En defensa d¡¯Uma

Encara caldejava l'esc¨¤ndol Ren¨¦e Zellweger i el seu canvi de cara per causes tan naturals com ¡°dormir m¨¦s i pensar en positiu¡±, quan aquesta setmana s'han tornat a revolucionar les hordes tuiteres amb la transformaci¨® d'Uma Thurman. Que si aquesta no ¨¦s la meva Uma, que me l'han canviat, i el m¨°bil traient fum amb les fotos de l'abans i el despr¨¦s.

L'abans, amb una foto de C¨¦cile de Volanges a?Les amistats perilloses. I el despr¨¦s, la cara d'una dona amb dos divorcis, tres fills i m¨¦s de mig centenar de pel¡¤l¨ªcules al darrere. I que s¨ª, que es fa els seus arrenjaments per tractar de minimitzar els esvorancs que el temps i els cada vegada m¨¦s escassos papers interessants deixen al passad¨ªs de la cara de les estrelles. Encara que aquesta vegada semblava que en comptes d'una capa de pintura, a la cara d'Uma n'hi haguessin donat dues. Que al final va resultar ser aix¨ª: un maquillatge tan poc afavoridor que va fer saltar totes les alarmes.

Aquesta onada d'indignaci¨® pel fet que Uma Thurman s'hagu¨¦s atrevit a retocar un rostre tan bell no deixa de ser curiosa, ja que ara mateix no hi ha en tot Hollywood una actriu de m¨¦s de 40 anys que no ho faci. De deb¨°. I que no surti ning¨² amb el conte de Meryl Streep, perqu¨¨ sempre hi ha excepcions; n'hi ha una que pot, perqu¨¨ col¡¤lecciona Oscars com si fossin cromos. I ja est¨¤. De Meryl cap avall?totes?acaben caient. To-tes.

Potser per aix¨°, quan alguna de les que resistia, orgullosa de la seva entrecella fer¨¦stega, sembla caure, hi ha una esp¨¨cie de decepci¨® general. Un "Ohhhhhh¡­ Per qu¨¨? Per qu¨¨ tu tamb¨¦, Uma Thurman? No n'has apr¨¨s de Meg Ryan i de Melanie Griffith? ?s que no has vist com est¨¤ Nicole Kidman, que era tan bona actriu? Mira-la ara, com a Grace de M¨®naco, una nina sense expressi¨®¡­ No saps que les injeccions a la cara les carrega el diable?" No hi ha dia que no esmorzem amb?deu famoses i els seus desastres, i una foto de Donatella Versace que treu les ganes de fer-se l'smokey eye!

Veient aquests exemples, ¨¦s l¨°gic preguntar-se per qu¨¨ dones universalment reconegudes com a belleses s'arrisquen a alterar la seva expressi¨® i les seves faccions per aconseguir uns anys m¨¦s de joventut. I sabent, com saben, que el preu que s'ha de pagar per un rostre sense arrugues moltes vegades exigeix renunciar al que les ha convertit en el que s¨®n. Una cara especial.

El s¨²mmum del mal resultat de certs retocs, ¨¦s, quan a m¨¦s de deixar-se la pell en el quir¨°fan

¨Cliteralment¨C es perden els papers, tamb¨¦ literalment. ?s el cas de Ren¨¦e Zellweger. Dif¨ªcilment pot encarnar Bridget Jones en la tercera part que es prepara perqu¨¨ ja no s'assembla gens a Bridget Jones. Potser a la germana amb cara d'ensurt de Bridget Jones? El cinema no funciona aix¨ª.

Si el Porsche era l'ant¨ªdot mascul¨ª

¡ªd'alt nivell¡ª contra els primers s¨ªmptomes de la middle age crisi, els retocs est¨¨tics s'han convertit en el pas del Rubic¨® de moltes dones. I una decisi¨® que pren una import¨¤ncia?especial?quan es tracta d'actrius els rostres de les quals tot el planeta coneix a la perfecci¨®.

Tiranitzades per la fotografia a m¨¤xim zoom i els comentaris dels f¨°rums, cal molta fortalesa per no sucumbir a les temptacions que fan m¨¦s f¨¤cil la vida amb Photoshop. Ni una arruga en les portades, ni una arruga en la realitat. Facin el test i comprovin quantes actrius s'empipen o es desmunten i ploren en l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que hagin vist. Fins i tot les m¨¦s joves cauen en el parany de congelar una bellesa que porta a la inexpressivitat.

Per¨° no seria just culpar-les pel fet de voler mantenir una pell llisa, encara que s'equivoquin. Pel fet d' intentar lluitar per continuar sent protagonistes. Per poder treballar. Saben que el temps i Hollywood no juguen al seu favor.

Fa poc m¨¦s d'un mes l'actor australi¨¤ Russell Crowe entrava en tromba en el debat sobre dones madures i cinema. Es queixava de les actrius que al seu torn es queixen que a Hollywood no hi hagi papers per a elles. Russell reconeixia que ell tampoc podia ser l'heroi de Gladiator eternament (ens n'hem adonat, Russell), i demanava a les seves col¡¤legues granadetes que deixessin de postular-se per a papers d'ing¨¨nues. Deia Russell, amb molt bon criteri, que no hi ha com encaixar en el personatge que conv¨¦ en cada moment vital. Quan s'¨¦s gran, doncs de gran. Quanta ra¨® t¨¦ Russell Crowe. Per¨°, i si no hi ha papers de persona gran?

L'actor es deixa barba, es posa una t¨²nica deixadeta anar i es fica en la pell de No¨¨. Pot seguir treballant fins a ser perfecte per al paper de Matusalem. Per¨°, i si busquem les actrius que triomfaven en els temps de Russell? Una Jodie Foster que ¨¦s del club de les antiretocs? L'any passat, en blanc. I una ben conservada Sharon Stone? Res digne per destacar. Si et retoques malament et deixaran com un drap brut, per¨° si no ho fas i et veus gran, tamb¨¦.

El cas d'Uma, que tant ha enervat les masses, no mereix la condemna a la pla?a p¨²blica. Primer perqu¨¨ no hi havia cas. Despr¨¦s perqu¨¨ cadascun fa amb la seva cara el que li va b¨¦. I si entr¨¦ssim en el joc de les comparacions odioses, i col¡¤loqu¨¦ssim la cara d'aquesta dona de 45 anys l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de la qual que va tenir una mica de repercussi¨® va ser Mi super exnovia, al costat de la de la nena que enamorava, fa gaireb¨¦ tres d¨¨cades, al vescomte de Valmont¡­ tampoc resistirien la comparaci¨®. Amb Botox o sense.