persona, que havia rebut les benediccions de Pasqual Maragall, d'un n¨²mero suficient, per¨° ni un de m¨¦s, de vots procedents de la facci¨® liderada per Alfonso Guerra, coses de la pol¨ªtica. Situat per sobre de la confusi¨®, sense deutes amb cap de les dues grans faccions que havien anat protagonitzant les lluites internes, Zapatero es va presentar com una persona a qui el passat no el condicionava "gens" i que en lloc de dedicar-se a "repassar el que havia passat" pretenia "liderar la modernitat". Espanya podia prescindir del que el nou secretari, que havia presumit d'haver parlat quatre vegades amb Gonz¨¢lez, va definir com a "mitologia del felipisme", perqu¨¨ aix¨°, en pol¨ªtica, era dolent.

Les divisions continuen, si no a la c¨²pula, entre la c¨²pula i alguna organitzaci¨® territorial

Aquestes coses, que es van dir el mar? del 2000, no deixaven de tenir la seva gr¨¤cia i atractiu. ?s una malaventura?reiterada dels nostres presidents de govern que els seus successors es presentin nets, com volent sacsejar-se de damunt l'her¨¨ncia rebuda. Militants i electors havien quedat farts de lluites intestines i calia marcar un nou comen?ament, aquesta temptaci¨® ad¨¤mica que impedeix alimentar tradicions?s¨°lides davant l'expectativa de dies pl¨¤cids. Zapatero ho va intentar des de la seva irrupci¨® a escena i ho va confirmar quan, per un nou cop de sort i sense necessitat de convocar eleccions prim¨¤ries, el govern va arribar a les seves mans. Per continuar una pol¨ªtica socialdem¨°crata? Ca!; ell tenia dots de fundador i de la mateixa manera que va posar fi a la lluita de faccions saltant-hi per sobre, pretenia superar els referents socialdem¨°crates dels liquidats trenta anys gloriosos, inaugurant un republicanisme de ciutadans que convertiria el PSOE en "avantguarda de la modernitat".

Des d'una estricta paritat de g¨¨nere al govern, passant per la dona embarassada revisant tropes en formaci¨® i el matrimoni entre homosexuals, fins a les converses per aconseguir la pau amb l'organitzaci¨® terrorista ETA o enviar "Naci¨®" al magma dels conceptes discutibles, de les paraules sense pes, tot era i havia de sonar a nou, tot era inaugural. Espanya, societat moderna, plet¨°rica de joventut i energia, era tamb¨¦ plural i, a sobre, rica, m¨¦s que It¨¤lia, com Fran?a, a punt de superar Alemanya. La prova? A Espanya, a m¨¦s a m¨¦s de nous estatuts, de xecs nad¨® i de la deducci¨® de 400 euros a l'IRPF, s'edificaven cada any tants habitatges com en aquests tres pa?sos junts.

I aix¨ª cavalquem durant diversos anys sobre la bombolla immobili¨¤ria a la qual s'havia referit pel seu nom el mateix Zapatero l'octubre de 2002 quan va expressar la seva gran preocupaci¨® perqu¨¨ "si comen?a a dissoldre's, la repercussi¨® pot ser molt forta per a l'economia, el sistema financer i per a les fam¨ªlies". A Zapatero li resultava ins¨°lit que el govern del PP fes tres anys que mir¨¦s aquesta situaci¨® sense fer res per evitar un desastre assegurat. Ell tampoc va fer res i la bombolla no es va dissoldre, va esclatar, com sol passar amb les bombolles quan es bufa amb for?a perqu¨¨ segueixin inflant-se. I amb l'esclat va desapar¨¨ixer la modernitat i es va esfumar el republicanisme. Zapatero va emmudir: el seu discurs davant el Congr¨¦s va mostrar, amb el desconcert dels seus seguidors ¡ªentre ells un bon nombre d'escriptors i artistes que li havien ballat l'aigua als ulls en plataformes i altres gresques teatrals¡ª i desesperaci¨® dels seus lleials, que el fundador del nou socialisme s'havia convertit en mer transmissor de la pol¨ªtica dictada des de Brussel¡¤les. Una altra vegada el PSOE sense rumb, per¨° ara, m¨¦s que dividit, fragmentat, trencat a trossos.

Intel¡¤ligent i astut, el seu successor, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba, no havia estat mai un l¨ªder pol¨ªtic, que no ¨¦s ben b¨¦ un pol¨ªtic capa?, tal com ell ho va ser en dirigir la lluita contra ETA despr¨¦s de la voladura del pret¨¨s proc¨¦s de pau. Triat secretari general enfrontat a Carme Chac¨®n, hereva malgrat tot de Zapatero, es va dedicar a retornar al PSOE una identitat que l'alluny¨¦s de la ret¨°rica buida postmoderna i restabl¨ªs la seva hist¨°rica personalitat socialdem¨°crata per afrontar amb altres propostes la devastaci¨® provocada per les pol¨ªtiques d'una mal anomenada austeritat ¡ªen realitat: pol¨ªtiques d'empobriment de salaris i de b¨¦ns p¨²blics de les capes mitjanes i mitjanes-baixes de la societat¡ª alhora que intentava posar remei, amb una proposta federal, a les divisions causades en el partit germ¨¤ de Catalunya per la deriva?creixent independentista. Per¨°, malgrat la feina s¨°lida culminada en la Confer¨¨ncia Pol¨ªtica de 2013 i d'haver rebaixat les tensions aixecades per la desgraciada sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'estatut catal¨¤ ¡ªels efectes pol¨ªtics del qual, havia assegurat Zapatero, serien limitats i no durarien "m¨¦s d'unes setmanes"¡ª, el PSOE va sortir molt malparat de les europees i Rubalcaba va haver de prendre el cam¨ª a casa despr¨¦s de convocar, per vegada primera en la hist¨°ria del socialisme espanyol, unes eleccions prim¨¤ries per designar el nou secretari general que, en tot cas, hauria de ser confirmat per un congr¨¦s extraordinari.

El procediment, destinat a acumular a la c¨²pula totes les legitimitats democr¨¤tiques i org¨¤niques possibles, va donar com resultat la recomposici¨® formal de la unitat del partit en la persona del seu nou secretari general, Pedro S¨¢nchez. Tanmateix, i com han posat en relleu els passos endavant i enrere de la presidenta d'Andalusia, la ins¨°lita i fulminant destituci¨® d'un secretari general triat com cal, el de Madrid, i certes maniobres en una mitja foscor, les divisions continuen, si no a la c¨²pula, entre la c¨²pula i alguna organitzaci¨® territorial. En aquestes condicions, ser¨¤ dif¨ªcil trobar el rumb que acabi per retornar al PSOE la confian?a del seu electorat i, m¨¦s dif¨ªcil encara, atreure nous votants. I llavors, dividit i sense rumb, el partit que es va presentar com a vertebrador d'Espanya, va impulsar la seva integraci¨® a Europa i va governar durant 21 dels 37 anys de democr¨¤cia, seguir¨¤ caient per la pendent que porta a una decad¨¨ncia irreversible.