Mir¨® llangueix a Mont-roig del Camp

¡°Mont-roig ¨¦s per a mi com una religi¨®¡±, va dir el pintor Joan Mir¨®. En aquesta localitat del Baix Camp l'artista va trobar la inspiraci¨® passant llargues temporades durant 65 anys a la seva masia familiar, coneguda com Mas Mir¨®. Per¨° aquest edifici, catalogat com a B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Nacional pel seu valor art¨ªstic i arquitect¨°nic i amb un projecte per rehabilitar-lo que acumula retards, llangueix en l'actualitat en estat d'aband¨®. Vidres trencats i cablejat escampat voregen l'immoble, situat a pocs metres de l'autovia A-7. El forrellat d'una de les portes laterals ¡ªel de l'antiga casa dels masovers¡ª est¨¤ trencat i el desperfecte s'ha solucionat instal¡¤lant un cadenat per espantar possibles lladres. La porta est¨¤ mig oberta entre cadenes. S'albiren a l'interior de la casa males herbes i brut¨ªcia. Algunes finestres estan tapiades amb blocs de ciment. En altres una fina tela protegeix de l'ull ali¨¨ les sales solit¨¤ries cobertes de pols. A l'estany hi floreix la immund¨ªcia. La masia ja va patir el robatori de diverses peces del mobiliari l'estiu del 2013, admet l'alcalde, Ferran Pellicer (ERC).

Malgrat l'estat actual, l'obra i l'univers mironi¨¤ es van gestar en aquest espai, al qual va dedicar llen?os com La Masia (1922). El pare de l'artista va comprar l'enclavament el 1910. Un any despr¨¦s Mir¨® hi va anar per recuperar-se d'una malaltia i va ser llavors quan va decidir dedicar-se de ple a la pintura. ¡°M'infon un gran entusiasme i pinto com un boig. Animals monstruosos i animals ang¨¨lics. Arbres amb orelles i ulls, pagesos amb barretina i fumant pipa¡±, va dir Mir¨® de la localitat que al costat de Mallorca i Barcelona acabaria formant el seu triangle vital.

Mir¨® hi va anar des dels 18 i fins als 83 anys. En moltes ocasions el van acompanyar amics com Ernest Hemingway, Alexander Calder o Josep Llu¨ªs Sert. Des del 2004 l'antiga esgl¨¦sia de Mont-roig acull el Centre Mir¨®, on hi ha reproduccions de l'obra que l'artista va pintar inspirant-se en el municipi. Mir¨® li va dedicar el 1919 el llen? Poble i esgl¨¦sia de Mont-roig.

El 2011, els antics lla?os del creador amb Mont-roig van ressorgir quan despr¨¦s d'una d¨¨cada de negociacions l'Ajuntament i els hereus del pintor van signar un conveni per convertir en museu la masia. Es va fer amb el comprom¨ªs de crear una fundaci¨® que gestion¨¦s la rehabilitaci¨® de l'espai. ¡°Volem un centre actiu, on hi haur¨¤ una botiga de productes de la terra, un restaurant i una biblioteca¡±, va anunciar llavors Joan Punyet, n¨¦t del pintor. Al conveni es va pactar que la masia fos llogada pel Consistori per un per¨ªode de 50 anys, amb l'objectiu d'aconseguir la inversi¨® de l'1% cultural del Govern. Aquesta subvenci¨® de moment no els ha estat concedida.

La casa museu havia d'obrir el 2012 amb exposicions permanents, amb obres originals i programes educatius. Per¨° el proc¨¦s es va endarrerir. El 2013 l'Ajuntament, la Fundaci¨® Joan Mir¨® i dos n¨¦ts de l'artista van constituir la Fundaci¨® Mas Mir¨® per executar el projecte per fases i recaptar finan?ament. L'Ajuntament va rebre l'aportaci¨® de 200.000 euros de descendents de l'artista per fer-hi treballs de condicionament i seguretat. La Caixa va donar 15.000 euros i l'Associaci¨® Nuclear Asc¨®-Vandell¨°s (ANAV) 30.000 m¨¦s. Un any despr¨¦s ja volien obrir alguns espais de l'immoble. La inversi¨® necess¨¤ria per executar les obres al complet es va fixar en 2,16 milions d'euros. Tot i aix¨°, una vegada m¨¦s, la falta de diners va truncar el calendari.

El Mas Mir¨® est¨¤ format per un conjunt d'edificis d'¨¨poques diverses, que abasten des del segle XVIII al XX. El principal s'emmarca dins de la tipologia dels indians, amb un gran pati. Aquest edifici est¨¤ flanquejat per l'antiga entrada dels carruatges i per l'habitacle dels masovers, que hi van viure fins fa pocs anys.

Tamb¨¦ hi ha una capella, al costat de la qual se situa l'estudi del pintor. Aquesta ¨¦s l'estada m¨¦s valuosa del lloc: t¨¦ grans finestrals, des dels quals es veu l'hort i el mar. Amb parets blanques i nues, inclou dos grafitis fets per Mir¨® i una xemeneia. Al desembre la porta de l'estudi estava oberta, amb despulles llan?ades per terra i en unes condicions de conservaci¨® penoses. Els edificis agr¨ªcoles encara estan m¨¦s degradats, alguns amb parets foradades i immund¨ªcia. Nom¨¦s el jard¨ª est¨¤ cuidat.

Al llarg d'aquests anys la masia ha estat objecte de nombroses investigacions, com la d'Elena Juncosa, experta en l'artista, i el treball de la qual, Mas Mir¨®: aportacions documentals a un dels espais?creatius de Joan Mir¨®, est¨¤ pendent de presentar-se.

Despr¨¦s de l'onada de queixes, l'alcalde diu que han comen?at a fer-se ¡°petites neteges a la zona¡± i s'ha contractat ¡°un equip d'arquitectes¡±. ¡°Els recursos s¨®n els que s¨®n, la fam¨ªlia ja va retirar mobles i material valu¨®s. Hi ha una alarma connectada amb la policia local¡±, afirma Pellicer. Una part del mobiliari est¨¤ relegat a un magatzem local, mentre que altres mobles i peces de decoraci¨® continuen a la masia, expliquen fonts coneixedores de la situaci¨®. Des de la Fundaci¨® Mir¨® asseguren que estan treballant per presentar les properes setmanes ¡°un projecte¡± de la futura rehabilitaci¨®. L'Ajuntament vol lluitar per aconseguir-la dur a terme: ¡°?s important perqu¨¨ Mir¨® va pintar aqu¨ª molts quadres, per¨° els originals [el paisatge i les persones], els tenim nosaltres¡±, conclou l'alcalde.